Qui és la Mare de Déu de la Panada?
Enguany es compleixen 45 anys de la creació de la verge que juga un paper significatiu en la preservació de la cultura popular mallorquina
PalmaUna història molt peculiar està darrere de la creació i veneració de Santa Maria de la Panada. Ara fa 45 anys del moment en què un grup d'amics, de manera completament improvisada, durant una conversa amb to humorístic, varen crear aquesta figura religiosa que té presència tant a Mallorca com a la Sardenya.
Tot va començar un Divendres Sant a la Llibreria Jovellanos, quan un grup de persones, entre les quals hi havia Gabriel Janer Manila, Joan Guerra, Francesc Salleras i Llorenç Moyà, varen debatre de broma que, durant les processons de Setmana Santa, la Mare de Déu no hauria de dur flors a la mà, sinó una panada, que és el menjar representatiu d'aquesta celebració a Mallorca.
I allò que va començar com una broma va deixar de ser-ho l'endemà, quan Joan Guerra va comparèixer a la processó amb un dibuix estil naïf (estil d'art que el caracteritzava) de la verge amb una panada a la mà. Aquest va ser el punt que va donar el sus a la història de la Mare de Déu de la Panada, que continua viva 45 anys després. Poc després va fer la primera escultura d'aquesta verge amb el mateix estil, que actualment encara es conserva.
Quatre anys després, el 1984, els impulsors d'aquesta Mare de Déu varen fer una passa més i varen crear l'Ordre dels Cavallers de Santa Maria de les Panades. Aquesta ordre va néixer amb uns objectius clars i marcats i que són un deure de tots els 'cavallers': promoure el coneixement i la devoció a la verge, l'amistat entre els cavallers —el seu lema és "l'amistat engendra vida"— i promoure la cultura mallorquina. El 1990 arribà el moment clau per a aquesta figura. Els cavallers encomanaren la imatge de fusta de la verge, la varen fer beneir i l'entronaren a Sant Honorat, al puig de Randa, on la veneren.
Des d'aquest moment, Nostra Senyora de la Panada ha esdevingut una Mare de Déu que defuig dels cànons habituals i que és venerada per persones de perfils diversos. Un dels cavallers de l'ordre, Jordi Llabrés, explica que té devots que no són religiosos i que molts la veneren per la seva importància en el món del patrimoni popular mallorquí. "És una verge molt apreciada dins el món cultural illenc per la simbologia que té en la identitat cultural pròpia", diu.
La verge mallorquina que trenca fronteres
Una jove antropòloga de la Sardenya que estudiava les panades, Veronica Matta, va descobrir l'existència d'aquesta Mare de Déu a Mallorca i va quedar fascinada pel lligam de la religió i les panades i la simbologia que tenia aquesta figura. Matta va viatjar a l'illa per conèixer més sobre ella i va dur la història a Sardenya. Ara, ha explicat Llabrés a l'ARA Balears, hi ha forns i pastisseries de Sardenya que tenen imatges de Santa Maria de la Panada i del puig de Randa als seus establiments.
A més, hi ha tres pobles que la veneren durant la Setmana Santa i consideren també aquesta verge un símbol de la història i tradició de les panades, una recepta que també és present i té gran importància en aquell indret.
45è aniversari
El pròxim diumenge, 18 de maig, el puig de Randa acollirà la celebració del 45è aniversari de la creació de Nostra Senyora de la Panada. Amb un aplec on conviuran espiritualitat i cultura popular, els cavallers de l'ordre pretenen crear un ambient de reflexió sobre el valor de la devoció mariana i de la identitat mediterrània.
A banda d'una Eucaristia, es duran a terme diversos discursos per part dels cavallers. "És un moment molt important per a nosaltres i volem posar en valor el paper de la verge tant per a la nostra fe com per preservar i lluitar per la tradició popular i convertir-la en un nexe d'unió entre generacions per preservar el nostre patrimoni", destaca el creador de l'ordre, Francesc Salleras.
A l'acte també participarà l'antropòloga Veronica Matta, qui ha assegurat que Santa Maria de la Panada "és molt més que una expressió religiosa, és un signe de resistència i esperança que va més enllà del culte religiós i s'arrela en la memòria històrica i cultural dels pobles de la Mediterrània". La darrera part de l'acte serà el trasllat de la imatge de la verge del puig de Randa al Monestir de les Monges Salesas (a Sardenya), on serà venerada durant dos dies per la comunitat religiosa.