Ana María Crespo: "La millor política científica a Espanya és la catalana"

PalmaAna Crespo (Santa Cruz de Tenerife, 1948) és, des del 2024, presidenta de la Reial Acadèmia de les Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya. És la primera dona en el càrrec des que es va crear la institució, ara fa 177 anys. 

Les decisions polítiques es prenen basades en alguna cosa semblant al mètode científic?

— Aquest és un tema enorme. 

Què diria?

— Amb la tecnologia i el progrés del coneixement hi ha moltes decisions polítiques que tenen l'obligació de passar per assessorament científic. Però després el polític ha de prendre decisions. Ho dic com a ciutadana. Jo voto un polític, no un científic. 

I com defineix aquest mètode?

— És la millor explicació de la realitat. És constatar allò que un diu, quan això és constatable.

La ciència es mou per hipòtesis, però també tenim certeses, no?

— Esclar. Hi ha coses que no sabem, però altres que són segures. L'evolució és una certesa, les lleis de la física també. Sabem que el DNA és una doble hèlix.

Però també vivim temps de negacionisme.

— No crec que sigui per la ciència. Sempre hi ha hagut falsedats o males interpretacions, el problema és que ara es difonen a una velocitat enorme. És un problema que els mitjans de comunicació no siguin els vehicles d'informació. Mai no havia estat tan partidària dels mitjans. 

Per què?

— Perquè sé què tinc al davant. A les xarxes hi ha difusió sense responsabilitat, i amb un mitjà d'informació sento que tinc instruments per defensar-me quan m'han informat malament.

Quina és la mentida que més la sorprèn?

— Per on començo? Que l'home no va trepitjar la Lluna, que la ment de les dones no serveix tant per a les abstraccions. O en el meu camp, certes coses que es diuen sobre les plantes medicinals. Penso: però com pot ser?

Com ho resolem?

— La cultura científica s'alimenta d'una bona educació. Al nen cal entrenar-lo a observar, comptar, mesurar i pesar qualsevol informació i aprendre el mètode científic des de l'escola. Amb poques idees sòlides a la base, i que després pugui combinar moltes coses. I important, fer difusió cultural explicant la ciència de manera senzilla. La societat mai no donarà suport a la ciència si no entén el que està fent. 

Quina nota posa a la investigació científica a Espanya?

— Sempre es diu que falta finançament. Jo crec que hem de distingir entre pública i privada. Si mires inversió pública, no estem tan lluny dels països del nostre entorn. On hi ha una gran diferència és en la inversió del sector privat. Estem molt lluny del que caldria.

I quin model assenyala el camí?

— A Espanya, la millor política científica, la que dona més bons resultats per a la ciència, és la catalana.

Per què?

— Jo ho atribueixo personalment a la política que va fer Mas-Colell. Va resoldre la captació de talent al mateix temps que va estimular la productivitat científica de qualitat. I la creació d'Icrea va ser un èxit enorme, perquè s'ha dotat el sistema d'una flexibilitat que no tenia la resta del sistema científic espanyol.

Sobre investigació, atenció al seu camp: investigació evolutiva, sistemàtica i ecològica de biodetecció de líquens.

— És del que més sé.

Per a mi és només allò verdós que trobem en arbres i roques...

— Són interessantíssims, una icona de la simbiosi.

Per què?

— Perquè no és una taca, no és molsa... És la simbiosi entre un fong i una alga o un cianobacteri. I la simbiosi és molt interessant, és un problema tan important com l'envelliment.

Perdó per preguntar-ho així, però... de què serveixen?

— Són indicadors de la qualitat de l'aire, per exemple. Si vas a un lloc i no hi ha líquens, t'expliquen que hi va haver una central tèrmica, etc.

Com va acabar interessada en això?

— Crec que va ser l'estètica, la bellesa. I a la muntanya són transcendentals als roquissars. I a mi m'encanten la muntanya i les plantes.

I per què les plantes?

— Pel mateix motiu pel qual ara les regalo als meus nets. Hi poses una miqueta de terra, la cuides mínimament i d'allà en surt una flor meravellosa. A les plantes es veu la vida, el dinamisme de la vida.

És la primera dona que presideix l'acadèmia en 177 anys. M'han dit que es va notar als banys…

— Quina imatge, no? Estava tot tan preparat per als homes que només podies entrar en un bany després de passar per l'urinari.

No m'hauria agradat entrar-hi.

— A mi tampoc, ja els vaig dir que no eren formes, i que calia canviar-ho. Va trigar més del que volia, però ara tenim un bany unisex perfectament presentable.