Societat30/04/2022

Les lluites pendents de la comunitat lèsbica dins i fora del col·lectiu LGTBI

La salut sexual, la visibilitat entre la resta d'orientacions sexuals i un espai propi dins l'oci nocturn són alguns dels reptes de les lesbianes a les Illes

Palma“Vaig demanar una cita amb el ginecòleg a la metgessa de capçalera, perquè encara –a 21 anys– no hi havia anat mai. Em va preguntar si tenia sospites d’embaràs o si havia tingut relacions sexuals amb penetració. Vaig contestar que no a ambdues qüestions, perquè som lesbiana. Aleshores em va dir que així no em podia passar amb el ginecòleg, perquè no complia amb cap dels dos requisits que estableix el protocol. Finalment, vaig haver d’anar a un metge privat”. Aquesta és l’experiència que va tenir Maria Bosch, una jove mallorquina, fa tan sols mig any a un centre de salut de Palma. Però ella no és l’única, segons entitats feministes i LGTBI. Les discriminacions dins l’àmbit de la salut sexual, la visibilitat dins el col·lectiu o la recerca d’un espai segur dins l’oci nocturn són algunes de les lluites amb què encara brega la comunitat lèsbica.

L’Associació de Dones de les Illes Balears per a la Salut (ADIBS) recorda, en primer lloc, que “la discriminació, com sempre, és pel fet de ser dona” i que a això s’hi afegeix l’orientació sexual. Fonts de l’entitat adverteixen que les dones lesbianes senten que han de “donar explicacions sobre la seva sexualitat” i que la seva orientació “encara es rep com una sorpresa”, segons les experiències que li han fet arribar membres del col·lectiu. Per exemple, explica una portaveu d’ADIBS, hi ha dones que han rebut advertències com ara que “cal fer servir la vagina”, com si “pel fet de ser lesbiana no ho fes”. També diu que la maternitat entre dues dones dona lloc a “qüestions del llenguatge i comentaris que desconcerten” per part dels facultatius, sobretot en el moment del part, amb preguntes com “on és el papà?”.

Cargando
No hay anuncios

Tot plegat demostra que es dona per fet que “tothom és heteronormatiu”. Això fa que per a les lesbianes la pràctica d’anar al ginecòleg sigui, a més “d’invasiva per al cos” –com per a la resta–, “invasiva per a la intimitat”. Si bé aquestes situacions són habituals, la portaveu d’ADIBS puntualitza que “el fet que algú hagi tingut una mala experiència no vol dir que totes ho siguin”. La presidenta de Ben Amics, Tatiana Casado, coincideix en aquest sentit: “Les dones lesbianes també acudim a les cites a ginecologia i no sempre obtenim respostes encertades”, apunta. “A algunes companyes del col·lectiu els han dit que pel fet de ser lesbianes no feia falta que es fessin una citologia cada any”, afegeix. Casado també veu discriminació en la maternitat. “Actualment, hem de passar pel matrimoni perquè els fills siguin reconeguts en el registre civil”, lamenta.

Dins el col·lectiu

Ara bé, la lluita de la comunitat lèsbica no és només fora del col·lectiu LGTBI. Precisament, dimarts –dia 26 d’abril– es va commemorar el Dia de la visibilitat lèsbica, un altre dels reptes pendents. Com a dona lesbiana, M.M. –una jove de Palma de 26 anys que prefereix no identificar-se– assenyala que, “en general, s’han visibilitzat més les relacions homosexuals entre homes, encara que amb el feminisme les dones lesbianes estan intentant aconseguir més espais”. De fet, M. M. recorda que “l’any passat el cartell del dia de l’Orgull LGTBI de Palma estava protagonitzat majoritàriament per homes i la representació lèsbica era inexistent”, fet que li va “cridar l’atenció”.

Cargando
No hay anuncios

La filòsofa feminista Rosa Cursach, i directora insular d’Igualtat i Diversitat de Mallorca, reflexiona sobre aquest fet i apunta que “per a les dones ha estat més fàcil viure en la clandestinitat la seva sexualitat, perquè l’amistat i les mostres d’afecte entre dones estan acceptades, la qual cosa és una arma de doble tall”. A banda d’això, Cursach subratlla que “les dones tenen una xarxa de persones més gran al seu voltant, que els fan no haver de recórrer al col·lectiu o als serveis d’atenció”. Així, “si vas al ginecòleg i no et sap atendre, potser una amiga t’ajuda a trobar-ne un altre; hi ha una autogestió”, manté.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta manca de representació també es trasllada a un altre dels reclams de la comunitat lèsbica:un espai segur dins l’oci nocturn. M. M. declara que ha rebut “bastantes propostes de trios per part d’homes” quan l’han vista besar-se amb la seva parella de festa. “Els homes cisheteros erotitzen les dones, fet que no passa a la inversa amb els gais. En el seu cas, no es posa en dubte la seva orientació sexual, com passa de vegades amb les lesbianes”, manifesta. Malgrat la inseguretat que sent en segons quins àmbits de l’oci nocturn, explica que no vol “evitar aquestes situacions només per por” i, per tant, veure’s condicionada.

Precisament per reivindicar un espai festiu propi, l’emprenedora mallorquina Marta Romero acaba de crear amb la seva sòcia, Pilar Vázquez, Lady’s Lab, una empresa d’esdeveniments d’oci nocturn LGTBI, pensat sobretot per a dones lesbianes. “En els llocs per a persones heterosexuals sempre hem d’aguantar els típics pesats, que ens diuen que hem de provar amb un home. Per això, necessitam un lloc segur per a les membres del col·lectiu”, defensa.