Un llacet per a l’alcalde dels “invisibles”

BarcelonaNecessitat de l’empenta que li pugui donar Mariano Rajoy, Xavier García Albiol sacrifica les hores prèvies a l’últim debat electoral participant en un míting a la zona alta de Barcelona. Fracassa, però, en el seu primer intent d’acostar-se al president del govern espanyol. L’afluència mediàtica li dificulta el pas i no arriba a situar-se darrere de Rajoy quan aquest anuncia -a tres dies del 21-D- que vol apujar el salari mínim un 4%. Serà l’únic moment en què els periodistes seran a prop dels dirigents populars, que de seguida canvien de planta i deixen el plasma per a la premsa. Albiol també s’ha allunyat de l’ARA, a qui no ha volgut concedir entrevista ni atendre abans del míting.

Albiol avisa abans de començar a parlar que no té gaire temps: “He d’anar a un debat i no podré ser aquí gaire estona”, remarca, abans d’afegir “el que és bo, si és breu, doblement bo”. S’afanya, doncs, a criticar el “procés d’exclusió” amb què l’independentisme, diu, ha volgut convertir una part dels catalans en “invisibles”. De pare andalús i mare catalana, com s’encarrega de recordar, Albiol tira de tòpic i critica que l’independentisme vulgui que els presents -amb orígens fora de Catalunya- hagin de fer servir el passaport per visitar els seus familiars.

Albiol -que no acostuma a seguir al peu de la lletra els discursos que li preparen els assessors- posa la directa, i avisa del risc que el resultat de l’unionisme el 21-D sigui insuficient per arribar a la Generalitat. Posa, com a exemple, la seva experiència a l’Ajuntament de Badalona, on va perdre l’alcaldia tot i ser el més votat. Albiol no perd mai l’oportunitat de lluir la cicatriu d’alcalde desposseït. Ahir, tampoc.

Ell, que es vanta d’haver estat el principal alcalde del PP a Catalunya, ha defensat sempre que era capaç de portar la fórmula de l’èxit a la Generalitat. Per això, la seva campanya s’ha centrat bàsicament a fer visites als mercats. “Massa mercats”, lamenten lacònics diversos dirigents dels partit, que troben a faltar un perfil més institucional del candidat, que sigui capaç de connectar amb l’empresariat.

Intenta ajudar-lo Rajoy, que s’ha instal·lat a Catalunya per donar impuls a un PP sense gaires bones expectatives a les enquestes. Ahir va fer una defensa encesa de la “unitat”, fins al punt d’argumentar que si “la gent marxa a un altre lloc a treballar, o ni que sigui a fer amics, o a intentar ser feliç”, és gràcies a la unitat d’Espanya. Per això reclama que els votants que tenen “el cor amb el PP” però que potser valoren votar una altra opció, donin suport als populars “amb les seves coses bones i dolentes”. “Parlar és fàcil, decidir no ho és tant”, avisa, qüestionant la poca experiència de govern de Ciutadans.

Rajoy també fa via. Avisa que Albiol se n’ha d’anar al debat “d’una emissora de televisió”. Els presents tindran dificultats per saber on l’emeten, ja que cap dels dos menciona TV3, on ja esperen Albiol. L’equip del candidat popular pateix pel rellotge. Encara no du a la solapa el llaç que fusiona la rojigualda i la senyera, que reserva per a les aparicions televisives. L’hi donaran just abans de pujar al cotxe. Un llacet per a l’autoproclamat alcalde dels invisibles.