El legislador ha de fer un cop d'ull al carrer

PALMALa sentència contra la líder de CCOO a Balears, Katiana Vicens, considera provat que la secretària general del sindicat va coaccionar un conductor durant la vaga del març del 2012 a l'estació Intermodal i va rompre el vidre del vehicle amb un cop. Vicens continua negant els fets i manté que en cap moment no va coaccionar el xòfer ni copejà la lluna i defensa la seva innocència. Tot i la discrepància que hi pugui haver tant respecte dels fets declarats provats com pel que fa a les seves conseqüències jurídiques, el que necessàriament cal admetre és que la magistrada Margarita Beltrán, retornada voluntàriament als jutjats penals després d'una dilatada experiència a l'Audiència Provincial, ha sabut temperar la condemna –que, evidentment, no té per què ser compartida– i ha imposat penes que s'allunyen molt de la petició desorbitada de més de 4 anys de presó que feia el Ministeri Fiscal. Beltrán, com ja va fer durant el judici quan es negà a ordenar a Vicens que es llevàs una xapa en defensa del dret de vaga que segons la Fiscalia “ofenia” el tribunal, ha fugit de l'estratègia de la Fiscalia que pareix cercar la criminalització de les protestes i vagues a tot l'Estat.

El més important és que la magistrada, que ha optat per les penes de multa i no per la presó que volia la Fiscalia, ha absolt Katiana Vicens del delicte d'atemptar contra els drets dels treballadors rebaixant molt el to de les imputacions, ja que qualifica el fet de breu i ressalta que tampoc no s'empraren mitjans agressius en la intimidació que dóna per provada.

Ara bé, amb l'actual normativa amb la mà, els fets –si s'estimen provats en els termes en què ho fa la magistrada– encaixen en el tipus penal de coacció i danys. Una altra cosa és que els fets s'hagin produït com es relaten en la sentència. I això pot ser bastant discutible. El detall de la sentència apunta contradiccions entre els testimonis i deixa enlaire la pregunta de si una persona tota sola –alguns testimonis digueren que tal vegada també es copejà el vidre des de fora– pot amb un cop, quasi al mateix temps que treu un cartell, rompre el vidre d'un autocar. Cal recordar que durant el judici el pèrit digué que no havia pogut veure el vidre (perquè fou canviat en 4 hores) i que les finestres d'aquests vehicles són molt resistents i no es trenquen fàcilment.

Vicens insisteix que fou malmenada pel xòfer i que ella just arrencà el cartell i llavors ja fou treta pel policia. Nega haver romput la lluna.

La magistrada Beltrán diu en la sentència que en les protestes no es pot esperar un comportament “cortès” i ve a dir que el dret de vaga du implícit l'exercici d'una determinada pressió per informar i aconseguir que s'hi sumin els treballadors. Creu que Vicens va passar aquest límit.

Es podria dir que amb les normes actuals en la mà aplicades i interpretades estrictament i repressiva, no hi ha cap protesta que passi el filtre de la legalitat si així es vol des de la bancada de l'acusació. Tal vegada, el legislador hauria de pegar un cop d'ull a la societat d'avui i repensar-se bé què es castiga i què no. Recordem que la sentència que condemnà els joves que ocuparen la Conselleria d'Educació suggeria que la protesta s'hauria d'haver canalitzat presentant un manifest per part d'un representant. Impressionant. Tanta sort que la magistrada Beltrán, tot i la condemna, sembla una mica més conscient del que passa. I ens dóna permís per no ser educats ni cortesos en les protestes.