Ciència i medi ambient
Societat04/06/2022

Medi Ambient posa fre al creixement que preveia el Pla de Ports

La Comissió balear de Medi Ambient elimina set futurs projectes en un informe que posa damunt la taula la capacitat de càrrega d’embarcacions a la mar de les Illes

PalmaLa Comissió balear de Medi Ambient ha eliminat set projectes del Pla General de Ports que majoritàriament fan referència a rampes i marines seques, que suposen un impacte per a l’entorn. Així ho recull l’informe de rèplica, al qual ha pogut tenir accés l’ARA Balears. A banda d’aquests, el document posa condicionants a 12 projectes més. D’aquesta manera, l’informe limita qualsevol actuació –fins i tot augmentar el nombre de places d’amarraments o boies– que pugui afectar el fons marí o un creixement de la pressió de les embarcacions. Així, només es podran fer intervencions als ports en funció de l’anàlisi de la capacitat de càrrega del lloc i passant per una avaluació ambiental. Per prendre aquesta mesura, la Comissió es regeix estrictament per criteris ambientals, però també al·ludeix a la densitat d’embarcacions que hi ha actualment.

Així, es torna a posar damunt la taula la quantitat de barques que hi ha a les Illes. Tot i que aquest factor no ha estat determinant per l’informe de Medi Ambient, sí que fa referència a “la necessitat d’una reflexió global sobre la situació”. “Pensam que, en dissenyar el futur dels ports, cal fer un estudi de les barques”, explica el president de la Comissió Balear de Medi Ambient, Antoni Alorda. A més del perjudici mediambiental, Alorda argumenta que influeix en la “satisfacció de l’experiència” del lleure a la mar. De fet, sumant els projectes del nou Pla General de Ports i els d’Autoritat Portuària, les places per a embarcacions creixerien amb 2.636 respecte de l’oferta del 2017. Així, hi hauria 27.241 llocs entre tots els amarradors, barraques, boies i espais de marina seca. 

D’altra banda, l’informe de Medi Ambient també recull un estudi del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) que calcula la capacitat màxima d’embarcacions que podria fondejar a la zona costanera de cada illa. Segons l’estudi, en aquests punts de Mallorca hi caben 24.521 embarcacions; a Menorca, 2.897; a Eivissa, 4.628, i a Formentera, 5.106. Ara bé, aquests càculs es basen en les registrades als molls, barraques, boies i marines seques. Per obtenir una xifra més precisa, s’hi haurien de sumar les que practiquen el fondeig lliure i tenir en compte l’increment de venda de barques recreatives i les llistes d’espera dels ports.

Port d’Andratx: Creació de dos pantalans pesquers i nàutics esportius

La creació de dos pantalans pesquers i nauticoesportius a la dàrsena sud del port d’Andratx és un dels projectes més impactants que la Comissió de Medi Ambient ha tombat, ja que suposava un augment considerable de l’àrea. L’actuació es proposava dins el projecte de condicionament del tram final del moll central, que té el vistiplau de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), precisament perquè no incloïa l’ampliació d’amarraments.

Cargando
No hay anuncios

La comissió elimina aquest pla al·legant impactes paisatgístics i l’alteració dels valors tradicionals que allotja, és a dir, embarcacions, arts i aparells pesquers. A banda d’això, la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca ha advertit d’aquesta actuació per “l’impacte visual que provocaria”. A més, l’Ajuntament d’Andratx al·lega que aquesta modificació afectaria el patrimoni; diverses qüestions tècniques, com el tractament i la canalització de l’aigua, i “modificaria de manera qualitativa el paisatge de l’entorn”. El Consistori també veu la necessitat de “salvaguardar la posidònia sense puntualitzacions”.

Port de Serranova, Santa Margalida: Creació d’una marina seca 

Al port de Serranova, a Son Serra de Marina i molt a prop de l’aparcament actual, estava prevista la creació d’una marina seca, és a dir, un lloc per deixar-hi les embarcacions, que normalment està cobert. Finalment, però, aquesta actuació no tirarà endavant perquè s’hi han detectat comunitats d’algues i plantes halòfiles protegides. A més, si es desenvolupàs aquesta actuació, s’interferiria en l’accés a la zona natural de Son Real, que forma part de la ruta senderista Artà-Lluc, així com recull l’informe del Servei d’Ordenació del Territori del Consell de Mallorca. A banda d’això, aquest organisme també fa una observació: en trobar-se tan aprop de l’aparcament, s’hauria de compensar amb places en un altre indret.

Cargando
No hay anuncios

Palmanova: Construcció d’una nova rampa 

A Palmanova es proposava la construcció d’una nova rampa annexa al port i situada dins el límit del terreny de domini públic maritimoterrestre, classificat com a sòl rústic general. Ara bé, no continuarà endavant perquè s’hi ha localitzat ecosistema amb algues i posidònia marí en el fons rocós. A banda d’això, l’Ajuntament de Calvià ha anat més enllà i hi ha presentat al·legacions (tot i que fora de termini) perquè considera aquest projecte “de mida desproporcionada respecte de la platja i el port”, la qual cosa suposaria “un perjudici ambiental, social i de gran impacte paisatgístic”, segons indica l’informe de la Comissió de Medi Ambient.

Sa Ràpita i S'Estanyol- Punta Plana: Recuperació ambiental d'ambdues rampes

Cargando
No hay anuncios

Normalment, s’associa l’impediment de projectes a la construcció d’obres, però, en aquests casos, ocorre el contrari. La Comissió de Medi Ambient suprimeix la reparació ambiental de les rampes situades a sa Ràpita-ses Covetes i a s’Estanyol-Punta Plana, perquè en ocasions el procés de naturalització suposa un perjudici per a l’ecosistema que amb els anys s’ha anat creant entorn de la mateixa infraestructura. Mentre que en el cas de la rampa de s’Estanyol-Punta Plana l’Ajuntament de Llucmajor també s’hi ha posicionat, es tenen en compte altres al·legacions que fan referència a la preocupació que les obres no suposin treure del port les embarcacions petites per acollir-ne altres de majors eslores. En el cas de la rampa de Campos, s’observa que ja s’hi va fer una reparació fa pocs anys i està en bon estat de conservació, segons explica l’informe. A banda d’això, es recorda que aquestes localitzacions són molt a prop o dins de l’espai Xarxa Natura 2000, una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació i, per tant, s’ha de vetllar pels hàbitats i espècies de rellevància. De fet, els informes de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat han estat decisius en les avaluacions de la Comissió de Medi Ambient sobre les repercussions de projectes que s’integren en aquesta xarxa. 

S’Estanyol: Millora del dic i de l'esplanada del port

Aquesta actuació es proposa en el Pla de Ports per millorar l’abric de la bocana i la zona de gestió del port. La intenció era reforçar l’estabilitat del dic i solucionar els problemes de sobrepàs d’onades que es produeixen a l’esplanada durant l’hivern. Ara bé, així com ocorre amb el projecte de la rampa, l’ecosistema marí protegit no es pot posar en perill. Cal tenir en compte que en alguns casos sí que s’han permès aquest tipus d’actuacions, o almenys es consideraran, ja que només ha d’estar molt justificat per motius de seguretat i vigilància.

Cargando
No hay anuncios

Port de Cala Bona, Son Servera: Ampliació de la rampa

Al port de Cala Bona de Son Servera el pla de ports preveia l’ampliació de la rampa, localitzada en un entorn rocós on hi ha algues i també mol·lusc protegit. De fet, aquesta espècie està classificada com a vulnerable en el Catàleg estatal d’Espècies Amenaçades, perquè pot arribar a tenir molta antiguitat. A més, la zona forma part del canal de Menorca. Així, es considera que aquesta obra “tindria impactes irreversibles” i, per tant, no es durà a terme. El que no elimina la comissió en aquest port són alguns projectes que es justifiquen per l’adaptació al canvi climàtic, com la possible ampliació del dic per millorar les condicions d’onatge. També s’analitzarà si aquesta ampliació permet fer nous amarradors estivals, tot i que l’informe esmenta que en cap port les places podran superar la capacitat actual.