Mallorca, encara sense desembossar

PalmaEls embossos a la via de cintura de Palma, al túnel de Gènova i les coes a les principals carreteres de Mallorca s’han convertit en una imatge habitual, especialment durant la temporada alta. “Desembossar Mallorca” va ser una de les grans promeses electorals del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. A l’equador del mandat, Galmés va proclamar que el seu govern havia complert “més d’un 80% del seu full de ruta”. Però la gran promesa electoral encara no s’ha complert, i el compte enrere per a les pròximes eleccions ha començat.

Una mesura clau per reduir la pressió viària era limitar l’entrada de vehicles a Mallorca. Al debat de política general del 2025, Galmés va assegurar que la normativa per regular els cotxes ja tenia “el suport dels transportistes i de la majoria d’associacions de cotxes de lloguer, entre d’altres”. També va dir que se’n presentaria l’esborrany el 13 de juny i va mostrar la voluntat d’aprovar-la en qüestió de mesos.

Però la futura llei continua encallada un any després. El PP encara negocia amb els sectors implicats i, després d’haver fet un estudi de càrrega el 2024 –segons els quals 400.000 cotxes varen entrar a Mallorca el 2023–, el Consell ha anunciat ara que es posarà a comptar vehicles amb càmeres per “fer un estudi de càrrega molt més detallat, amb dades”. D’aquesta manera, la institució insular vol tranquil·litzar el sector dels vehicles de lloguer, que “ho ha demanat”.

La pregunta continua oberta: la futura llei s’aprovarà i s’aplicarà aquest mandat o Galmés arribarà a eleccions sense complir la seva promesa?

Dins un calaix

L’oposició del Consell de Mallorca assegura que la proposta de Galmés “quedarà dins el calaix”. Hi ha molts de factors en contra. El portaveu d’El Pi, Antoni Salas, remarca que l’estudi de càrrega que els populars pretenen actualitzar “es va fer amb dades relativament magres i es va finançar a través d’un contracte menor”, la qual cosa feia dubtar de la “seriositat” del document. De fet, el president de la patronal de lloguer de cotxes Baleval, Cristóbal Herrera, va assegurar –després de reunir-se amb el conseller insular de Mobilitat, Fernando Rubio– que l’estudi de càrrega del 2024 “es basava en estimacions” que va qualificar de “falses”.

Per altra banda, tot i que Galmés no disposa del suport de Vox, el seu soci de govern, Salas recorda que ja hauria pogut aprovar la normativa al Consell amb els vots a favor de l’oposició. “Després es podria aprofitar el reglament que s’aprovarà al Parlament per acabar d’afinar un límit de cotxes i negociar amb el sector”.

Els populars haurien pogut aprovar la llei al ple extraordinari del 24 de febrer. Però el PP se’n va abstenir perquè es negava a donar suport a la proposta de limitació de vehicles que havia registrat el PSIB al Parlament davant l’encallament de la norma al Consell. La proposta dels socialistes era la mateixa que la de Galmés. Les úniques diferències eren una referència al traspàs de les competències de mobilitat al Consell i el finançament de polítiques de mobilitat sostenible amb l’ecotaxa.

Tot i que els socialistes estaven disposats a retirar les modificacions que varen incloure en la iniciativa perquè el PP ja aprovàs la limitació de vehicles, l’estratègia no va funcionar. Una situació que referma la tesi de Salas: “No hi ha intenció que la limitació de cotxes tiri endavant”. Per què els populars ara volen més dades i continuen amb les negociacions tot i tenir el suport de l’esquerra i les eleccions a prop?

“Algú pitja”

L’oposició assegura que “algú pitja” perquè la limitació no es posi en marxa. La portaveu del PSOE al Consell, Catalina Cladera, destaca les pressions de Vox sobre el president. “No crec que fes aquest anunci si no el volgués complir. L’ha aturat Vox i això forma part del seu pacte de govern”. La socialista apunta que les pressions de l’extrema dreta i el canvi de discurs del PP es varen evidenciar després de la negociació dels pressupostos del 2026. “Als populars els era igual Vox fins als pressupostos. En les negociacions es va tractar el tema de les subvencions nominatives al català i també la limitació de vehicles perquè l’estabilitat política depenia dels comptes del Consell”. Cladera diu que la negociació que manté la norma aturada és una “excusa” per complir amb les exigències de Vox. “Ja ho va dir Toni Gili [portaveu de Vox al Consell]: ‘Altres proposen i Vox disposa’”, afegeix.

També hi són les pressions del sector navilier i dels cotxes de lloguer, que reclama més dades per aplicar una limitació que impactaria en els seus ingressos econòmics. A Eivissa, Baleària va presentar un recurs per suspendre el límit de vehicles que s’hi aplica, però s’ha desestimat recentment.

El conseller insular de Mobilitat, Fernando Rubio, insisteix que el Consell de Mallorca “no anirà en contra de ningú”. “Una llei que no vagi en contra de ningú és impossible. Algú s’haurà d’estrènyer un poc”, adverteix Cladera. L’esquerra subratlla la voluntat ciutadana de limitar els cotxes a Mallorca com més aviat millor i que això ha quedat per darrere dels interessos polítics i econòmics. “Tot són anuncis, però no s’aplica res”, retreu la portaveu de MÉS per Mallorca al Consell, Catalina Inès Perelló.

L’encallament de la norma ha tranquil·litzat els sectors implicats, que saben que “la tramitació parlamentària que tindria la proposició de llei no dona temps perquè hi hagi restriccions aquest estiu”, segons va dir amb satisfacció el president de Baleval.

Què s’ha de fer per desembossar?

La catedràtica de Geografia de la UIB Joana Maria Seguí considera que fixar un nombre màxim de cotxes a Mallorca “serà un element molt important”, però adverteix que es tracta “d’un factor més”. Seguí subratlla que, en termes de mobilitat, “si es toca una variable totes les altres se’n ressenten”. En paral·lel a la limitació de cotxes, s’han de tenir en compte altres mesures com l’increment del pes del transport públic, la restricció de la circulació a zones urbanes saturades i l’ampliació de les zones de baixes emissions. “S’han de gestionar millor les infraestructures i no construir-ne més de manera constant i gradual. El paradigma de la construcció a un territori tan pressionat com el nostre farà que arribem a fer cinturons damunt el Puig Major”, lamenta.

Fins ara, l’estratègia de Galmés s’ha centrat en la construcció de nous carrils, ja que el Consell no té les competències de gestió del transport públic. A hores d’ara els embossos persisteixen i la promesa electoral que havia de marcar un canvi de rumb en la mobilitat de l’illa continua sense una traducció real i efectiva.