Llàgrimes de Sant Llorenç: guia per seguir la pluja d'estels més famosa de l'any
Enguany es podran arribar a veure gairebé el doble de Perseids que en un any normal
BarcelonaNo és agost si no hi ha una nit en què fixem la mirada al cel en busca d'algun estel fugaç. Com cada any, pels volts de Sant Llorenç la Terra en el seu moviment de translació al voltant del Sol creuarà per l'espai per on va passar el cometa Swift-Tuttle. Les restes de pols i petites partícules que el nostre planeta troba en passar per la seva antiga òrbita es desintegren en contacte amb l'atmosfera terrestre, i emeten luminescència. Són els Perseids o llàgrimes de Sant Llorenç, la pluja d'estels més mediàtica i emblemàtica.
Els astrònoms alerten que aquest any serà més especial que la majoria: normalment la Terra passa per l'extrem en què hi ha el rastre del Swift-Tuttle, però aquest any la gravetat de Júpiter atraurà les restes del cometa més a prop del nostre planeta, un fet que segons el cap del Meteoroid Environment Office de la NASA, Bill Cooke, pot fer que el nombre d'estels que es puguin veure dobli el d'un any normal. L'últim cop que es va donar una situació similar va ser el 2009.
El millor moment
Tot i que els Perseids poden ser visibles des de mitjans de juliol i fins al 24 d'agost, el moment de més activitat s'entreveu la nit de l'11 al 12 d'agost, és a dir, la nit de dijous a divendres. En aquest moment i amb unes bones condicions de foscor al cel es podrien arribar a veure fins a 200 estels per hora, segons els experts de la NASA. És bo esperar que la Lluna es pongui, dijous ho farà poc després de dos quarts de dues de la nit. Cal tenir en compte que durant les nits anteriors i posteriors el nombre d'estels pot ser quatre o cinc vegades inferior al de la nit de l'11 al 12, la diferència és important.
On i per què Perseids?
Cal buscar un lloc amb la major foscor possible, com més foscor millor. A aquesta pluja d'estels se l'anomena els Perseids perquè tots els meteors semblen partir de la constel·lació de Perseu. En les primeres hores de la nit aquest suposat punt de sortida dels estels se situarà cap al nord-est, i a mesura que avanci la nit s'anirà centrant al cel. Tot i això, cal estar atent perquè els Perseids poden fer-se visibles en altres punts del cel.
La paciència és important
Fa falta que els nostres ulls es vagin adaptant a les condicions de foscor per poder veure millor els fenòmens, aquest és un procés que pot trigar fins a mitja hora a completar-se, de manera que 30 minuts després de situar-se en les condicions de foscor és molt més probable que puguem veure un estel que en els primers instants.
500 cops més ràpid que un cotxe
Es calcula que les restes del cometa Swift-Tuttle entren a l'atmosfera a una velocitat d'uns 59 quilòmetres per segon, és a dir, uns 500 cops més ràpid que un cotxe embalat. A aquesta velocitat fins i tot partícules de pols provoquen una gran lluminària en entrar en col·lisió amb l'atmosfera terrestre.
Els núvols
Tot fa pensar que el cel serà bàsicament serè durant la nit de dijous a divendres. Només en punts del Pirineu Occidental la presència d'intervals de núvols prims podria dificultar en alguns moments la visió del fenomen.