Menorca afegeix pressió a les platges mentre promou més aparcaments a la costa

MaóLa decisió del Consell de Menorca de ressuscitar l’antic Pla especial d’infraestructures d’aparcament en sòl rústic, i ampliar així la possibilitat d’estacionar a prop de la costa, amenaça d’agreujar la creixent saturació a les platges de l’illa, que s’ha multiplicat un 36% en els darrers cinc anys, des d’abans de la pandèmia. L’estiu passat arribaren a coincidir en el moment de més saturació del mes d’agost fins a 31.530 banyistes en el mig centenar de cales més concorregudes de l’illa, 8.342 usuaris més que el 2018. En sortir de la covid, han augmentat encara més els usuaris de les platges menorquines, especialment de les verges. Tota una amenaça per a la sostenibilitat de molts indrets naturals protegits, que així reben molta més pressió de la recomanada.

La situació més preocupant és la de Macarelleta, la petita de les platges del tram de la costa sud de Menorca, possiblement el més promocionat fora de l’illa. A un pas de les aigües turquesa de Macarella s’hi arriben a concentrar a la vegada mig miler de persones, de manera que es multiplica per cinc la capacitat de càrrega d’una cala que només n’hauria de rebre 90. Cada banyista només disposa de dos metres quadrats justos, l’espai que ocupa la seva tovallola.

S’Embarcador, la platja petita de Pregonda i Binimel·là, al nord, i Cala Mitjana i Turqueta, al sud, també superen entre dues i quatre vegades la capacitat màxima de càrrega permesa en aquestes platges. Poc importa que, en moltes d’elles, el pàrquing ja quedi ple de cotxes abans de les 9 h en plena temporada, o que s’hi hagi d’accedir fent una caminada per la costa. Qui ve a Menorca les vol visitar i no s’està de patir els embussos que faci falta per tal de banyar-s’hi i fer-se la preceptiva foto de l’estiu per al seu Instagram.

El darrer informe de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera destaca com els darrers anys s’ha registrat un important increment dels usuaris d’algunes platges, que a través de la plataforma social augmenten la popularitat.

Restriccions d’accés

Les platges verges, situades en entorns naturals protegits (ANEI), tenen limitada la capacitat dels aparcaments. El govern del PP al Consell insular manté, de moment, les mateixes restriccions d’accés que va implantar l’esquerra, com ara el bus com a únic sistema per arribar amb vehicle motoritzat a Macarella i Macarelleta. Però, en proposar la creació de nous estacionaments vora el litoral, està propiciant un creixement potencial dels vehicles que hi poden accedir.

La consellera d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, ha plantejat als batles la necessitat de recuperar el Pla d’aparcaments en sòl rústic, que un anterior govern del PP va posar en marxa ara fa deu anys i que l’esquerra va arxivar el 2016, tot just en arribar al Consell.

El pla proposa més de 50 possibles ubicacions on crear nous aparcaments. La vintena que el Consell prioritza són properes a la mar, al Camí de Cavalls, a camins rurals i a jaciments arqueològics. Bona part d’ells, a tocar d’alguna platja.

Torrent diu que ha passat la documentació als ajuntaments perquè hi facin aportacions i per “desencallar” la tramitació del pla davant la Comissió balear de Medi Ambient, que posa traves a la possibilitat que els cotxes aparquin en sòl rústic. El que es vol, segons la consellera, és, precisament, cercar solucions que posin fi a aquesta problemàtica.

El portaveu del GOB, Miquel Camps, alerta que “la reordenació d’aparcaments en rústic que promou el Consell “no només hauria de preveure on fer-los, si és que fan falta, sinó reduir també els existents, que clarament estan sobredimensionats”. Camps creu que “la tendència d’algunes platges requereix mesures urgents” i apunta sobretot a la necessària reducció de l’espai dedicat a l’estacionament, “a fi de tenir sempre dimensionats els aparcaments a la capacitat real de les platges”.

Alguns casos, com ara els de Mitjana i Turqueta, els veu “més fàcils”, però no tant altres com Pregonda, que “es veu afectada per l’enorme capacitat d’aparcament dels antics vials de la urbanització de Binimel·là”. Pel que fa a Macarelleta, creu que “s’hauria de controlar reduint usuaris del transport públic de Macarella”. En el rerefons de la controvèrsia el GOB hi veu “el problema de la massificació creixent de Menorca”, i opina que és urgent “activar una limitació en l’arribada de vehicles a l’estiu i incrementar substancialment l’impost d’estades turístiques el juliol i l’agost”.

Però la solució no arribarà aquest estiu. Amb el Consell negant-se encara a restringir l’entrada de vehicles en temporada alta, l’illa tornarà a estar subjecte a l’afluència il·limitada de visitants. Menorca afronta l’imminent inici d’una temporada turística que tornarà a batre rècords. La programació de vols entre abril i octubre és un 10% superior a la de l’estiu passat, que ja marcà registres històrics en l’afluència de visitants: un milió i mig de turistes en sis mesos i 208.670 persones diàries de mitjana a l’agost, 11.000 més que el mes més alt de 2022.

La massificació es notà als carrers, a les carreteres, a les urbanitzacions i, especialment, a les platges. Pregondó, per exemple, ha duplicat l’afluència en cinc anys, en passar d’una mitjana de 410 usuaris a 865. El mateix passa amb les petites cales al voltant de Binimel·là i amb altres com Tirant, Cala Viola, la Vall, Sant Adeodat, Binidalí o Binissafúller.

Tot i que les platges verges son les que tenen més pressió, on hi ha més usuaris és encara a les platges urbanitzades més grans i de més cabuda. És el cas de Son Bou, que l’estiu passat assolí un pic de 3.631 banyistes, o de Cala Galdana, que arribà als 2.740.

Però a les platges verges també s’hi accedeix, cada vegada més, a peu a través del Camí de Cavalls i a bord d’embarcacions varades a la costa. L’Agència Menorca Reserva de Biosfera ha calculat que aquests darrers estius han arribat a coincidir, a la vegada, entre 1.850 i 1.950 barques de tot tipus a les 54 platges incloses a l’estudi.

El Consell encara no ha engegat el promès Pla insular de costa (PIC), que ha de limitar el nombre de fondejos i amarraments permesos al litoral. Un altre deure ambiental a favor de la sostenibilitat que resta pendent de regular.