PalmaFa cinc anys que Mica Cañellas creà Las ovejas de Mica (pels seus membres, simplement Las ovejas), una associació sense ànim de lucre i autofinançada destinada a ajudar les persones que volen deixar l’alcohol, com ho féu Cañellas en el seu dia. Tanmateix, continua esquivant l’etiqueta d’‘exalcohòlic’. No li agrada. Actualment, combina les seves xerrades a l’entitat amb els estudis de Psicologia a la UIB. És autor del llibre Quiero ver las ovejas… i, a final d’any, en publicarà un altre.
Per què no ‘exalcohòlic’?
Un no deixa de ser alcohòlic mai, sinó que es converteix en un alcohòlic que ja no beu. És cert que jo sóc alcohòlic rehabilitat, però la rehabilitació és un procés que dura tota la vida.
Quan vàreu començar a ser el que ‘encara’ sou, un alcohòlic?
Vaig beure dels 16 als 40 anys -ara en tenc 46-. Llavors va ser quan vaig acudir a una teràpia de rehabilitació. Des de petit, a casa meva, havia crescut amb l’alcoholisme. Un familiar meu era alcohòlic, i això va convertir la meva infància en un infern. Intentava ser sempre fora de casa, mai no volia tornar, però alhora passava pena que hagués passat res dolent. Quan sentia el cotxe del meu familiar arribar, m’envaïa el terror. Per això, fins als 11 em vaig fer pipí al llit.
Què va passar?
Vaig repetir el mateix patró de conducta que aquell familiar, no m’importa si per genètica o no. No m’importa la causa, sinó la solució.
Que és...?
Comença per saber que l’alcohol és una malaltia col·lectiva: si a casa un beu, tothom s’encomana d’aquesta malaltia mental. És això: una malaltia mental, no una addicció.
I com continua?
Aprenent a viure sense alcohol. Al centre emfatitzam la part emocional. Els nostres usuaris, quant a la salut física, estan perfectament. Necessiten ajuda psicològica, trobar la pau interior. No vull ‘alcohòlics cabrejats’, és a dir, persones que ja no consumeixen però que continuen enfadats amb el món.
On és la línia entre l’hàbit i la malaltia?
No depèn de quantitats, freqüències ni tipologies, sinó de la presència de quatre conductes: dependència, tolerància (beure més quantitat i aconseguir menys efecte), incapacitat per dir ‘prou’ i no realitzar activitats si no hi ha alcohol.
Què opinau dels menors que beuen?
No els ho podem prohibir, sinó ensenyar a no beure fins a rebentar. Amb la Caixa preparam, per a l’octubre, un programa pioner per a fills d’alcohòlics. No vull ser apocal·líptic, però això és una pandèmia.