Menorca es beu l’aigua al camp

CiutadellaMenorca ha iniciat l’estiu amb les reserves hídriques en el nivell més baix de la darrera dècada. Si el juny de 2015 es trobaven al 71% de la seva capacitat, enguany amb prou feines arriben al 42%. Ja fa dos anys, des del maig de 2023, que l’illa es troba en situació de prealerta per sequera, però encara avui dia els ajuntaments es resisteixen a apujar considerablement les tarifes. Només el de Maó, que fa un any que no pot servir aigua potable a la població, ha posat en marxa restriccions en el consum.

Els darrers 8 anys s’ha posat en marxa la dessaladora a Ciutadella, una potabilitzadora al Castell i dues desnitrificadores a Maó, que té autoritzada la construcció d’una tercera. A més, el Govern acaba d’iniciar els tràmits administratius per projectar una planta dessalinitzadora al Llevant de l’illa. Però la situació, lluny de millorar, és cada vegada pitjor. Tot i que l’Administració ha començat a invertir en la reutilització de l’aigua depurada i en la detecció de fuites a la xarxa de subministrament, la població continua creixent i els instruments d’ordenació territorial plantegen nous increments a mitjà termini: quasi 24.000 places turístiques noves i una capacitat màxima, entre visitants i residents, per acollir a 267.214 persones.

Ciutadella ha tingut paralitzat vuit anys el seu Pla General perquè no ha pogut acreditar que disposarà de prou aigua per abastir els creixements previstos. El descontrol ha fet, fins i tot, que intervengui la Guàrdia Civil i que els jutjats investiguin un presumpte delicte ambiental en la gestió de l’aigua. Recursos Hídrics desconeix quanta se’n treu de 30 de les 76 captacions autoritzades, i en alguns casos es bombeja desenes de metres per sota del nivell de la mar. Les pèrdues a la xarxa, que són del 30%, s’han de baixar també fins al 17%.

El GOB demana una revisió de tarifes que en castigui l’abús. Recorda que a Ciutadella hi ha una quantitat considerable de terrenys destinats a regadius intensius que extreuen molta aigua de l’aqüífer i almenys 14 nuclis rurals amb centenars de xalets il·legals i sense serveis. Una realitat que no es mostra a les dades oficials, tot i que “molt probablement implica extraccions que igualen o superen les urbanes”, segons l’entitat. “La quantitat significativa d’espais amb cases i horta irregulars en sòl rústic suposa una pressió considerable de captacions d’aigua, així com manca de clavegueram i descontrol quasi absolut de les aigües residuals”, afegeix.

La solució al greu problema que ja es plantejava a Ciutadella fa un quart de segle va ser construir-hi una dessaladora que, conclou el GOB, “hauria de servir per aprendre algunes lliçons”. “Quan es posa una dessaladora, s’envia a la població el missatge que la disponibilitat d’aigua no serà un problema, i açò dispara el consum”, remarca l’entitat. Però, com que el cost de l’aigua dessalada és més elevat i els governs municipals no s’han atrevit a apujar el rebut als ciutadans, “a hores d’ara, encara se n’empra només un 30%, per un tema de preu”. “La resta del creixement experimentat ha anat a compte dels pous. I la conseqüència és que, si es compleix el que diu el Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua aprovat recentment pel Consistori, l’any 2031 ni tan sols amb la dessaladora funcionant al 100% bastarà per abastir tot el municipi, ja que serà necessari treure més aigua de l’aqüífer que actualment”, continua el GOB.

Com l’any passat, l’Ajuntament de Maó s’ha vist empès a prendre mesures per tal de reduir-ne el consum. Després dels avisos llançats abans de l’estiu als grans consumidors, ha passat a l’acció i prohibeix fer net cotxes, barques i terrasses i regar jardins ornamentals. També demana que es tapin les piscines per evitar l’evaporació de l’aigua.

A part de reclamar aquest esforç als ciutadans, l’Ajuntament ha tancat les fonts públiques i ha deixat de regar rotondes i zones enjardinades. També ha reduït el volum d’aigua que empra per fer net els carrers i instal·larà aixetes intel·ligents al poliesportiu. Per la seva part, l’empresa concessionària del servei (Hidrobal) posa comptadors intel·ligents als grans consumidors per instar-los a gastar menys i demana la col·laboració dels hotelers perquè sensibilitzin també els turistes.

“Reduir el consum en rutines diàries i en activitats que no siguin essencials pot tenir un impacte molt gran en els aqüífers”, diu el batle Héctor Pons, que en passar l’estiu intentarà tornar a subministrar aigua potable a la població, que fa un any que ha de recórrer a l’aigua embotellada per beure.

“Hi ha hagut certa deixadesa en la gestió de l’aigua”, critica el director de l’Observatori Socioambiental (Obsam), David Carreras. “Els problemes es veien venir des de fa 20 anys, però fins ara Recursos Hídrics havia fet ben poc cas de les conclusions que s’apuntaven a les trobades dins l’àmbit científic o ecologista. Com que la situació damunt el paper no era tan greu com en altres illes, Menorca podia esperar. I no podíem esperar. Encara que els darrers anys hi ha més inversió i consciència, feim tard”.

Carreras creu que “tenir la dessaladora no ha ajudat Ciutadella a prendre’n consciència”. “A Maó no s’han redistribuït els pous a temps i, per açò, ara no es veu altra sortida que fer també una dessaladora. Si no prenem mesures ja, la pròxima s’haurà de fer al Mercadal. L’aqüífer de l’Albaida continua baixant i cal reutilitzar més l’aigua per capgirar la situació”.

La sortida de la pandèmia, explica Carreras, “ha estat molt accelerada a Menorca”. “Ha crescut la població i la pressió humana i, a més, s’ha produït una substitució de la propietat de les terres que ha revitalitzat el món rural, amb reformes agràries i agroturismes que impliquen més consum i que han donat nous usos al camp”.

Només així s’entén, segons el director de l’Obsam, que encara que s’hagi controlat el consum d’aigua als pobles i nuclis turístics, l’extracció sigui cada vegada major. Constatar-ho, apunta, esdevé gairebé impossible, ja que hi ha pous il·legals i molt pocs nuclis rurals que tinguin comptadors per regular-ne el consum. “Plou més o menys bé, però no es nota als aqüífers. Açò només pot ser perquè ha augmentat el consum no controlat”, conclou.

La clau, reutilitzar l’aigua

Segons David Carreras, “la clau està a saber reutilitzar més l’aigua que es tracta a les depuradores i de la que actualment només se n’aprofita un 16%”. El director de l’Obsam creu que “hauríem de ser capaços de prohibir els regadius amb aigua de pou perquè les grans extensions només es regassin amb aigua depurada”. “Així, l’aigua dels pous es destinaria exclusivament al consum urbà”. Una iniciativa que necessita una important inversió en interconnexions que augmentin la disponibilitat d’aigua per tot arreu.

“L’ús quotidià als pobles i, fins i tot, als hotels, marca uns nivells correctes”, afirma. “El problema està als xalets i cases aïllades amb jardins i piscines”, que segons els seus càlculs poden gastar fins a 900 litres per persona i dia, quan als nuclis urbans tan sols se sobrepassen els 100 litres.

Per aquest motiu, Carreras demana que es pugui arribar a “tancar l’aixeta” als grans consumidors que n’abusin. “N’hi ha que es pensen que perquè ho poden pagar els està permès consumir tota l’aigua que vulguin, quan en cap cas és així. A qui rega hectàrees i piscines sense cap mirament se l’hauria de poder avisar, primer, i després, tancar l’aixeta si se sobrepassa”.

També cal unificar una nova ordenança entre tots els ajuntaments que afavoreixi l’estalvi d’aigua i penalitzi els grans consumidors. “La gent no és prou conscient de la situació en la qual ens trobam i, si els ajuntaments no comencen a aplicar mesures contundents, serà massa tard”.

David Carreras posa l’exemple de les renovables. “Per què cada vegada més gent instal·la plaques solars a casa? Perquè amb factures de 200 o 300 euros en electricitat al mes, han vist que així podrien estalviar bona part del cost. Amb l’aigua ha de ser el mateix. Tal com es donen subvencions per posar plaques a casa, per què no s’incentiva també que es posin cisternes? Si el consum d’aigua d’una família costa poc més de 10 euros mensuals, ben poc avançarem”.