PalmaParlam amb Marga Gayà, secretària tècnica de la Plataforma voluntariat.
Què representa que el XVII Congrés estatal es faci a les Illes?
Balears ha estat la penúltima comunitat a acollir aquest congrés. Tota la resta de comunitats ja ho havien fet. Només queda Navarra, que ho farà l’any que ve.
Quina ha estat la relació amb les administracions públiques?
Fins ara nosaltres anàvem a qualsevol administració de les Illes a presentar la nostra feina i ens deien: “Molt bé, però no us podem ajudar, perquè no hi tenim competències”. La Llei del voluntariat de Balears és de l’any 1998. Se suposava que tenien un any per desenvolupar-la, però fins al maig del 2013 no s’ha fet un decret que el regula. Tot això es produeix quan torna a existir la Conselleria de Serveis Socials, que abans formava part de Sanitat. I no sé si és el Govern o és pel fet que la nova consellera de Família i Serveis Socials, Sandra Fernández, que ve del món del voluntariat, ja s’havia posat en contacte amb nosaltres quan era regidora de Cort. De fet, hem anat de la mà per la presentació a la candidatura del Congrés estatal.
Com va ser que vàreu començar fent voluntariat?
Mai no m’ho he plantejat; des de petitona, sempre m’he relacionat amb el món del voluntariat. Jo de nina anava a l’associació juvenil, d’educació en el lleure Anem i després en vaig ser monitora. Quan tenia 18 anys, vaig començar a una organització molt petitona que es deia Espiral, centrada en infància, joventut i família. He estat a Espiral i en paral·lel a la plataforma. El 1996 vaig representar la meva entitat al Consell de la Joventut, que, per cert, se’l varen carregar el 2012 amb la crisi.
Quina és la diferència entre el voluntariat i una feina que t’apassiona?
Fa dos anys que faig mitja jornada a la plataforma. I també som voluntària de la meva entitat, on les reunions es fan a les 10 del vespre perquè és quan tothom ha sortit de la feina i, clar, sopam uns a casa dels altres. No m’imagín fent això en una feina. Hi ha coses que mai no podrà cobrir un lloc de treball. Si t’estàs morint, no trobarem un professional per transmetre el que és necessari en aquell moment.
Com ha afectat la crisi al món del voluntariat?
La crisi ha tingut les seves coses dolentes, però al mateix temps coses bones, com que hem augmentat el nombre de voluntaris. També és que hi ha molta gent a l’atur i té temps i la necessitat perquè pensen o m’activ o ja no puc estar més a casa. També és una manera de participar. Molta gent es planteja què pot fer per canviar el que està passant.
Truquen molt?
Al número 900102979, que és gratuït, cada dia hi telefonen tres persones, a les quals hem d’intentar canalitzar cap a les entitats de la plataforma. N’hi ha que critiquen que només hi enviem les grans, però no és així, s’intenta enviar-hi a totes.
Què és el que té ganes de fer la gent?
Tothom té ganes de repartir menjar. I com que és la persona la que ha de triar, primer informam de tot el que pot fer. També, per exemple, telefonen mestres que em diuen: “Vull fer qualque voluntariat però amb nins no, que n’estic fart, m’agradaria acompanyar algú a passejar”. I jo els deman: “Vols dur a passejar persones invidents?”, i al final ho concretam.
N’hi ha que cerquen indirectament feina?
Això ens ho comenten els responsables de voluntariat, diuen que fan entrevistes a persones que vénen amb el currículum. Els responsables hem après a explicar les funcions per no crear falses expectatives.