Un terç dels joves tenen ansietat per l’ús del mòbil

Un estudi analitza l’impacte dels ‘smartphones’ entre els 18 i els 22 anys

BarcelonaCom afecta l’ús del mòbil a la nostra vida, sobretot si has pogut accedir a un ‘smartphone’ gairebé des que vas néixer? Els joves que ara tenen entre 18 i 22 anys són dels primers que sempre han viscut a prop d’un telèfon amb connexió a internet, xarxes socials i apps de missatgeria instantània. Un estudi ha entrevistat 1.200 joves d’aquesta edat que viuen a Espanya per analitzar com fan servir el mòbil en la seva rutina i si això impacta en el seu estat d’ànim. La investigació vol seguir els mateixos nois i noies durant quatre anys amb una enquesta anual. Els resultats del primer any indiquen que més d’un terç (el 35%) tenen una sensació d’ansietat o malestar per culpa de l’aparell, que és massa present a la seva vida perquè no saben controlar-ne l’ús.

La recerca, feta per l’Institut Cultura i Societat de la Universitat de Navarra i finançada per la Fundació La Caixa, detecta sis perfils de joves en funció de com fan servir el mòbil. Predominen els moderats (el 42%), que l’utilitzen “per a tot però per a res especial” i sense cap pràctica “excepcional”, explica una de les autores de l’estudi, Charo Sádaba. Els següents són els hiperconnectats (el 19%), que fan servir el mòbil “per sobre de la mitjana” i de manera “excessiva”. Dels quatre perfils restants, cadascun representa prop del 10% dels joves: els escapistes l’utilitzen principalment per “buscar afecte, entreteniment i evasió”, els impetuosos per veure pornografia i fer apostes, els socialitzadors per parlar amb amics i els organitzats com a agenda.

Cargando
No hay anuncios

Els hiperconnectats són els que perden més fàcilment el control del mòbil, però no són els únics que formen part del terç de joves que tenen ansietat per la manera com el fan servir: excepte els moderats i els organitzats, la resta de perfils també poden patir-ne. Sádaba apunta que l’ansietat, l’estrès i la depressió es concentren en els hiperconnectats, els escapistes i els impetuosos. En canvi, la felicitat és més present en els organitzats, els moderats i els socialitzadors. Però Sádaba matisa que encara és aviat per precisar la relació del mòbil amb l’estat d’ànim: “No sabem què és primer. Si la persona ja pateix ansietat prèvia o si això ho porta un ús desmesurat de la tecnologia”. Com que la investigació és longitudinal, de quatre anys, es pretén aclarir-ho al final.

Cargando
No hay anuncios

La repercussió per la pandèmia

Una altra de les preguntes que pot respondre aquesta recerca de quatre anys és com la pandèmia repercuteix en la manera com fan servir el mòbil els joves. De fet, el procés per entrevistar els 1.200 nois i noies que participen a l’estudi va començar el febrer de l’any passat, però el covid va obligar a aturar-lo al cap d’un mes, quan es va ordenar el confinament a casa. L’enquesta es va reprendre a finals de maig amb la desescalada, per evitar que hi hagués el “biaix” de les setmanes sense poder sortir al carrer. Sádaba també anticipa que una altra de les incògnites que pot definir la investigació és com canvia l’ús del mòbil quan tens feina, perquè a l'edat actual -entre 18 i 22 anys- la majoria estudien, però d’aquí quatre anys estaran més presents al mercat laboral.