Lluís Prieto: «'Mòpies' va sobre com se gestiona la por, més enllà dels monstres»

BarcelonaLluís Prieto és un dels responsables, des de darrere les càmeres, del boom de sèries balears impulsades per IB3 que estan superant les fronteres autonòmiques. Després de títols com Treufoc, Mai neva a ciutat o Sicília sense morts, ara arriba Mòpies, quatre capítols plens d'intriga i terror que constitueixen la primera sèrie coproduïda per IB3, TV3 i À Punt i que, a Catalunya, es pot veure a l'SX3.

A banda de dirigir els quatre capítols, ets també l’autor de la idea original. Com va sorgir?

— Sempre m’agrada recordar les històries que han format part de la meva vida, siguin viscudes o explicades, i que tenen un punt popular, o històric, o fins i tot de rumorologia. I m’agrada revisitar-les d’adult des d’una perspectiva cinematogràfica pròpia, després d’haver vist moltes pel·lícules d’altres cultures i haver gaudit de com els americans, els anglesos o altres revisiten les seves històries.

Un dels personatges llueix una samarreta de Stranger things. I m’ha semblat veure també homenatges a Expedient X, a Twin Peaks...

— Totalment! El moment Stranger things és una broma, perquè sabíem que se’ns hi relacionaria: quan ajuntes nens i fantàstic, avui dia tothom diu Stranger things. Si fóssim als 80, haurien dit Els Goonies o E.T. I sí que hi ha altres lligams. Expedient X és una gran referència, per exemple. Jo n’he estat un gran seguidor. O Twin Peaks, que tant per a mi com per als guionistes és una sèrie de capçalera. Això de crear un ambient especial en un lloc remot és una cosa que hem buscat molt conscientment. Ens agrada que els límits de la realitat siguin poc definits.

Quin diries que és el tema de la sèrie, més enllà dels mecanismes de misteri que conté?

— A Mòpies veiem com una persona que està en procés de passar de l’adolescència a la vida adulta ha de començar a entendre que depèn de com gestionem les experiències que patim i ens conformen ens acaben afectant no només a nosaltres mateixos, sinó al nostre entorn. La por és necessària, però perillosa si se li fa massa cas. Per tant, diria que la sèrieva sobre com es gestiona la por, més enllà dels monstres.

Per què ens agrada passar por, al cinema?

— Perquè ens situa en un lloc on sortim del confort. La por ens fa sortir de la rutina i activa coses molt primàries en nosaltres. Els mecanismes ancestrals de la por envien un avís al cervell que ens requereix una acció: o fugir o lluitar. Però en la societat actual estem molt acostumats a no fer ni una cosa ni l’altra, sinó que molts problemes ens paralitzen. I penso, a títol personal, que és per això que cada cop tenim més ansietat: és la paràlisi davant les coses que ens afecten.

Has dirigit sèries d’èxit com Mai neva a ciutat o Sicília sense morts, que han traspassat el marc estrictament autonòmic i han acabat a les plataformes. ¿Creus que qualsevol tema local pot esdevenir universal?

— Com més local sigui l’origen del tema més interessant, perquè a la gent li interessen les particularitats. Les històries són sempre les mateixes i estan definides pels mites grecs, així que el que canvia és la pell i els ingredients de base, com si fos un plat local. Fent-ho així, una sèrie acaba explicant més coses que no les de la típica estructura del camí de l’heroi clàssic.

Hi haurà segona temporada de Mòpies?

— Sobre el paper, existeix. Tot serà que quan acabi la seva ruta a l'SX3 ho valorin. Si al públic li agrada i manifesta les ganes que així sigui, pot haver-hi segona, tercera i, fins i tot, quarta temporada.