Més jutges, jutjats i acords de conformitat per superar el “col·lapse” a les Balears

PalmaLes Balears tindran més jutges i jutjats a mitjà termini per fer front a l’increment constant del nombre d’assumptes, que el darrer any ha superat per primer cop els 200.000. De poc ha servit la major capacitat resolutiva dels 143 jutges i magistrats que ara mateix exerceixen a les Illes, a un ritme de 1.332 causes per cap, ja que els 190.549 casos resolts el 2024 estan encara per sota dels que entren als jutjats.

El president del Tribunal Superior (TSJIB), Gabriel Oliver, ha dit aquest dijous matí a Maó que espera “convèncer” el Ministeri perquè creï més places a les Illes on, segons els seus càlculs, fan falta 43 jutges per poder respondre de manera diligent a la demanda que es registra. El fiscal superior, Julio Cano, també reclama més representants del Ministeri Públic, “sobretot a Palma i Inca”, però res té garantit.

La solució, segons els dos responsables, pot estar en la nova Llei d’eficiència, que aposta per una nova estructura organitzativa i permet que es puguin crear places de jutge sense que hagin d’anar lligades forçosament a la creació de cap nou jutjat i als vuit funcionaris que el serveixen, com passa en l’actualitat. “Només s’haurà de pagar el salari del jutge i no el dels funcionaris, el que ara mateix és el coll de botella, el que segurament donarà peu a crear més places”, ha augurat Gómez. 

“El cost és més econòmic i la disponibilitat pressupostària serà així més ampla”, ha afegit Cano, qui ha reivindicat que els fiscals puguin assumir la investigació de les causes, la qual cosa suposaria “una vertadera revolució” que s’ajustaria més a la realitat actual, ja que “partits judicials petits com els de Ciutadella, Maó i Inca es poden veure superats” per fer front a segons quina instrucció.

“Un marge de confiança”

El fiscal en cap ha reivindicat els acords de conformitat com una eina “útil i necessària per evitar el col·lapse” actual i, igual que el president del TSJIB, ha demanat que s’actuï amb pedagogia per superar la “visió distorsionada i esbiaixada” que a vegades es transmet de la Justícia.

Carlos Gómez ha estat especialment clar en sol·licitar a la ciutadania “el regal de la confiança”, ja que, ha dit, “els jutges som persones independents i imparcials”. També ha proclamat que es respecti la presumpció d’innocència per no condemnar públicament ningú a l’inici del procés penal ni crear “debats públics i judicis paral·lels” que fomenten una “espectacularització” estèril de la Justícia.

Pel que fa a les infraestructures, Gómez ha anunciat que s’està a punt d’avançar en la creació de les futures seus judicials de Palma, Eivissa, Ciutadella i Manacor a partir d’aquest mateix darrer trimestre de l’any.

Segons la informació facilitada pel president del TSJIB, en els propers tres mesos es traurà a concurs el pla parcial d’urbanització dels terrenys de Son Pardo comprats a la Sareb i que permetran concentrar els òrgans judicials de Palma i posar ordre a la dispersió actual.

Un propòsit semblant és el que se cerca a Eivissa, on abans que acabi l’any sortirà a execució la zona de reserva que permetrà reorganitzar tots els òrgans en un mateix immoble, inclosos el que ara es troben ubicats a l’edifici del Cetis.

També hi falta poc per començar les obres dels nous jutjats de Manacor. Després que la primera convocatòria fos declarada deserta, l’augment del pressupost de l’obra en un 30%, fins als 20,3 milions d’euros, ha convençut 13 constructores, que han presentat oferta. El Ministeri espera adjudicar els treballs durant el pròxim mes de novembre. El termini d’execució és de 18 mesos.

Per acabar, Carlos Gómez s’ha referit a la “delicada” situació del partit judicial de Ciutadella, on l’actual manca de jutges titulars obliga a desplaçar-ne des de Maó i a aprovar una comissió de serveis perquè qualsevol jutge d’altres territoris d’Espanya pugui donar una mà d’ajuda amb les sentències que queden pendents, a l’espera que es pugui normalitzar la situació.

El futur edifici judicial de Ciutadella, que es promet des de fa dues dècades, també es fa esperar, però, sempre segons la versió del president del TSJIB, ja es troba en la seva recta final. El projecte ha estat aprovat i supervisat pels tècnics del Ministeri, que esperen licitar-ne les obres d’execució entre finals d’enguany i el primer trimestre del 2026.

El fiscal demana un “acolliment integral” als migrants

El greu fenomen migratori que pateixen les Balears i la ruta ja “consolidada” des d'Alger ha estat present també en les intervencions dels màxims responsables de l’administració de Justícia a les Illes, en especial del fiscal superior. Julio Cano s’ha mostrat partidari de donar als migrants un “acolliment integral. La resposta d’Espanya no pot ser només el dret penal i ficar-los a un centre, sinó atendre aquestes persones, sobretot els menors, i garantir que puguin tenir la vida més normalitzada possible”.

En el mateix sentit, el president del Tribunal Superior ha demanat a títol personal “una immigració ordenada i regulada, en benefici de tots”, ja que la Llei d’estrangeria no deixa marge als jutges per poder anar més enllà.