Ciència i medi ambient
Societat09/06/2021

El Llevant, laboratori per lluitar contra la desaparició de la primera línia de mar

El Govern ja treballa per planificar com adaptar el litoral urbanitzat a la pujada del nivell de la mar causada per la crisi climàtica

PalmaLa costa del Llevant de Mallorca serà la primera zona de les Balears on el Govern actuarà per lluitar contra la desaparició de la primera línia de la mar, i previsiblement ho farà a Cala Millor. Les Illes seran una de les regions de la Mediterrània més afectades per la crisi climàtica, i la pujada del nivell de la mar farà desaparèixer –en els pitjors dels casos– 33 de les 163 platges analitzades en l'informe final del projecte Costes pel Canvi, entre les quals n'hi ha de tan conegudes com Cala Major, Illetes i la platja de Porto Cristo. Això podria passar a final de segle si les emissions contaminants continuen com fins ara, però els impactes es faran notar molt abans. El document preveu que 358 places d'allotjaments turístics de les Illes quedaran inundades per a sempre el 2050. Minvar aquests efectes és una cursa per a l'Executiu, que ja treballa amb el Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB) per planificar com adaptar el litoral urbanitzat, i el Llevant ha estat elegit perquè es disposa de més informació sobre la dinàmica de les seves platges, segons explica el director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava.

"La pèrdua de costa per la pujada de la mar suposarà patir un covid darrere l'altre", adverteix el director general, i afegeix que "si volem conservar aquest paradís" cal adaptar-se i mitigar la crisi climàtica. "Haurem de plantejar què feim amb negocis, cases i passejos marítims; suposarà un canvi molt més fort que la pandèmia", diu Malagrava. Si no es fa res per reduir les emissions, l'impacte econòmic relacionat amb la pèrdua recreativa i turística de les platges serà de 1.325 milions d'euros el 2050, una reducció equivalent al 4% del producte interior brut (PIB) illenc de 2019. Això s'agreujaria a final de segle i arribarà als 3.379 milions i un 10% del PIB, segons l'informe del projecte Costes pel Canvi, elaborat pel SOCIB, la Universitat de les Illes Balears i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea).

Cargando
No hay anuncios

Malagrava assegura que "pensar a curt termini ens durà a la ruïna", i per això l'objectiu del seu equip és deixar iniciada una planificació de com i on actuar abans que acabi la legislatura. Això vol dir que en els pròxims dos anys el Govern encara no preveu fer cap obra per desconstruir la primera línia de mar, com ara reduir l'amplada dels passejos marítims de la Platja de Palma o Cala Millor, que també es veuran afectats. Només les platges amb sistemes dunars ben preservats, com el del Trenc, recularan i s'adaptaran de manera natural a la nova línia costanera. El director general comenta que també fan feina per constituir un grup de treball que aglutini institucions públiques, com ara diverses conselleries del Govern, els consells insulars i els ajuntaments, però també cadenes hoteleres, entre altres entitats. L'objectiu és garantir una participació "total" per part de les entitats que gestionen espais que es veuran afectats per la crisi climàtica. "No podem planificar des d'una perspectiva partidista", diu, i confia que el fet de ser un grup plural eviti que pugui ser desmantellat si hi ha un canvi polític a l'Executiu. Malagrava també assenyala que els tècnics de la direcció general ja informen sobre la necessitat de fer estudis amb perspectiva climàtica a l'hora de fer canvis urbanístics per reduir riscos.

D'entre les infraestructures que es troben en perill d'inundació a causa de la pujada del nivell de la mar, es veurà especialment afectada la badia d'Alcúdia. La xarxa de carreteres i camins patiran danys en qualsevol cas, seguida de la xarxa elèctrica. Així mateix, el procés d'erosió de les platges perjudicarà part del cablejat de connexió elèctrica entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, perquè quedarà desenterrat a la zona més propera a la costa. El 2050 l'escola de les Marines de Santa Eulària des Riu, a Eivissa, es podria veure afectada per l'avanç de la línia de costa. Altres infraestructures compromeses seran la planta de tractaments d'aigües de Muro i part del cementiri dels Anglesos, al port de Maó.

Cargando
No hay anuncios

Com desconstruir el litoral

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, està convençut que per minvar aquests impactes caldrà aplicar polítiques per desconstruir els passejos marítims i fer recular la primera línia de mar urbanitzada. "Està demostrat que davant un temporal una costa natural arenosa es recupera en poc temps, cosa que no passa quan hi ha construccions", afirma, i recorda que en els darrers set anys hi ha hagut més episodis meteorològics intensos que han causat importants danys materials a la primera línia, com va passar a principi de l'any passat amb la borrasca Glòria. De fet, el Col·legi Oficial de Geòlegs avisà que cal desurbanitzar el litoral malmès pels temporals, com va informar llavors l'ARA Balears. El conseller reivindica que l'ampliació el Parc Natural de l'Albufera –que podria arribar a perdre el 90% de la seva superfície per la pujada del nivell de la mar– dona espai suficient per minvar els impactes de l'increment. Mir admet que aquestes intervencions no es poden fer d'un dia per a un altre, però actualment ja negocia amb l'Estat perquè cedeixi al Govern les competències de costes. Això facilitarà els tràmits per intervenir-hi. "És indispensable", defensa, perquè considera que per fer una gestió integral del litoral han de ser les administracions més properes les que se n'encarreguin.

Cargando
No hay anuncios

Però com es desurbanitza la primera línia de mar? El doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears (UIB) Francesc Xavier Roig ha participat en els dos únics projectes de desconstrucció al litoral que s'han fet a Catalunya. Es varen eliminar apartaments i vials abandonats en unes dunes de la Platera i uns bungalous del Club Med, al Cap de Creus. Actualment treballa en la reducció dels passejos marítims d'Altafulla, el Vendrell i Calafell, i fa el mateix a Tulum, a Mèxic, i a la República Dominicana. Roig defensa desurbanitzar primer els espais públics, perquè són intervencions que no afecten propietaris de cases i negocis, i augmenten la capacitat del servei de para-sols i tumbones.

El geògraf creu que l'estudi de Costes pel Canvi permet tenir una idea sobre què passarà, i reclama actuar ja a les Balears. "És una necessitat que requereix urgència, però que manca de demanda", diu. Per revertir un passeig primer s'analitzen les canonades, el clavegueram i el sistema elèctric soterrat que hi pugui haver. Es retira l'estructura i s'ocupa el buit amb la mateixa arena de la platja. Més tard es posa vegetació i tanques per crear un sistema dunar que retingui l'arena. Roig, però, adverteix que una vegada s'ha acabat el procés, és imprescindible gestionar-lo correctament, i critica que malgrat que es varen retirar els xibius del Trenc i Cala Torta, després no s'han restaurat les dunes. A més, demana renaturalitzar els torrents i les desembocadures, moltes de les quals estan fetes amb formigó.