Per què un llibre negre de la filosofia? (I)

PalmaEl dissabte 11 de març publicava la setena entrega d’una sèrie d’articles dedicats a posar en evidència la filosofia que promou l’odi cap als discapacitats, i amb la qual don per acabat el recorregut per la cara més fosca i menys lluminosa de la filosofia que he anat compartint setmanalment amb els lectors. Va començar ara fa més de dos anys, un llunyà desembre de 2020, amb la publicació de tres articles sobre el masclisme a la filosofia, en els quals sortien malparats, amb menor o major mesura, Plató, Aristòtil, Sant Agustí, Sant Tomàs, Descartes, Rousseau, Kant, Hume, Schopenhauer i Nietzsche.

Després d’exposar la misogínia de Nietzsche a través dels seus textos, vaig interrompre aquesta temàtica en considerar que els exemples escollits ja eren prou demostratius de les bases filosòfiques del patriarcat i perquè tampoc no podia continuar tractant el mateix tema de manera indefinida. Dit això, he de confessar que no he deixat d’acumular proves i noves referències masclistes en obres d’autors com Ciceró, Sèneca, Maimònides, Averrois i Maquiavel, entre d’altres. Potser en un futur aquest treball que denuncia la visió misògina i patriarcal que travessa totes les èpoques i corrents filosòfics acabarà formant part d’un llibre monogràfic.

La convicció que la filosofia no només ha estat molt injusta amb les dones, i que el masclisme filosòfic només és la punta de l’iceberg d’un conjunt d’idees tòxiques que han afectat negativament altres col·lectius socials m’ha estimulat a orientar aquesta secció escrita cap a l’objectiu de donar a conèixer altres posicionaments filosòfics igualment condemnables que fomenten i fonamenten el racisme, la desigualtat, la intolerància i la marginació cap a altres col·lectius com els jueus, els pobres, els homosexuals, les lesbianes, els gitanos i els animals no humans. Aquesta evolució m’ha permès anar construint un projecte filosòfic unitari, sòlid i coherent basat en el recull de testimonis escrits que configura una història negativa de la filosofia per entregues, que identific de manera crua i directa, amb el nom de llibre negre de la filosofia, i que, ben segur, no ha passat desapercebut als lectors que m’han acompanyat fidelment al llarg d’aquests anys.

El racisme ocult

En sentit estricte, el projecte d’escriure un llibre negre de la filosofia no va agafar la seva forma definitiva fins l’abril del 2021, en què vaig començar a publicar una sèrie d’articles sobre el racisme ocult a la filosofia a través dels quals pretenia denunciar la visió racista de Juan Ginés de Sepúlveda sobre els indis d’Amèrica, les idees racistes de Maupertuis, Hume, Kant, Voltaire, De Maistre, Hegel, Gobineau, Schopenhauer i Nietzsche, i el polèmic discurs genetista de Sloterdijk. De llavors ençà, em vaig imposar el deure d’anar escrivint nous capítols d’aquesta història de la filosofia no oficial, fosca i negativa, amb l’esperança que aquests articles convidassin a reflexionar sobre les arrels profundes dels prejudicis socials i falses creences, que influeixen encara negativament en la visió del món i dels altres, tot cercant una reacció dels lectors propera als sentiments de repulsa, enuig i vergonya que havia experimentat en escriure’ls.

He de dir que les lectures dels textos que he anat fent dels principals filòsofs i pensadors m’han ajudat a reafirmar-me en la convicció que la filosofia tenia una assignatura pendent amb si mateixa, i que tenia a veure amb la construcció d’una història de les idees esbiaixada i tendenciosa, perquè s’havia centrat únicament a destacar les aportacions del pensament al progrés humà, i mantenir l’honestedat intel·lectual dels filòsofs a esguard de qualsevol ombra de dubte a través de la projecció d’una imatge amable, però incompleta. D’aquesta manera, la influència de la filosofia en la justificació i transmissió d’idees esclavistes, xenòfobes, antijueves, homòfobes, caníbals, suïcides, antianimalistes, totalitàries, primitivistes, militaristes, antigitanes, contranaturals, favorables a la pena de mort i contràries als impostos, antidemocràtiques, aporofòbiques, sàdiques i discafòbiques quedava invisibilitzada.

Malauradament, el resultat final ha donat lloc a un llibre negre de la filosofia més extens del que m’agradaria, perquè són massa abundants els testimonis dels filòsofs que han fomentat l’odi i el maltractaments cap a les dones, els pobres, els discapacitats, els jueus, els homosexuals i els gitanos. I encara podria haver incrementat els continguts de cadascuna de les sèries temàtiques amb les evidències acumulades, i aportar més proves i impostures, però no ho he volgut fer, perquè pens que el mitjà més adequat per a una lectura més exhaustiva i extensa és ja un llibre i no un diari.

En qualsevol cas, aquestes limitacions defineixen el treball com una mostra modesta, però representativa, i útil, però no exhaustiva. El balanç final és de 72 articles, dividits en 19 sèries temàtiques o capítols i units per un patró comú: una exposició de les idees inacceptables dels autors ordenada cronològicament, amb cites i fragments extrets directament de les seves obres que són el resultat visible de multitud de lectures cercant proves, guiat per sospites, fent descobriments, i deixant que els filòsofs parlin en primera persona, exposant els seus pensaments i afavorint la crítica pública i democràtica. He de confessar que llegir els autors a través dels seus textos i cercar les ofenses als drets humans m’ha permès desaprendre ensenyaments adquirits en la meva etapa d’estudiant de filosofia i m’ha donat l’oportunitat de rellegir i reinterpretar amb una mirada crítica els textos dels autors més representatius del pensament filosòfic.

Una profunda vocació i amor

Som conscient que una tasca investigadora i divulgadora orientada a mostrar la cara oculta de la filosofia no s’explica per si mateixa i pot semblar paradoxal, tenint en compte que es pot interpretar malament i pensar que està motivada per alguna ferida mal curada o esperit de revenja. No és així. Tot el contrari. El llibre negre és el producte d’una profunda vocació i amor per la filosofia, una aposta sentida per la coherència i un estímul per adoptar la transparència i la radicalitat que caracteritza i reclama l’activitat filosòfica, juntament amb la pretensió de no deixar cap racó sense explorar ni cap qüestió sense posar en evidència.