El mercat immobiliari tensiona Manacor: “Ni fent feina puc trobar un habitatge assequible”

ManacorUn estudi recent fet públic aquesta setmana pel portal immobiliària Idealista, situa Manacor com la ciutat on més ha augmentat el preu de l’habitatge respecte a l’any passat. L'increment del 38% deixa el cost del metre quadrat en 1.994 euros i situa la zona en el segon lloc de l’estat espanyol, només per darrere de Cuesta de la Villa a Santa Úrsula, a les Illes Canàries. Un problema que ara esclata, però que ja generava preocupació des de després del confinament

Bàrbara Manresa, campanera de 44 anys, fa anys que viu a la capital del Llevant on fa feina a una clínica dental del centre. “Fa un poc més d’un any i mig que cerc casa i encara no he pogut trobar res per comprar. L’únic que he pogut visitar fins ara són pisos supervells i petits per 200.000 euros”, explica una mica preocupada, “fa vint anys que faig feina i m'adon que, així i tot, serà molt complicat trobar res assequible sense que et demanin una bogeria. No sé si tot això qualque dia farà un tro, però el que és ben necessari és que les administracions s’hi posin, que construeixin i posin al mercat més habitatges de protecció oficial (HPO) per exemple”.

Carme Mas Llinàs (dependenta en una botiga de roba) i Toni Galmés Matamalas (treballa en un hipermercat) són una parella manacorina amb dos fills que tenen cura d’una persona gran i que fa anys que viuen de lloguer a la zona centre de la ciutat. “En bona part, perquè cada vegada que hem intentat accedir al mercat de l’habitatge per comprar ha estat gairebé impossible, bé pels preus o perquè directament no trobes res convincent”, diu Mas, que, així i tot, pensa que “sortirà ja més barat pagar una hipoteca que no els preus abusius en què s’han situat els lloguers” i que els han abocat a 14 mesos de recerca infructuosa. “Ja hem entrat a la quarantena d’anys i és una mica frustrant perquè no podem pagar 300.000 euros per un pis. Aquí no tots som Rafel Nadal. Vivim en un pis de tres i som cinc i una moixeta”.

“En poses un a la venda i tens 200 cridades”

“La cosa està com està perquè no hi ha promotors que vulguin arriscar-se a perdre doblers”, diu Jaume Caldentey, durant un bon grapat d’anys president de l’Associació de Constructors de Llevant i coneixedor de primera mà de la problemàtica. Com ell, molts empresaris del sector atribueixen l’augment dels preus i la dificultat d’accés a un habitatge digne al Pla General Urbanístic aprovat el 2021, que, segons ell “ha posat unes regles del joc fastigoses, que no ens permeten créixer d’una forma lògica creant habitatges de menys metres quadrats però assequibles pel mercat jove. A més, no n’hi ha de pisos, a Manacor. Actualment, si en poses un a la venda, automàticament tindràs 200 cridades de persones interessades. Hi ha molta gent que treballa per l’hospital, per l’acadèmia de Rafel Nadal o que ocupa una plaça de funcionari, que arriba a Manacor i es troba amb aquest panorama. Normal que pugi”.

Caldentey ha optat ara per construir una finca al passeig del Ferrocarril seguint les pautes del que es coneix com a Habitatge de Preu Taxat (HPT), cosa que li permetrà legalment doblar el nombre de pisos que per llei podria construir: “Els guanys són molt menors, però podrem fer sis habitatges a un preu raonable. Si li dic la veritat, ja estan tots venuts perquè els he fet per a coneguts i família, perquè si no, no surt a compte. El benefici és molt magre perquè no tens marges”.

Sense augment HPO

El pròxim mes de febrer farà cinc anys que l’aleshores conseller d’Habitatge del Govern, Marc Pons (PSOE), es va reunir amb els constructors i promotors de Manacor per anunciar-los una bona notícia: tots els bucs de finques sense acabar del municipi podrien evitar la demolició parcial si es transformaven en Habitatges de Protecció Oficial (HPO). Una passa que semblava relativament senzilla i que arribava per donar una sortida digna a les 96 estructures sense finalitzar repartides per tots els nuclis manacorins.

Cinc mesos després començaven les obres del buc situat al carrer Lleó XIII, una promoció de l’Ibavi d'1,9 milions d’euros i auspiciada per la presidenta Francina Armengol. En tot aquest temps ha estat l’única que s’ha acabat i on ja viuen onze famílies. Però la primera promoció HPO a Manacor en 30 anys no ha tingut continuïtat efectiva. I només n'hi ha dues de capital privat que tenen futur.

La que està més avança i ja en obres, és l’edifici de l’avinguda Mossèn Alcover 72, amb un total de 12 pisos d’entre 44 i 50 metres quadrats útils. L’Ajuntament de Manacor va signar un conveni amb la promotora Molinar Vida Sana SL per aplicar-li el règim especial que permet a les edificacions inacabades i amb llicència caducada, poder tirar endavant sense haver d'esbucar cap planta, sempre que es transformin els habitatges de protecció oficial (HPO). Va ser el primer edifici fora d’ordenació de les Balears en acollir-se al decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge, aprovat el 2020 per part del Govern.

El mercat i les veus col·lectives

Per la seva banda, Catalina Binimelis, de la immobiliària Mallorca Serveis, fa menció de “l’augment exponencial en els darrers dos anys. Nosaltres evidentment volem que vagi bé a tothom, però són els propietaris qui marquen els preus en el nostre cas”, recorda la propietària de l’empresa que enguany fa 25 anys i que té oficines a Manacor i la Coma. “Aquí cal apuntar dos factors importants: un era que la ciutat tenia uns preus de venda encara baixos respecte a la resta de Mallorca, el que donava certes facilitats sense endeutar-se massa. I, per altra banda, l’obertura de l’acadèmia de Rafel Nadal”.

Una de les noves veus polítiques sorgides els darrers mesos a Manacor i que té com a pilar discursiu la dificultat social d’accés a l'habitatge és Embat, la unió de persones i col·lectius molestos amb la deriva i la manca d’iniciatives municipals que durant dècades “han duit a aquest immobilisme en matèria d’habitatge, entre altres coses”, remarca Lluc Gayà, portaveu de la formació. “És un problema estructural, perquè ja s’ha convertit en el primer motiu d’exclusió social a les Balears. Si no s’activen mesures, com declarar Manacor com a zona tensionada, per exemple, provocarà que la gent cada cop sigui més pobre”. La rehabilitació del centre, construir més Habitatges de Protecció Oficial (HPO) o ajudes per poder tornar a ocupar cases i pisos en desús, estan dins el programa de mesures urgents que proposa Embat.

Precisament el col·lectiu manacorí Cateura fa uns mesos va fer públic un informe on feia constar que al centre de la ciutat hi havia més de 450 cases deshabitades, “comptat de manera conservadora i estant segur que efectivament eren habitatges que fes estona que no hi hagués ningú”. 

Habitacions compartides

Un problema que, de rebot, fa que l’accés a un habitatge digne de lloguer també s’hagi complicat, i molt, després de la pandèmia a la ciutat de les perles, sobretot entre les persones nouvingudes. És precisament el temps que duu a Manacor la família colombiana formada per Andrea Lozano, el seu marit Carlos i el seu fill, que han arribat a passar per quatre ‘cases’ diferents des de 2021. 

“Hem anat passant una penúria rere una altra. Primer trobàrem una habitació subarrendada per una mare fadrina al centre de Manacor, per 400 euros, on vivíem els tres. I ni tan sols hi podíem cuinar, perquè hi havia gent dormint a la cuina mateixa”, recorda Andrea, professora d’idiomes. "Al cap de dos mesos vam haver de fugir i en trobàrem una altra pel mateix preu, però que ens obligaven a pagar el gas i a mi m’obligaven a fer neta tota la casa de franc, un cop per setmana. El propietari, que vivia també a la casa amb la seva dona, bevia i a poc a poc hi començaren a haver escenes de violència que no ens agradaren gens… i amb un nin, molt manco”, explica.

Finalment, i després d’una tercera habitació on els demanaren 400 euros de dipòsit i 450 mensuals, on els obligaven a cuinar “tan sols una vegada al dia per no fer renou”, acabaren per trobar un habitatge “sencer per tots tres i en condicions” per 650 euros. “Sabem que hem tingut sort i que no sempre és així”, diu Andrea, propietària d’una casa a Cali, que té previst vendre per així poder pagar una entrada “que no sigui abusiva” per comprar “un piset que tampoc sigui massa gran” a Manacor.

Més ajudes que per a primeres necessitats

Segons explica la regidora municipal de Serveis Socials, Carme Gomila (Més-Esquerra) “Les ajudes econòmiques relacionades amb l’habitatge que oferim ja són majors que per a béns de primera necessitat, una situació que ens preocupa i que ha anat augmentant des de 2021”. De fet, l’Ajuntament de Manacor ja estudia la manera de canviar el reglament intern del servei, precisament de fa tan sols tres anys, “perquè les xifres ja han quedat desactualitzades”. Ajudes de 1.500 euros que es poden atorgar un número màxim de vegades, i que ara per ara no són suficients.

“Estam parlant d’un problema transversal que ja no afecta tan sols l’usuari que podríem pensar que ha de menester els Serveis Socials. A més, les majors dificultats no les tenim perquè puguin mantenir l’habitatge, sinó per si l’acaben perdent, trobar-ne un de nou”, lamenta Gomila, que recorda que moltes d’aquestes persones “tenen una feina i, tot i això, no arriben”. “L’altre problema important és que el parc d’habitatges de l’IBAVI no augmenta, i que manca una revisió dels criteris urgent, ja que encara són dels anys 90”. De fet, l’IBAVI té una oficina a Manacor, però que només obri cada quinze dies i que no dona l’abast per atendre a unes sol·licituds “que poden estar més d’un any a ser respostes”.

A més, es dona la circumstància que ara mateix a Manacor no hi ha recursos residencials d’emergència, per exemple, per a famílies amb desnonaments imminents, "el que fa que hàgim de pagar en alguns casos diverses setmanes d’hotel perquè no quedin al carrer, però també per no haver de separar els menors (que sí que podrien tenir lloc a Palma) dels seus pares. Preferim això que no fer passes enrere", diu. “Tampoc tenim recursos d’urgència per a persones en situació de carrer. L’alberg té llista d’espera i molts cops també hi ha problemes de salut mental o addiccions de fons”. Gomila també es queixa de la manca d’un assessorament jurídic per part del Govern i de més eines enfront del “desastre de l'habitatge que patim. Des dels Serveis Socials ens trobam molt tots sols”.