Farouk Pino: "Els migrants obliden que tenen drets per por"

PalmaMalgrat que va arribar a Mallorca procedent de Bolívia, fa una dècada que Farouk Pino i la seva dona, Claudia Andrade, tenen la nacionalitat espanyola. I en fa 15 que Pino està al capdavant de Bolivia Centro Social, una entitat des de la qual ha teixit xarxes amb associacions i persones d'altres orígens que viuen a les Balears. Preocupat per l'ascens de l'extrema dreta, aquest activista fa sentir la seva veu als plens de l'Ajuntament de Palma, des d'on denuncia les polítiques de Vox i el PP.

Com va començar el vostre activisme en defensa dels drets dels migrants?

— Va ser arran dels problemes amb Estrangeria. Les cites es varen començar a col·lapsar i moltes associacions havíem anat per lliure fins a aquell moment. Ens vàrem unir i vàrem crear la Plataforma de la Immigració, formada per 22 associacions i amb uns deu anys d'existència. Treballam de manera horitzontal, per grups i sense càrrecs, i ens repartim les feines. Des de llavors, lluitam pels drets de les persones migrants.

Quines són avui les principals dificultats per regularitzar-ne la situació administrativa?

— El sistema està col·lapsat. Hi ha expedients que fa tres i quatre anys que esperen resposta, i molts acaben en silenci administratiu. Ens diuen que no hi ha personal, però després veus que en dues setmanes es poden regularitzar milers de persones d'Ucraïna, per exemple. A més, l'Administració obligava a recórrer a advocats i graduats socials perquè eren els únics que podien rebre les notificacions telemàtiques. Cobraven entre 600 i 700 euros per tràmit i això és inassumible per a moltes famílies. He conegut migrants que han estat més de 20 anys sense poder regularitzar la seva situació, per exemple. Per això va ser important permetre a les associacions de migrants presentar documentació davant Estrangeria [la mesura es va aplicar amb Aina Calvo com a delegada del govern espanyol]. Ara, hem calculat a través dels consolats que hi ha entre 7.000 i 8.000 persones no regularitzades a les Balears.

Què suposa l'anunci de regularització massiva per part del govern espanyol?

— Hi ha hagut molta alegria i tothom s'ha començat a moure. Però necessitam veure realitats. Han dit que faran una regularització de mig milió de persones, però el sistema de l'administració pública no funciona, amb expedients aturats i altres sense resposta. Què faran amb 500.000? Nosaltres col·laboram amb el Consolat de Bolívia per demanar els antecedents penals de la gent. De tota manera, no és fàcil que un compatriota s'acosti i digui "som irregular".

Us preocupa per la situació política?

— Molt, i ho he manifestat en els cercles on em moc. Hem de fer un cordó sanitari davant les ideologies extremistes. Vox va presentar una iniciativa vergonyosa a l'Ajuntament de Palma [contra la regularització de migrants] i es basava en mentides, sense cap dada oficial. Ells mateixos es contradiuen: acusen els migrants d'endur-se les ajudes i també de llevar la feina als espanyols. En situació irregular no pots cobrar ajudes. Nosaltres vàrem estar així un temps i, si no fas feina cada dia, no menges.

Quant de temps vàreu estar en situació irregular? Com va anar?

— Hi vàrem estar quatre anys. [Claudia Andrade se suma a la conversa] El problema és que, quan estàs en situació irregular, no pots dir que no. Agafes qualsevol feina pels doblers que siguin.

Heu patit explotació laboral?

— Per descomptat. Ho acceptes tot perquè no tens papers. Això perjudica el mercat laboral en general. Jo vaig estudiar Informàtica i Dret. Quan arrencava la Llei de protecció de dades vaig elaborar projectes per aplicar-los a empreses i ho vaig fer per 600 euros al mes, per exemple.

Notau un increment de les idees racistes?

— És clar que sí. Vox presenta idees feixistes com si fossin la panacea. Parlen d'adoctrinament a les escoles quan es tracta de diversitat i de multiculturalitat, però són ells els que adoctrinen. I molts joves estan enlluernats amb tot això. Per part meva, he reclamat a Vox dades serioses sobre el fet que la immigració perjudica el país. De tota manera, a qui em parla de la teoria de la gran substitució li demanaria que em mostràs el seu arbre genealògic. Aquests senyors ataquen la immigració i les minories pobres, però quan venen de Kuwait i Qatar a comprar cases o en iots no diuen res ni exigeixen a les seves dones que es llevin el vel.

Què caldria fer per millorar la situació?

— Cal mobilització, sortir al carrer. Si a la meva feina dic mentides o no faig el que toca, me'n vaig al carrer. Els càrrecs públics són els nostres empleats i ens enganen. Tenim tot el dret de fer-los fora. Si guanyam 1.000 euros al mes, per quina raó una habitació ha de costar el 50% dels nostres salaris? Això és perquè aplaudeixen com a foques la gent que ve a fer negoci en el sector immobiliari. No veuen la realitat de la gent que viu aquí i premien els especuladors amb les rebaixes d'impostos.

Vox és una formació eminentment antimusulmana i es mostra propera als migrants llatinoamericans. Què en pensau?

— Som conscient del discurs de Vox amb els llatins i sé que hi ha un sector proper a aquest partit. És una vergonya. Jo els demanaria que pensassin en els Estats Units. Trump va guanyar pel vot llatí i ara fa el que fa amb els migrants, amb un cubà com Marco Rubio en el govern [és l'actual secretari d'Estat]. Fins que no tens la bota damunt el cap... Vox fa el mateix discurs que Donald Trump i no m'agrada. Són discursos feixistes, racistes, d'odi, que destrueixen la nostra societat en lloc de construir-la. Qui ens garanteix que, si aquests senyors governen, no passarà el mateix que als Estats Units? Tampoc no entenc aquest odi cap a la cultura musulmana.

Fa molts anys que viviu a Mallorca. Com ha canviat la vida per als migrants?

— El més dur avui dia és trobar un sostre. Els impresentables n'abusen i moltes persones acaben vivint en infrahabitatges. Els migrants tenen por d'acudir a les autoritats davant dels abusos. Obliden que tenen drets per por.