La mar balear bat rècords de calor i encadena tres mesos "d'onada de calor marina"
La temperatura mitjana de la superfície de la mar ha arribat a 29,5 graus els darrers deu dies, 3,7 graus per damunt del que és habitual
PalmaLa mar Balear viu un episodi de calor sense precedents per a un mes d'agost. La temperatura mitjana de la superfície marina ha assolit 29,5 graus durant els darrers deu dies, una xifra que se situa 3,7 graus per damunt dels valors habituals per a aquesta època. El 15 d'agost, a més, els satèl·lits varen registrar el rècord absolut de 29,7 graus, segons les dades del Sistema de Predicció i Observació Costaner de les Balears (Icts-Socib).
"És moltíssim, sobretot perquè ja fa molts dies que està així", explica a EFE l'oceanògrafa i investigadora del Socib Mélanie Juza, que descriu la situació com "sense precedents en el mes d'agost a la mar balear". Allò que preocupa especialment els científics no és només el valor màxim assolit, sinó la durada de l'episodi: "Només som a mitjan mes", adverteix.
La calor, de fet, no és exclusiva de les aigües obertes que analitzen els satèl·lits. Les boies que operen Ports de l'Estat i el mateix Socib han registrat també temperatures extraordinàriament elevades en diferents punts de l'Arxipèlag. A la Dragonera es va arribar a 33 graus el 5 d'agost, el valor més alt mai registrat per aquesta boia. Des d'aleshores, gairebé cada dia entre les 12.00 i les 15.00 h s'han assolit 30 graus i el dia 16 es varen arribar a 31,2.
A Maó, la boia va marcar 32,3 graus el 8 d'agost, mentre que a la badia de Palma es varen registrar 31 graus el mateix dia. El mareògraf de Pollença, per la seva banda, va arribar a 32,1 graus l'11 d'agost. "Són molts valors per damunt de 30 graus, molts dels quals són rècords", assenyala Juza.
Tres mesos amb la mar extraordinàriament calenta
L'episodi actual no és, però, un fenomen puntual. El Socib va detectar la primera onada de calor marina a les Balears el mes de maig, abans del que és habitual, amb una anomalia superior a quatre graus de mitjana. Des de mitjan juny, la mar Balear es troba immersa en una nova onada de calor marina que s'ha prolongat amb diferents intensitats i que ha assolit una severitat especialment elevada durant les darreres setmanes.
Els científics consideren que hi ha una onada de calor marina quan la temperatura supera el 90% dels registres històrics d'una zona durant almenys cinc dies consecutius. El que diferencia l'episodi actual, però, és la persistència i la repetició del fenomen.
"Ens enfrontam a un escenari inèdit, perquè tenim onades de calor marines molt intenses, molt llargues i recurrents durant diversos anys consecutius", explica Juza. Aquest 2026 és, segons la investigadora, el cinquè estiu consecutiu amb temperatures marines excepcionals, una situació que provoca un estrès tèrmic que encara no se sap fins on pot arribar.
La posidònia, entre les espècies afectades
L'escalfament de la mar no és només una dada meteorològica. Les temperatures elevades poden tenir conseqüències directes sobre els ecosistemes marins, des de la pèrdua de praderies de posidònia fins a la mortalitat d'organismes, alteracions en el creixement i la reproducció d'espècies i canvis en la seva abundància i distribució.
En el cas de la posidònia oceànica, ja se sap que les temperatures superiors a 28 graus poden provocar alteracions. El problema és que ara aquests valors no es registren de manera puntual, sinó durant períodes cada vegada més llargs i després de diversos estius excepcionalment càlids.
"Potser assistirem també a un esgotament d'espècies o de plantes, amb tants estius i tant estrès tèrmic al llarg dels anys", alerta Juza. La investigadora assenyala que encara hi ha moltes incògnites sobre els efectes acumulatius d'aquest fenomen, ja que la comunitat científica coneix millor les conseqüències d'episodis puntuals que no les d'una successió d'anys amb temperatures extraordinàriament elevades.
Més calor a la tardor i nits tropicals
L'escalfament de la mar també pot tenir conseqüències més enllà dels ecosistemes marins. Una de les preocupacions dels científics és què pot passar quan arribi la tardor, ja que una mar excepcionalment calenta aporta més calor i humitat a l'atmosfera, unes condicions que poden contribuir a intensificar episodis de tempestes i plogudes torrencials.
Les aigües càlides també dificulten el refredament nocturn de les zones costaneres i afavoreixen la persistència de les nits tropicals, amb efectes directes sobre el confort i el benestar de la població.
A més, l'escalfament de la columna d'aigua provoca una expansió tèrmica que contribueix a l'augment del nivell de la mar. A les Balears, aquest fenomen pot acabar tenint conseqüències sobre la línia de costa, els ecosistemes, les infraestructures i les comunitats que hi viuen.
La investigadora del Socib considera que l'escenari actual obliga a reforçar el seguiment de l'oceà. "El que no s'observa i no es coneix no es pot gestionar", defensa. Per això reclama continuar monitorant, analitzant i predint l'evolució de la mar per poder anticipar els efectes del canvi climàtic.
Alhora, recorda que, per limitar l'escalfament global, la comunitat científica coincideix que l'única via és una reducció immediata i sostinguda de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, juntament amb la protecció dels oceans davant altres pressions com la contaminació, la sobrepesca i el trànsit marítim.