Manacor marcarà amb un paviment especial i plaques les rases on es van trobar més de 130 víctimes del feixisme
Es van treure a la llum 14 fosses i es recuperaren almenys 131 víctimes, 14 de les quals foren dones com Aurora Picornell, les Roges del Molinar i les milicianes de la Creu Roja
ManacorL’Ajuntament de Manacor vol que tothom que entri al cementeri municipal de Son Coletes sàpiga exactament el que hi ha davall els seus peus, davall els cinc metres de terra que cobreixen les rases obertes durant els tres plans de fosses del Govern, des del 2020 al 2023, clau per a la recuperació de més d’un centenar de cossos de víctimes de la repressió feixista. “Alguna cosa s’ha de fer per recordar a la gent que aquest fou el lloc de màxima repressió a Mallorca”, explica el regidor Sebastià Llodrà (Més-Esquerra).
Entre les seves propostes municipals hi ha les d'assenyalar on eren les rases a través d’un canvi de paviment, de color i material que deixi entreveure la zona aixecada per obrir les fosses. I amb plaques on apareguin els noms dels represaliats que han pogut ser identificats, com una manera de contar una història, fins ara amagada sota la terra comuna. Unes feines que l’Ajuntament té clar que podrà assumir econòmicament (encara que no en volen fer per ara una valoració de costos), però que no sap si es materialitzaran a través del servei de brigada local, o les donarà a fer a una empresa externa.
Finalitzada la darrera campanya d’excavació i exhumació a Son Coletes, la primavera del 2023, en total es van treure a la llum 14 fosses i es van recuperar almenys 131 víctimes, 14 de les quals foren dones com Aurora Picornell, les Roges del Molinar i les milicianes de la Creu Roja desembarcades amb el capità republicà Alberto Bayo. De fet, crida l’atenció que de les 20 dones assassinades durant la repressió, 14 hagin estat trobades a les fosses manacorines.
En concret, a la darrera campanya es localitzaren set fosses, a més de la continuació de les ja documentades el 2020 i el 2021, i es recuperaren les restes de 45 víctimes. Així mateix, van quedar documentats tres dels laterals de l’antic cementeri. Amb aquesta tercera fase es van donar per acabats els treballs de camp a Son Coletes, on s’han intervingut 1.318 metres quadrats de terrenys.
Lloc ineludible
“No s’han recuperat totes les víctimes, però sí totes les que es podien recuperar”, expliquen fonts del Consistori. “Son Coletes s’ha convertit en un lloc de memòria ineludible”. Per això, la intenció de l’administració local és que aquest lloc no sigui oblidat. “Posar en relleu llocs com Son Coletes és un deure democràtic. Fa falta molta feina pedagògica i Son Coletes ha de servir per fer-ho”, ha recordat la Sala en diverses ocasions. A partir d’aquí es poden dur a terme moltes activitats, com ara rutes de memòria. “Hem de parlar amb diversos experts i especialistes locals en la guerra civil i la repressió per marcar l’estratègia de què farem a continuació”.
Fa anys, també, que l’Ajuntament insisteix en el fet que uns dels llocs més representatius de la repressió a Mallorca ha de tenir un espai didàctic, on les institucions han de tenir una responsabilitat i una funció de pedagogia sobre el que va passar. “Cal deixar l’espai digne per recordar les víctimes”. Tot això amb la fita posada en la creació posterior d’un espai de memòria.