El llibre del repartiment
La partida de MÉS encara no ha començat, la del PSIB i Podem s’acaba. La prioritat dels socialistes ha estat aconseguir la presidència per a Francina Armengol. Ara ja la tenen. Podem s’ha conformat amb poc.
El PSIB guanya molt més en les negociacions que en les eleccions. La foto actual li atorga la presidència del Govern, la batlia de Palma i el senador autonòmic. Podem té la presidència del Parlament. MÉS, de moment, no té res. Amb els pitjors resultats de la seva història, sembla com si els socialistes ho tinguessin tot i entregassin el seu patrimoni amb comptagotes i a contracor .
S’ha de reconèixer que els socialistes han convertit problemes en virtuts. Francina Armengol no controla Menorca i tampoc no controla Palma, una situació que, de moment, ha permès José Hila ser batle els dos primers anys. Palma, que sempre havia entrat en el paquet, aquesta vegada ha quedat fora. Ara desquadra el llibre del repartiment i desespera MÉS, necessitat de poder per tranquil·litzar les seves bases.
L’endemà, els ecosobiranistes alimentaren unes expectatives tan altes que ara només les poden frustrar. Els seus es varen creure que Biel Barceló seria president. Si ara fessin una assemblea, seria candidat a la investidura. Han fiat bona part de la seva estratègia a Podem i aquesta setmana els han conegut. Fins ara han fet de greixadors del pacte a canvi de res. Han facilitat que PSIB i Podem es poguessin asseure a la mateixa taula. Tot perquè al final s’acabin entenent entre ells amb MÉS d’espectadors. Ara els toca a ells.
Només amb Menorca -Mallorca es dóna per descomptada- i un fort pes en el Govern, MÉS podrà tranquil·litzar la seva gent. Excepte per Sant Joan, Menorca no havia interessat mai tant a Mallorca. La solució s’haurà de trobar a Menorca. No s’acceptarà si ve de fora. Però si cau en mans socialistes, rebrà Armengol. El problema de MÉS no és Menorca, sinó Palma.
A Mallorca, quatre anys de Maria Salom han servit perquè el Consell deixi de ser moneda de canvi del Govern. L’ambigüitat que ara mostren Podem i el PSIB a l’hora de concedir la presidència de la institució a MÉS només cerca aparentar que no estava regalada des del primer dia. No compensarà. Els de Biel Barceló hauran de cercar un titular que digui: “Armengol presidirà un Govern de MÉS”.
La partida de MÉS encara no ha començat, la del PSIB i Podem s’acaba. La prioritat dels socialistes ha estat aconseguir la presidència per a Francina Armengol. Ara ja la tenen. Podem s’ha conformat amb poc. Ha fet renou, però no ha alterat gaire el relat. Per posar fi a la presidència del Parlament no calia aquest viatge. Han demostrat conèixer la vella política de la qual despotriquen. Podem ha preferit condicionar que fer, ha optat per un càrrec per figurar abans que per un altre que pogués canviar les coses. Ha escrit un capítol del llibre del repartiment.
El repartiment és just o injust segons qui l’examini i on posi el focus. Cada partit veu allò que li convé. El darrer capítol del llibre s’haurà de tancar amb tothom a gust. Hi ha massa gent de Podem i de MÉS que no va d’Armengol. No serà fàcil per ella ser presidenta amb tants progressistes en contra. Haurà de representar-los. I haurà de tenir present que si li va malament a MÉS o a Podem, li anirà malament al pacte.