Mallorca i Eivissa, un xalet nou en sòl rústic cada dia

PalmaCada 31 hores s’acaba un xalet nou en sòl rústic a Mallorca. Això implica que són cinc per setmana en espais que haurien d’estar destinats a usos agraris o naturals, segons denuncia Terraferida. Si s’hi afegeixen les dades disponibles d’Eivissa, ens trobam que entre les dues illes cada dia s’acaba una nova casa en rústic. Un procés accelerat de transformació del territori que ja no és puntual sinó estructural. Els ecologistes demanen aturar-ho en sec a Mallorca i les Pitiüses, com va fer Menorca fa més de 20 anys, i decretar inedificable el sòl rústic, considerat “la joia de la corona de la terra”, diu el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover.

En una dècada, el 60% del que s’ha edificat en sòl rústic a Mallorca són xalets. Si abans ocupaven uns 120 metres quadrats, ara arriben als 3.000 de mitjana. A més, sovint incompleixen el límit legal del 3% d’ocupació de la parcel·la.

Hi ha dades de tota mena. A partir del 2021, cada any els xalets ocupen 180 hectàrees, o sigui, la superfície equivalent a 180 camps de futbol, també segons dades de Terraferida. I encara se’n poden fer 11.000 més. A aquest ritme, “aviat serem una illa-ciutat”, afirma el portaveu de l’entitat, que explica aquest procés poble per poble:_“La gent en surt espantada”, relata. També el GEN-GOB ha aportat recentment dades sobre aquest procés de destrucció a Eivissa i ha fet una petició concreta: aturar de manera radical les llicències en sòl rústic per fer-hi xalets. “El sòl rústic és el camp, no la ciutat. Cal aturar-ho ja. O es protegeix el rústic o tot serà un paisatge de xalets”, apunta la portaveu ecologista Neus Prats.

Aquesta proposta fa anys que ni tan sols es debat en l’àmbit institucional. Únicament MÉS per Mallorca la duia en el seu programa electoral. Tot i haver governat a 10 municipis, en cap ha aprovat la mesura de prohibir l’edificació en sòl rústic. És cert, com recorda el líder dels ecosobiranistes, Lluís Apesteguia, que a municipis com Deià i Esporles “és inexistent o molt escàs, perquè ja té altres graus de protecció”, però a llocs com Manacor i Capdepera ni s’ha posat a sobre de la taula. Es dona per fet que com que no té majoria absoluta, cap altra formació s’hi apuntaria. “No hi ha nassos, els polítics no ho faran. És cert que MÉS ho vol defensar, però ningú no s’hi atreveix. Mou massa doblers ara”, explica un tècnic del Consell de Mallorca consultat per l’ARA Balears.

Mides gegants

Mentrestant, la realitat avança. No només es fan més cases, sinó que són de mides i fórmules gegantines que importen dissenys que no tenen res a veure amb l’entorn. “Tots els xalets nous són immensos. I això ho veim en centenars de casos: d’aquests 3.000 que tenim fitxats, la mitjana és aquesta. Perquè n’hi ha molts que amaguen activitats econòmiques o que, en realitat, funcionen com a petits hotels. De fet, a Mallorca, entre el 2015 i el 2021 s’ocupaven unes 140 hectàrees anuals de sòl rústic, i a partir del 2021 ja n’ocupàvem 180 cada any”, explica Jaume Adrover.

“Després hi ha l’allau de plaques solars en sòl rústic. Nosaltres ja n’hem comptabilitzat 250 hectàrees, però en poden venir més de 1.000. Encara ho quantificam perquè surten projectes com bolets”, sentencia.

Un altre canvi molt important que retraten les entitats ecologistes és el model d’ocupació del territori. “Fins als anys 90, les cases que es feien a foravila intentaven conservar la parcel·la agrària: es construïa a un racó, aferrat a un marge o a un extrem. En 5.000 anys d’història mai no s’havia ocupat el centre de la parcel·la. Ara, en canvi, tots els xalets es fan enmig: hi fan camins, hi posen plaques, ho fragmenten tot”, lamenta.

La proliferació d’habitatges fora d’ordenació en zones rurals ja supera els 15.000 a Mallorca, segons dades aportades pel geògraf Miquel Rosselló, que ha impulsat un estudi sobre la transformació del sòl rústic a Mallorca.

Aquest model de xaletisme, pensat per a usos urbans, i que no té gens d’interès pel món rural ni per les seves activitats, posa fi a uns paisatges “de valor incalculable”. “Ens els estam carregant per només pensar a curt termini i per la connivència de les administracions, que no s’atreveixen a dir prou”, denuncia Neus Prats, portaveu de territori del GEN-GOB.

L’entitat, en les al·legacions que va presentar a la revisió del Pla Territorial d’Eivissa, va alertar que l’illa està en una situació de “col·lapse ambiental” i reclama directament un canvi radical: que el sòl rústic passi de ser edificable amb restriccions a ser, de manera general, inedificable.

Segons Prats, “els darrers anys s’ha provocat una degradació generalitzada del territori: destrucció del paisatge, pèrdua de biodiversitat, sobreexplotació i contaminació dels aqüífers, i abandonament de l’activitat agrària”. A això, segons apunta l’entitat en el seu escrit d’al·legacions al Pla Territorial eivissenc, s’hi sumen problemes estructurals com la saturació de serveis, la crisi de l’aigua, la gestió límit dels residus i un sistema energètic molt depenent de l’exterior.

Tant a Eivissa com a Mallorca, aquesta dispersió d’habitatges “obliga a dependre del cotxe per a tot, i agreuja la pressió sobre les infraestructures”. “Després hem de sentir que els mateixos càrrecs públics cerquen mesures per contenir l’ús del vehicle privat. És molt senzill, cal aturar ja de donar llicències per fer xalets que no contribueixen a una economia sostenible i raonable, sinó a la saturació total”, sentencia Neus Prats. Paral·lelament, el GOB denuncia la incapacitat de l’Administració per controlar els usos reals dels habitatges, amb una oferta turística il·legal que podria superar les 100.000 places.

Malgrat aquest context, la nova modificació del Pla Territorial d’Eivissa planteja relaxar les limitacions i permetre més edificabilitat en sòl rústic, segons l’entitat. El GOB ho qualifica d’“irresponsabilitat colossal” i reclama mesures dràstiques: prohibir-hi edificacions noves i establir-hi un creixement urbanístic zero. 

Agrupar parcel·les

Aquells que no tenen la famosa parcel·la mínima de 14.000 metres en sòl rústic comú ja han posat en pràctica fa anys una estratègia per sucar més el territori:_agregar parcel·les. “Hem detectat que el 42% de les llicències d’obra en sòl rústic es concedeixen a partir de l’agrupació de parcel·les. És a dir, es compren petites finques, com per exemple cortons i trossets dispersos”, afirma Jaume Adrover. “Darrere aquesta dinàmica hi ha una clara operació immobiliària: es van adquirint fragments de terra aquí i allà fins a completar els metres necessaris per construir-hi”.

És una pràctica que no és puntual sinó sistemàtica, segons explica Adrover, ja que “la mateixa Administració ha reconegut que és una operació que es repeteix constantment”.

A més del seu impacte visual i territorial, els xalets a foravila provoquen encara avui dia la construcció de fosses sèptiques. “Les dades són preocupants. Els mapes recents sobre la qualitat de les masses d’aigua mostren que els nivells de nitrats són molt elevats arreu de Mallorca i que pràcticament no queda cap aqüífer en bon estat. Aquesta situació està directament relacionada amb la proliferació de fosses sèptiques, que amb el temps acaben filtrant”. Els ecologistes ho tenen clar:_no més cases en sòl rústic. De moment, no sembla que cap institució n’agafi la idea.