Mercat immobiliari o compromís social: Els nous camins de les cambres agràries del Pla

PalmaFa tres anys el Govern regalà les antigues cambres agràries a les tres organitzacions agràries i a alguns ajuntaments. Ara, tres anys després, aquells vells immobles segueixen un camí dispar. UPA-AIA acaba de vendre la casa que li tocà a Montuïri. Unió de Pagesos, després d’un debat intern, cedirà la cambra agrària de Sant Joan a l’Ibavi d’on podran sortir dos o tres habitatges socials. Finalment, Asaja ha assenyalat que la seva intenció és mantenir la propietat de la cambra agrària de Sencelles i en cap cas vendre-la.

Recordem que aquestes entitats van néixer i van ser comprades pels pagesos de cada poble com a seu socials de la pagesia. Fou el juny del 2022 quan la Conselleria d’Agricultura va cedir 10 immobles i 628.000 euros a les diferents entitats. A Asaja li tocà una planta baixa a la plaça de Santa Eulàlia de Palma i la cambra agrària de Sencelles. A Unió de Pagesos de Mallorca, un pis a la plaça de Santa Eulàlia de Palma i la cambra agrària de Sant Joan. A UPA-AIA, dos pisos al carrer d’Anselm Clavé de Palma i la cambra agrària de Montuïri. I la cambra agrària de Llucmajor es va cedir a la cooperativa local; la de Consell, a l’Ajuntament, i la de Ferreries, també al Consistori.

La cambra agrària de Montuïri, fins ara en mans de l’organització agrària UPA–AIA, ha estat venuda recentment, segons ha confirmat l’entitat a Tot Pla. Els ingressos obtinguts amb l’operació es destinaran íntegrament a millorar les oficines de Palma, en la millora dels serveis que l’organització ofereix als seus afiliats, i també a poder comprar una oficina més pròxima, especialment a Campos i la zona del Migjorn de Mallorca, que és on se’n concentra bona part de la base social.

“Hem considerat que els nostres recursos s’han de centrar allà on són els pagesos i ramaders que ens necessiten cada dia. Per això, destinarem aquests doblers a reforçar infraestructures i ampliar oficines en llocs on tenim més presència i activitat”, ha explicat Joana Mascaró, gerent d’UPA–AIA.

La decisió de la venda de l’edifici del carrer de Baix de Montuïri se suma al futur de la resta d’antics espais de titularitat històrica dels pagesos, com les cambres agràries de Sant Joan i Sencelles.

Així, una de les operacions més destacades és la de la cambra agrària de Sant Joan, que Unió de Pagesos de Mallorca (UP) ha decidit no vendre sinó cedir a l’Ibavi per destinar-la a habitatge social. Aquesta entitat va rebre també l’immoble com a part del repartiment del patrimoni de les antigues cambres agràries que va fer el Govern.

Unió de Pagesos havia ofert inicialment l’espai a l’Ajuntament de Sant Joan, però el Consistori va descartar-ne la compra o rehabilitació. Temps després, una promotora immobiliària alemanya es va mostrar interessada a adquirir l’edifici, cosa que va obrir un debat intern dins l’organització agrària.

Finalment, s’ha optat per mantenir-se fidel als seus principis fundacionals i rebutjar qualsevol operació especulativa.

“No podem contribuir a la gentrificació dels nostres pobles. Com a entitat històrica, hem de tenir una mirada social i coherent amb la realitat del territori”, ha defensat una font interna d’Unió de Pagesos.

Així, mentre una part del patrimoni agrari històric es ven per reforçar serveis directes al sector –com ha fet UPA–AIA a Montuïri–, altres entitats com UP opten per posar-lo al servei del dret a l’habitatge i del benestar col·lectiu.

Unió de Pagesos

La decisió final de l’organització va ser renunciar a qualsevol benefici econòmic, per coherència amb els seus valors fundacionals i la seva vinculació amb el territori.

L’edifici de Sant Joan és un dels que els pagesos de la vila sempre s’han sentit molt seu, i com altres pobles, van veure com a “mal menor” la cessió a les organitzacions agràries.

Hem de pensar que aquests edificis formaven part del patrimoni històric comprat pels pagesos de cada municipi. Les antigues cambres agràries foren creades el 1977 com a òrgans consultius del món rural.

Amb aquesta decisió, Unió de Pagesos reforça la seva aposta per un model de poble viu, assequible i arrelat, i envia un missatge clar: els espais comunitaris han de continuar al servei de la comunitat.

Les cambres agràries es van crear a l’estat espanyol l’any 1977, després de la dictadura franquista, per tal de servir com a òrgans consultius de l’administració pública en temes relacionats amb l’agricultura i la ramaderia.

Tot i ser consultives, tenien una certa representació del sector agrari i una infraestructura pròpia, finançada pels mateixos pagesos.

Amb els anys, especialment a partir d’aquest segle XXI, aquestes entitats van anar perdent pes i finançament. A moltes comunitats autònomes, com les Illes Balears, es van dissoldre o van deixar de tenir funcions actives, i el patrimoni va anar a parar al Govern, qui després d’alguns intents de venda va optar per cedir-lo.u