"Les mestres feministes de les Illes no haurien d'anar tan cansades"

PalmaLa psicòloga Carmen Tovar i les mestres Carme Rosselló i Aina Quintana estan al capdavant de la cooperativa Dièresi. Totes tres formen part d'aquest projecte de pensament crític i feminista nascut fa uns anys amb la voluntat de promoure transformacions socials, especialment en l'àmbit educatiu. "El nostre objectiu és obrir escletxes per construir maneres d'educar i viure de manera més justa", apunten, "des d'un compromís amb la infància i el feminisme".

El seu dia a dia a passa per acompanyar centres educatius, formar docents i famílies i ajudar a incorporar la coeducació als projectes escolars. Però, després d'anys de feina, detecten un problema recurrent: la manca de temps, recursos i formació perquè aquesta mirada es pugui consolidar. "Ens agradaria que la necessitat de coeducar no depengués només de la bona fe d'algunes, i que les 'profes' feministes no anassin tan cansades", assenyalen. Per a les integrants de la cooperativa, és complicat fer una coeducació de qualitat "si el professorat va sempre amb l'aigua al coll, amb ràtios altes i sense temps per coordinar-se".

"L'escola no és un espai neutre"

En aquest sentit, apunten que incorporar una mirada feminista no consisteix a afegir un tema més al currículum, sinó a repensar la manera d'ensenyar. "L'escola no és un espai neutre: encara que no ens n'adonem, pot reproduir les desigualtats que hi ha a la societat si no les qüestiona activament" expliquen.

Segons les sòcies, els feminismes permeten fer visibles aspectes que sovint es perceben com a naturals, com ara els rols de gènere, les expectatives diferents sobre nins i nines i la distribució dels espais. "No és afegir un tema més, sinó repensar com ensenyam i què transmetem".

Perquè, asseguren, les diferències en la socialització encara existeixen. "Encara esperam coses diferents segons el gènere: que les nines siguin curoses, empàtiques i no facin renou, i que els nins siguin actius, valents i competitius". Uns patrons que es transmeten a través dels jocs, dels elogis o fins i tot de la manera com es distribueixen els patis.

Sostingut per voluntarietat

Tot i que recorden que la coeducació és un mandat legal, Dièresi considera que encara arriba a les aules amb moltes dificultats. "Moltes 'profes' conscienciades i compromeses es queixen que és difícil transversalitzar la perspectiva de gènere si no tothom rema en la mateixa direcció", expliquen. Això fa que el feminisme quedi sovint reduït a activitats puntuals, vinculades a efemèrides o a tallers concrets. "La coeducació recau en el voluntarisme d'unes poques, i això no és sostenible", lamenten.

Les educadores també detecten un decalatge entre els discursos i les pràctiques quotidianes. "L'alumnat s'ha après un discurs, però en la pràctica no ha canviat gairebé res". Posen l'exemple d'aules on tothom afirma que nins i nines poden ser amics, però després, a l'hora del pati, continuen separant-se i jugant de manera diferenciada. Una de les principals resistències amb què es troben és la sensació que res no canviarà. "La desesperança és el que crema moltes mestres que coeduquen per pura convicció, posant-hi hores pròpies, fins que acaben soles i esgotades".

Malgrat això, intenten fugir de la idea del 'tot o res'. "Una comissió de coeducació no acabarà amb el patriarcat, però pot fer que avui hi hagi criatures que respirin més tranquil·les", remarquen. També consideren que encara persisteixen idees com que el feminisme és una qüestió "ja superada" o que coeducar és una forma d'adoctrinament. "És justament el contrari: l'adoctrinament dona respostes tancades; la coeducació hauria de donar eines per pensar amb sentit crític".

Els discursos reaccionaris, a través de les pantalles

Les expertes també observen amb preocupació l'auge de discursos antifeministes entre els joves, especialment entre els al·lots. "La masclosfera ofereix discursos misògins i reaccionaris presentats com a rebels i trencadors i moltes de joves ho veuen com una cosa atractiva", expliquen.

Malgrat tot, recorden que darrere aquestes narratives hi ha malestars reals vinculats a la precarietat, la incertesa i la solitud. "Preferim no caure en discursos com 'anam enrere' o 'mai havíem estat tan avançats'". "Ens sembla més honest entendre què hi ha darrere de les xifres". En aquest sentit, rebutgen responsabilitzar el jovent i reivindiquen la necessitat de crear altres espais de relació i de pensament crític.

Altrament, les mestres de Dièresi també consideren que les famílies fan un paper clau, però s'hauria d'aconseguir engrescar-les des d'un espai de confiança i no des del prejudici. "La sortida no és titllar-les d'enemigues, sinó fer-les còmplices". Recorden que moltes persones adultes també han estat socialitzades dins una lògica binària i que sovint reben missatges que presenten la coeducació com una amenaça. "Amb les famílies tenim un objectiu comú: el benestar i l'aprenentatge de les criatures"

Pensar col·lectivament

Quan se'ls demana què voldrien veure a les escoles de les Balears d'aquí a uns anys, la resposta és clara: més espais per reflexionar col·lectivament. "Ens agradaria que hi hagués més espais de trobada entre mestres: temps real, reconegut i dins l'horari per pensar la pràctica pedagògica". Perquè, insisteixen, la coeducació no pot continuar depenent únicament de l'esforç individual. "Si la precarietat estreny, aquests espais no arribaran mai", reconeixen.