Nou de les deu depuradores que hi ha als municipis del Migjorn reben aigua de clavegueram que supera tant el llindar recomanat de salinitat que, tot i el seu correcte funcionament, no poden generar aigua que serveixi per regar, ja que surt pràcticament salada. Aquesta intrusió a les xarxes municipals retrata la gravetat de la situació, que evidentment s’agreuja si es van autoritzant més i més xalets en sòl rústic, normalment amb grans piscines, i gran consum d’aigua. Buidar els recursos del subsol no és una pràctica recomanable a la zona. A Santanyí, l'aqüífer es troba en 1.157 mg/l de clorur (es recomana 250 mg/l), mentre que al Pla de Campos s’arriba als 1.295 mg/l, segons dades del Pla Hidrològic. A Cala d’Or la situació tampoc és gens satisfactòria, amb una concentració de 771 mg/l. Fonts de la Conselleria de Medi Ambient asseguren que “no es tracta de fer dessaladores mòbils”, sinó de revisar creixements, afirmen.
El Migjorn fa més xalets tot i tenir els aqüífers més salinitzats
Santanyí, Campos i ses Salines, governats pel PP, lideren amb 241 el rànquing d’unifamiliars en rústic els darrers anys i han demanat una dessaladora mòbil
PalmaSantanyí, Campos i ses Salines, amb 264 xalets nous construïts els darrers sis anys, se situen entre els cinc municipis mallorquins que han permès més la urbanització del món rural i on, per tant, han crescut més l’ocupació i la població en sòl rústic. Aquests termes municipals, amb rècord constructor, coincideixen també en el fet de tenir alguns dels aqüífers més salinitzats de l’illa. En el cas de Santanyí, amb 1.157 mil·ligrams de clorur per litre –segons les dades del Pla Hidrològic de les Illes Balears–, xifra que quintuplica el màxim recomanat per a l’ús humà. Els tres consistoris, governats pel PP, han presentat un projecte de dessaladora mòbil al Govern perquè consideren que la mala qualitat de l’aigua de la zona s’ha de combatre amb aquesta inversió de recursos públics.
En concret, els batles Xisca Porquer (Campos), Juan Rodríguez (Ses Salines) i Maria Pons (Santanyí) han demanat que els fons de l’Impost del Turisme Sostenible (ITS), l’antiga ecotaxa, financin aquesta dessaladora mòbil que permetria, segons els tres mandataris municipals, “aconseguir aigua bona”. Així ho varen afirmar fa un mes quan es va presentar la iniciativa, que té un cost aproximat de 14 milions d’euros.
![Superfície mitjana dels xalets i altres unifamiliars.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1465 945"%3E%3C/svg%3E)
Santanyí és el terme municipal que té el récord de construcció d’habitatges privats en sòl rústic, 141 des de l’any 2015 fins al 2021, mentre que Campos n’ha permès aixecar 82, i ses Salines, 41. En total, a Mallorca, s’han fet 1.002 xalets nous els darrers set anys. “Normalment són grans projectes amb piscina, edificacions grosses per a lloguer turístic, o directament per vendre a estrangers. També hi ha promocions fetes per residents estrangers que en el seu moment compraren un terreny. El que no hi ha, malauradament, són iniciatives rurals. El camp esdevé una urbanització de luxe a les totes, sense que cap administració ho aturi”, assegura el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover. L’entitat va fer públiques el 26 d’octubre les dades de construcció en sòl rústic.
Manacor i Felanitx
Completen el rànquing dels cinc ajuntaments amb més construccions noves d’unifamiliars a sòl rústic Manacor (MÉS), amb 98 xalets nous des del 2015, i Felanitx (El Pi), amb 81. “A Menorca varen aconseguir que el rústic es declaràs inedificable amb el Pla Territorial , i certament basta fer una volta i observar el paisatge. A Mallorca, l’ànsia de negoci no ens deixa veure que ens estam carregant un patrimoni cultural i tradicional i l’estam convertint en una urbanització total, sembrada de xalets, i estam desfigurant foravila any rere any”, sentencia Adrover.
Una de les maneres de comprovar els usos residencials i turístics d’aquestes construccions és acudir a les xifres de piscines noves. Tot i que les dades oficials no recullen tot el que es construeix, perquè moltes piscines es fan sense permís, Santanyí encapçala amb moltíssima diferència la ràtio de piscines construïdes entre 2015 i 2021, amb una xifra que supera les 315 per cada 10.000 habitants. En el segon lloc s’hi troba Campos, amb 250 piscines per cada 10.000 habitants, i en el tercer lloc hi ha Artà i Sineu, que freguen les 200. En termes absoluts, crida l’atenció que Santanyí, amb 400 piscines; Manacor, amb 390, i Marratxí, amb 380, no s’allunyen molt de Palma (452 piscines), encara que Ciutat concentra prop de la meitat de la població de Mallorca.
El consum de territori en metres quadrats és una altra dada que reflecteix l’impacte de la construcció de xalets unifamiliars a sòl rústic. L’edificació de cases en el medi rural entre el 2015 i el 2021 ha suposat el consum mitjà de 3.694 metres quadrats. És a dir, que un nou habitatge al sòl rústic mallorquí ocupa una superfície cinc vegades més gran que al sòl urbà, on una casa de mitjana té 766 metres quadrats. Aquesta xifra indica també la tipologia de cases que s’estan construïnt al sòl rústic, que en molts casos són grans mansions.
La urbanització del camp té moltes conseqüències ambientals, territorials i paisatgístiques, i per aquest motiu Terraferida ha demanat als governants que apliquin mesures concretes, les quals “són molt senzilles”, com abaixar la capacitat de construcció al sòl rústic, perquè avui dia ja no és un territori on els pagesos puguin produir. Es paguen milionades per poder tenir un xaletarro a rústic; se cerca una certa autenticitat, i el que es fa és eliminar-la per sempre”, afirma Adrover, i assegura que “el que li faltava a l’’agro’ illenc era haver de competir amb els preus immobiliaris dels rics europeus. És molt difícil trobar finques per conrear i viure del camp, si l’alternativa és la venda o lloguer a un milionari”, sentencia.
