Maria Agnès Sampol Sabater: “Si a un batle no el veuen pel carrer, sembla que no fa res”

PorreresAquesta setmana que acaba s’han complit els primers 100 dies de batlia del Partit Popular en tot el segle XXI a Porreres. Maria Agnès Sampol Sabater (Porreres, 1986) n’agafà la vara de comandament després del pacte de govern firmat amb El Pi de Xisca Mora. Sampol era el primer pic que anava de cap de llista; abans havia anat de número 3, eleccions de 2015, i de número 2, eleccions de 2019. Ara, 100 dies després d’assumir la batlia, parlam amb ella de com ho ha viscut i quins reptes té Porreres per endavant.

Començarem pel final, repetireu de candidata en els propers comicis electorals?

— Jo tenc intenció de repetir-hi, a no ser que acabi desgastadíssima i digui que no puc més. Però sí que m’agradaria repetir-hi. Ara que he iniciat aquesta etapa, i també perquè el període ha estat relativament curt, sí que m’agradaria mantenir-me de candidata.

Heu complit 100 dies com a batlessa de Porreres, trobau que és molt diferent ser regidora de ser la batlessa?

— Totalment. De fet, quan m’ho demanen, el que dic és que et canvia la vida d’un dia per l’altre. Ser regidora és molta responsabilitat, però ser batlessa n'és moltíssima més. A part d’estar les 24 hores pendent del telèfon, tots els dies de la setmana, et passes aquí –a l'Ajuntament– els dematins i els horabaixes. Els dematins respons a les visites i la feina de gestió no surt; per tant, has de fer la feina des de casa o tornar aquí l’horabaixa. A part d’això, la gent et vol veure a tu. Se suposa que entre setmana fas feina més de despatx i també surts al carrer quan pots, i cada cap de setmana has de ser a tot arreu. Com sabeu, Porreres és un poble molt dinàmic, amb un gran ventall d’associacions i entitats; som un poble hiperactiu. Cada cap de setmana hi ha actes i a la majoria hi has d’anar, perquè la gent et vol veure a tu, vol veure la cara de la batlessa. També és una manera que t’agafin confiança, que vegin que entres ara i ens donam tots aquesta confiança, que hi hagi aquesta relació de complicitat entre les entitats i l’Ajuntament. Després de 13 anys d’haver-hi hagut El Pi, d’haver-hi hagut na Xisca… Na Xisca és una persona molt important per al ciutadà de Porreres, una persona que s’ha guanyat la confiança dels ciutadans. Ara que hi ha hagut el relleu, ara em toca a mi fer aquesta feina. Tenc un temps relativament curt, però és important tenir aquest contacte directe amb tots els ciutadans.

Ara que acabau d’inaugurar el centre de dia, quins reptes heu assolit en aquest mandat i quins queden pendents?

— Durant la legislatura, com sabeu, veníem d’enrere sense tenir secretari i teníem moltes licitacions endarrerides. Hi havia molts contractes que continuaven funcionant amb factures d’ofici perquè havien acabat i no sortien els nous. El que hem fet, que ha estat molt important, ha estat desembossar tot aquest tema. Moltes d’aquestes coses no s’acaben de veure perquè també hem tingut un problema: quan s’ha tret la licitació, llavors s’han trobat mancances en les dades administratives o tècniques i s’ha hagut de tornar a treure, i això torna a alentir tot el procés. Però, què hem fet? El poble ha crescut i teníem necessitats pendents. Hem començat el vial de davant l’institut. Estam en relacions constants amb la Conselleria d’Educació, que ens ha dit que el projecte està a punt d’acabar i després ja es podran posar amb la redacció del projecte definitiu. Hem intensificat la neteja dels carrers, perquè tenim un problema greu a Porreres i m’agradaria que també sortís: el poble ha augmentat bastant en incivisme. I qui diu incivisme es refereix a tenir poca cura del mobiliari urbà i també en el tema de la separació de residus i del reciclatge. Ens hem vist en la necessitat d’augmentar el personal de neteja per fer-hi front. És una llàstima, perquè tots volem un Porreres net i un Porreres en condicions, i per això s’ha vist la necessitat d’augmentar-lo. També vam fer aquella campanya dels excrements de cans, que va anar bé durant un temps, però ara s’ha tornat a desbaratar. També hem fet campanyes de castració de moixos i ara hi tornarem una altra vegada. Hem fet la primera gala de turisme i hem posat en marxa una nova pàgina web turística, perquè ens adonàvem que aquí ve molta de gent, sobretot gent jove i gent de mitjana edat, que ens demanen a veure on poden anar i què poden fer. L’Ajuntament tenia uns tríptics en diferents idiomes en paper, però la gent ja no va amb paper; cerquen coses digitalitzades. No tenim una oficina turística ni una pàgina web específica, i vam veure aquesta necessitat. A part, això també va sortir d’una iniciativa del SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinacions), perquè molts s’han adherit a aquest sistema de qualitat fa dos anys, i a la mesa va sortir aquesta proposta. L’hem duta endavant i dia 12 de juny vam inaugurar el lloc web. A part de donar a conèixer de manera lògica el patrimoni, també hi donam a conèixer el producte local, els comerços que tenim i la restauració; és una manera de mostrar tots els àmbits del nostre poble. Què més hem fet? És que hem fet bastantes coses. Tenim coses per fer encara, evidentment…

Per al futur teniu la deixalleria, la residència… i obrir la piscina també. Deu ser una fet imminent, supòs.

— Sí, és més que necessari. Més que necessari. Tant de bo poguéssim dir-ne una data. Bé, estam lluitant per obrir-la ja, però no hem tingut gaire sort amb l’empresa adjudicatària. La veritat és que em costa fer declaracions perquè ni tan sols han vingut a veure les instal·lacions. Vam xerrar amb ells ahir a darrera hora –l’entrevista es va fer dijous passat– i no sé si signaran el contracte. Ahir encara demanaven com està el tema del personal, tot i que l’Ajuntament va pagar la subrogació del personal precisament per agilitar-ne els tràmits i per obrir-la abans. Si fa almenys vuit o nou mesos que el personal està arreglat. Vull dir… vaig quedar de pedra. Demanaven: "I qui paga el gasoil?". El gasoil el paga l’Ajuntament, i tot això estava en els plecs! No ho sé. Continuarem insistint-hi. Clar, ha arribat l’estiu i la calor, i a la gent –sobretot la gent gran que tenia com a costum anar a la piscina– li fa molta falta. Quan vas pel carrer, la gent t’ho diu: la piscina fa molta falta. La veritat és que et sap greu, perquè saps que no ha estat per falta d’iniciativa de l’Ajuntament. Avui dia el problema és que l’empresa que ha guanyat no respon. És una llàstima.

I la deixalleria?

— Amb la deixalleria teníem un projecte fet per anar al polígon, però després ens vam adonar que la parcel·la que s’havia triat per ubicar-la no era la més adequada per la zona on estava situada, ja que tenia empreses davant. Ens ho vam repensar i ens vam adonar que realment hi ha una parcel·la que està més en un cantó que podria ser més adequada, tenint en compte les tasques que ha de fer una deixalleria. Per tant, més o manco el que canviarà serà la reestructuració, però el projecte en si serà el mateix. Sí que haurem de fer certes modificacions. Ara bé, hem d’esperar que ens arribi una altra subvenció per tirar-la endavant, perquè és una despesa bastant important.

La ronda també és una altra de les coses que està en marxa…

— Està en marxa, sí. De fet, ahir vam fer la comissió informativa. La setmana que ve hi haurà un ple extraordinari on es durà l’aprovació de la cessió de les parcel·les. Una vegada ho hàgim aprovat per ple, llavors es notificarà als propietaris i després ja veurem si hi ha al·legacions o no. Si no n’hi ha, el procés serà més ràpid; si n’hi ha, s’alentirà un poc. Esperem que no n’hi hagi. Nosaltres calculam que, si tot va bé, devers el mes de setembre ja podríem licitar-la i intentar que enguany mateix se'n puguin executar les obres. En principi, serà un tram més curt que el primer perquè bàsicament és una línia recta, però bé, ara estam a l’espera i veurem què passarà després del ple extraordinari.

Hi ha feina per fer en tots els sentits…

— Bé, el que hem d’aconseguir és obrir la piscina i acabar el vial. M’agradaria molt poder posar ja la primera pedra de l’ampliació de l’institut, que seria una fita important. M’agradaria inaugurar el segon tram de la ronda i, després, desenvolupar licitacions que ens queden pendents, com puguin ser, per exemple, la del cementeri, el servei psicosocial –en tenim diferents i n’hi ha moltes més–, el servei de jardineria i el servei de neteja. Totes aquestes han d’anar sortint, però bé, hem establert un ordre de prioritat i van sortint de tant en tant, com una la darrera setmana. Ara també tenim en marxa el tema de la licitació de l’escoleta. I… tot això…

També s’hauran d’afrontar les obres aquí, a l’edifici consistorial?

— Sí, bé, això ja no sé quan es podrà dur a terme. Vull dir, som molts de doblers i som conscients que necessitam ajuda. Ja ho veurem quan ho puguem tirar endavant; jo no sé si ja seré per aquí o no. Clar, heu de pensar que l’Ajuntament… crec que les darreres reformes que s'hi van fer jo era ben jove o no era nada. A part del mal estat en què es troba, és un Ajuntament poc funcional a dia d’avui. Hi ha despatxos, però espais comuns per poder fer feina no n’hi ha; tampoc no hi ha insonorització…

És una antiga casa que es va anar apedaçant per fer d’Ajuntament…

— Exacte, per fer d’Ajuntament. Que sí, que té el seu encant, té les seves sales i les plantes de dalt que jo trob que són molt guapes, però necessita aquesta remodelació en tots els sentits.

El funcionament del pacte. Com han anat aquests tres anys de pacte amb El Pi?

— Bé, la veritat és que han anat bastant bé. Al principi va ser un poc complicat, perquè jo crec que també veníem d’uns certs vicis, diguem-ho en el bon sentit. Ells (El Pi) estaven acostumats a governar pràcticament tots sols; la legislatura anterior només tenien un regidor que no era del seu partit polític. I clar, al principi sí que hi va haver algun moment en què els vam haver de dir que certs temes no els sabíem, que faltava coordinació o que ens ho havien de comentar tot. Ells ho van reconèixer i ens van demanar disculpes; teníem tota la raó, som un equip. A partir d’aquí la cosa ha anat fluint i la veritat és que molt bé. No ens en podem queixar, ni crec que ells de nosaltres, perquè hi ha bona coordinació i bona sintonia. Ens coordinam cada setmana, sempre estam en contacte pel telèfon i també feim les reunions setmanals, on posam en comú totes les regidories, tot el que tenim en marxa i el que tenim pendent. La veritat és que molt bé.

Aquests tres primers anys, visualment al carrer, s’ha visualitzat més el pacte en veure, quasi pertot junts, Joan Obfrador (número 2 del PP) i Xisca Mora que era la batlessa…

— Sí, bé, bàsicament a mi també em va condicionar molt el fet de ser mare. Per exemple, vaig començar el febrer de l’any passat, és a dir, el 2024, de batlessa, quan vaig acabar la baixa per maternitat. Llavors vaig demanar l’excedència a l’escola i vaig començar aquí. Durant aquells mesos, vulguis o no, ells eren els dos que eren aquí i, quan vaig arribar, ells ja havien fet com un petit tàndem. Tenien per costum anar a berenar plegats. Jo, com que els matins venc de l’escola, arrib aquí i ja no me’n vaig a berenar, sinó que surt més tard. I clar, també és veritat que tal vegada la gent els veia molt plegats, però és més que res una cosa anecdòtica perquè van començar a fer feina junts. Però bé, hi ha molt bona sintonia amb tots, la veritat és que no ens podem queixar.

D’ençà que heu arribat a la batlia també s’ha notat a les xarxes socials una major presència, tant en els canals de l’Ajuntament com també del PP. És una manera d’estar més a prop de la gent d’avui dia, que utilitza les xarxes socials? A què és deguda aquesta aposta?

— A veure, a la gent li agrada veure activitat, no? Hi ha moltes coses que feim aquí, a l’Ajuntament, tot el que és burocràcia i gestió, que requereixen una feinada aquí darrere, i de vegades als ciutadans els sembla que, si no et veuen al carrer, no fas res. Per tant, una manera de donar a conèixer tots els passos i els progressos que s’han fet, o les mancances també, és treure-ho a les xarxes. També hem de veure que no tot el col·lectiu de ciutadans hi té accés, i a més, hi ha dues xarxes socials diferents: una que va adreçada a gent més gran i l’altra a gent més jove. Per això procuram publicar a les dues xarxes. Però sí que és veritat que a la gent li agrada molt veure què fas. I és una feina més a fer, vull dir, perquè no es tracta només del teu dia a dia i de la feina que fas, sinó que després has de fer la publicació com una manera de donar-ho a conèixer.

Moltes gràcies. No sé si voleu afegir alguna cosa més d’aquests primers 100 dies de batlessa?

— No, l’únic que podria dir és que estic a disposició dels ciutadans. Som aquí els dematins, però estic disponible per servir les 24 hores del dia, i en tot allò que els pugui ajudar, em tenen aquí.