La retirada de Melià posa fi a 36 anys de presència hotelera mallorquina a Cuba

PalmaLa història de Melià a Cuba va començar el 10 de maig del 1990 amb l’obertura del Sol Palmeras de Varadero. L’empresa, que aleshores encara es deia Sol Melià, es convertia en la primera firma estrangera que constituïa una societat mixta amb el govern comunista cubà per administrar, comercialitzar i gestionar un hotel. Trenta-sis anys després, la cadena amb seu a Palma tanca una etapa que va contribuir tant a l’obertura de l’illa caribenya al turisme internacional com a situar la companyia mallorquina en la primera línia del sector hoteler mundial.

Meliá cessarà aquest divendres, 24 de juliol, tota l’activitat a Cuba davant les “notables dificultats” operatives, legals, econòmiques i financeres que pateix el país arran del bloqueig dels Estats Units. La decisió afecta els 34 hotels que la companyia té a l’illa, tot i que una part ja estaven tancats.

La cadena i la seva filial portuguesa, Ilha Bela Gestao e Turismo, mitjançant la qual opera a Cuba en règim de gestió, han comunicat aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la conclusió dels serveis a tots els establiments.

Segons Melià, les dificultats que afecten de manera persistent el país impossibiliten, “de fet i de dret”, una “mínima estabilitat operativa”, informa Efe. El cessament s’estén també a l’ús de les marques autoritzades, l’activitat receptiva de turistes i la cadena de subministrament local vinculada a l’abastiment dels hotels.

La filial portuguesa treballa ara per garantir una transició ordenada i reduir tant com sigui possible l’impacte de la sortida sobre els treballadors, els proveïdors i els clients. Melià també avalua les conseqüències financeres de la decisió, entre les quals hi ha una eventual revisió del valor comptable associat a l’activitat cubana. La companyia concretarà aquest impacte quan publiqui els comptes del primer semestre.

Una expansió sostinguda

L’arribada de Melià a Cuba es va produir quan el turisme començava a consolidar-se com un sector estratègic per a l’economia del país. Durant els anys següents, la presència de la cadena va créixer de manera sostinguda. El 2005, quan celebrava els primers quinze anys a Cuba, Melià ja operava 21 hotels i 8.479 habitacions. La companyia assegurava haver allotjat prop d’un terç dels turistes que havien visitat l’illa.

Cinc anys després, mitjans oficials cubans xifraven en 3.664 milions de dòlars els ingressos que l’activitat de l’empresa espanyola havia generat per a Cuba durant les dues primeres dècades. El grup, aleshores dirigit per Gabriel Escarrer Julià i actualment encapçalat pel seu fill, Gabriel Escarrer Jaume, gestionava 25 hotels, amb més de 10.400 habitacions, i comercialitzava el 21% de la capacitat hotelera de l’illa.

L’expansió va continuar durant la dècada següent. El 2013, la companyia va incorporar un nou complex a Varadero, el seu establiment número 26 a Cuba. El 2019 ja gestionava 34 hotels i preveia acabar l’any amb quatre més. Melià parlava aleshores d’un “vincle profund” i defensava que Cuba formava part de l’ADN de la companyia.

L’aposta es mantenia malgrat l’activació als Estats Units del títol III de la Llei Helms-Burton, que obria la porta a demandes per les expropiacions derivades de la Revolució Cubana del 1959. Melià sempre va sostenir que operava legítimament, que no era propietària dels immobles que comercialitzava i que actuava majoritàriament com a gestora.

De la pandèmia al bloqueig

La relació va començar a deteriorar-se amb la crisi turística provocada per la pandèmia, que va agreujar els problemes operatius. El 2021, Melià va deixar de gestionar tres hotels davant les seves “escasses oportunitats comercials” després de l’enfonsament de l’activitat arran del coronavirus.

Les complicacions es varen accentuar amb l’inici, el gener del 2025, del segon mandat de Donald Trump a la Casa Blanca. El govern nord-americà va imposar un bloqueig ferri sobre Cuba i va amenaçar de sancionar les empreses que hi operassin en col·laboració amb el règim de Miguel Díaz-Canel.

La intervenció dels Estats Units a la regió a principi d’enguany ha generat, segons Melià, una “dificultat sobrevinguda” per obtenir combustible que, sumada al bloqueig comercial, ha afectat amb força el mercat turístic.

Els resultats del primer trimestre ja reflectien aquest deteriorament. La companyia havia tancat el 50% de la seva capacitat operativa a Cuba. Els 34 hotels que mantenia en cartera, amb 14.053 habitacions, varen estar oberts, de mitjana, només el 60% dels dies del trimestre. Melià també tenia dos establiments més en projecte que, inicialment, preveia inaugurar enguany.

L’ocupació dels hotels cubans va caure fins al 34,1%, 6,5 punts menys que durant el primer trimestre de l’any anterior i molt per sota del 58,8% registrat al conjunt de la cartera de Melià, que havia augmentat 1,7 punts.

Els ingressos per habitació disponible –l’indicador que combina l’ocupació i la rendibilitat dels establiments– varen quedar en 34,4 euros, un 8,6% menys que un any abans. La mitjana del conjunt dels hotels de la companyia era de 84 euros.

El 3 de juny, Melià ja va anunciar la sortida immediata de 15 hotels pel “context geopolític, social, legal i econòmic”. La retirada es completa ara amb el cessament de tota l’activitat. Acaben així, almenys de moment, 36 anys d’una relació empresarial que va començar amb l’auge del turisme cubà i ha acabat després d’una llarga etapa de resistència.

Les altres cadenes també se'n van

La retirada de Melià no és un cas aïllat. Iberostar ha confirmat que ja no opera ni comercialitza cap hotel a Cuba, mentre que Barceló també ha deixat de tenir-hi activitat. Amb la sortida dels tres grups es posa punt final a més de tres dècades de presència de les grans hoteleres mallorquines a l'illa, on varen ser protagonistes del desenvolupament del turisme internacional.

La coincidència de les tres retirades evidencia el canvi d'escenari que viu el sector hoteler cubà. Les dificultats per mantenir l'activitat, agreujades durant els darrers anys, han acabat duent les principals cadenes espanyoles a abandonar un mercat que durant dècades havia estat estratègic per a la seva expansió internacional.