Laura Pelay: "No hi pot haver desconfinament homogeni en un territori heterogeni"
El departament de Salut dona per controlada la pandèmia però alerta de possibles rebrots si no es fa un bon desconfinament
Aure Farran
28/04/2020
5 min
Prop de 10.000 morts a Catalunya i més de 50.000 contagiats pel covid-19. Aquesta és la foto fixa de la situació, avui, de la pandèmia a Catalunya. Però ¿què indiquen realment aquestes xifres? Tenim el peu al coll a la famosa corba de contagis? "El que indiquen aquestes dades és que sembla que la corba ha parat de pujar i que el sistema sanitari ha estat preparat per aguantar el pic de la pandèmia, de manera que ara estaria sota control", explica Laura Pelay, secretària general de Salut de la Generalitat de Catalunya. Però hem de tenir clar que el fet que estigui sota control "vol dir, només, que podem tornar a una fase de seguiment de contactes i d'aïllaments i, que si no hi ha rebrots, podríem passar a una nova fase definida pel fet que no hi ha noves infeccions i en què tenim el nostre sistema sanitari preparat i ben dotat per al que calgui". La clau de volta és el desconfinament, després que ja s'hagin començat a fer els primers passos en aquest sentit, amb la possibilitat de sortida al carrer dels infants, i la prevista sortida d'adults i gent gran a partir de dissabte que ve, 2 de maig.
Des de la Generalitat insisteixen que aquest desconfinament s'ha de fer per franges d'edat i en uns horaris determinats i així ho han traslladat reiteradament al govern de l'Estat. "Sempre hem anat obrint camí –assegura Pelay–; vam defensar mesures per al desconfinament dels infants o comptabilitzar els morts i infectats d'una altra manera i amb el temps el govern espanyol va seguir el camí que els dèiem. Per això tenim la impressió que amb el tema de les franges horàries també ho aconseguirem, sobretot en aquells casos de grans aglomeracions urbanes. Hem de dividir per franges la sortida al carrer seguint una asimetria territorial, perquè no podem oferir solucions homogènies a un territori tan heterogeni com el nostre". La secretària general de Salut defensa que no es pot comandar el desconfinament a 600 km de distància i reivindica la complicitat del món local per poder fer el desconfinament amb les millors garanties. "El sistema de franges ha d'afavorir el distanciament social, que s'ha demostrat que és la millor eina per frenar l'epidèmia", assegura.
Cargando
No hay anuncios
Metges d'una UCI perfectament equipatsFrancesc Melcion
La sortida de la gent gran
Segons Laura Pelay, "no tenim condicions objectives perquè la gent gran surti al carrer, perquè són els primers afectats i els que més reben els efectes del coronavirus, però si ens hem de posar a fer franges per sortir el dia 2, el que voldríem és que la franja de 9 a 11 h estigui reservada a més grans de 65 anys, perquè puguin sortir a comprar i també a passejar". "Hem de pensar que sovint són persones amb patologies greus o malalties cròniques, i el sedentarisme d'aquests dies no els ha anat gens bé". Tot i això, des de Salut demanen ser extremadament responsables i tenir present que el pitjor que pot passar és la coincidència d'infants asimptomàtics amb persones grans al carrer, pel perill que podria comportar.
Cargando
No hay anuncios
Pel que fa a la sortida d'adults a passejar o fer esport, creuen que seria idoni que es produís just abans i després de les jornades laborals habituals, és a dir, de 6 a 8 del matí, i de 20 a 21 h al vespre. I la recomanació seria 1 hora diària per persona i a 1 km de casa. "No podem disseminar la malaltia –insisteix Pelay–; està controlada però no podem perdre el respecte a la malaltia, ja que hi pot haver un rebrot. La corba s'ha frenat gràcies a l'esforç dels professionals de la salut i de la ciutadania, que ha sigut corresponsable amb el sistema sanitari, però la malaltia encara és aquí i hem de continuar prenent moltes precaucions".
Preveure les següents fases del desconfinament fixant dates és complicat. "Qui manarà serà Salut Pública", recorda Laura Pelay. "Per a nosaltres –afegeix– el més important és anar dia a dia seguint la corba epidemiològica i seguint l'estat en què es troba el nostre sistema sanitari. Per al desconfinament és important el quan, però també el com i l'on. Sabem que hi ha efectes molt lesius en l'economia del país però si no seguim les indicacions de les autoritats sanitàries hi haurà rebrots i anirem enrere".
Cargando
No hay anuncios
El territori mana
Des de la Generalitat de Catalunya, doncs, aposten per un desconfinament que tingui en compte les característiques del territori, i per això s'han mostrat contraris al desconfinament per províncies pel qual advocava l'Estat. Segons apunta Laura Pelay, secretària general de Salut, "no podem parlar de províncies perquè dins d'una mateixa província hi ha casuístiques molt diferents; no té res a veure la realitat de la ciutat de Barcelona amb la dels pobles de l'àrea del Montseny". En aquest sentit, el departament defensa que la referència han de ser les unitats que marquen les àrees bàsiques d'atenció primària. "Ells saben què passa al seu territori i coneixen l'estat de salut de la seva zona; i ells han de fer les recomanacions i amb això prendre les decisions més adequades". Pelay explica que Salut fuig de posar dates al desconfinament "perquè encara no sabem exactament com funciona el virus i no podem fixar falsos criteris ni crear falses expectatives".
Cargando
No hay anuncios
Un pare amb el seu fill, en bicicleta els dos, i una mare amb la seva filla, que condueix un minicotxeCristina Calderer
A l'espera de la vacuna
Durant aquest episodi de covid-19 s'han infectat prop de 8.000 treballadors de la sanitat pública, circumstància que Pelay atribueix al fet d'haver estat "a la primera línia de la batalla, per això han patit molt més les conseqüències de la malaltia". Reconeix que al principi de la pandèmia van tenir trencament d'estocs a nivell internacional però el govern va reaccionar ràpid. "Hem comprat 38 milions d'unitats de materials per a tots els treballadors sanitaris, residencials i personal essencial, i a poc a poc hem anat recuperant terreny i ara tenim la situació estabilitzada", afirma Laura Pelay.
Cargando
No hay anuncios
Pel que fa a la possibilitat que hi hagi tests per a tota la població, Pelay adverteix que ara per ara no és una opció, perquè els tests serològics que hi ha "no serveixen per a tot ni per a tothom". "No tenen sensibilitat. Són una foto fixa d'un moment però ens serveixen només per determinar certs criteris d'immunitat, però no gaire més. Per això volem fer un crit d'alerta per no refiar-nos massa d'aquests resultats, perquè creen una falsa sensació de seguretat". Centres de recerca i laboratoris estan treballant arreu del món per elaborar tests més fiables i Laura Pelay fa referència a uns amb els quals s'està treballant a Suïssa i que podrien donar bons resultats: "Aquest material hauria d'estar disponible en qüestió de setmanes, però mentre no arriben hem d'aprendre a conviure amb aquesta malaltia perquè fins que no tinguem la vacuna i tinguem la població immunitzada seguirem vivint en la incertesa i haurem de seguir mantenint una bona higiene i el distanciament social".
La situació a les residències
Un dels punts negres pel que fa a la repercussió de la pandèmia del covid-19 han sigut, i segueixen sent, les residències de gent gran. La secretària general de Salut reconeix que la situació ha sigut "molt delicada i ho continua sent". "El virus s'ha acarnissat amb la baula més feble de la nostra societat, però dia a dia anem avançant perquè anem coneixent millor el comportament del virus. Estem davant d'una crisi sanitària i ens ha tocat des de Salut agafar el comandament de les residències perquè l'atenció primària tingui cura de la gent gran. Ens hem trobat amb personal a les residències que mai s'havia enfrontat a una crisi epidèmica i per això els professionals dels CAP i Salut Pública hi han entrat per poder comandar la gestió de la crisi".
Un canvi de model assistencial que Pelay creu que es podria mantenir en el temps, tenint en compte que cada vegada hi ha més gent gran amb patologies més greus i malalties cròniques que viu a les residències: "Aquí el debat no ha de ser si se'n fa càrrec Salut o Afers Socials sinó quin model de residències volem tenir per poder atendre millor aquesta població".
Les preguntes dels lectors
Haver passat la covid-19 et dona immunitat?
"El que sabem per ara és que una persona que ha passat la malaltia, a priori, durant un període de temps no la tornarà a agafar i no serà transmissor. Però, en canvi, no sabem quant durarà aquesta immunitat. D'un virus tan nou cada dia n'aprenem coses noves i cada dia podrem anar donant respostes més fiables".
Realment és eficaç l'ús de la mascareta?
"El que està clar és que és una bona mesura higiènica quan sortim al carrer, ja que aquest virus es transmet per l'aire i qualsevol barrera que hi posem és bona. Hem de tenir present també que la vida del virus és de 3-4 hores en les diferents superfícies, per això és tan important la neteja i la higiene personal. Netejant i rentant-nos les mans estem fent una gran tasca per parar la transmissió del virus".
Si la majoria estem confinats, per què hi ha nous contagis?
"Avui, una de les primeres fonts de contagi són els nuclis familiars. No ens hem quedat en compartiments estancs. Hi ha professionals que han anat a treballar, la gent cada dia surt a comprar, hi ha treballadors dels sectors essencials que han seguit sortint al carrer. Hem parat la cadena de transmissió de manera important però mentre hi ha gent sortint al carrer hi ha contagis".
Quan podrem tornar a veure els nostres avis i àvies?
"Aquesta és una de les situacions més dures que ens ha tocat viure aquests dies, sobretot els que tenim familiars a les residències, però ho hem fet per la seva pròpia seguretat. Estem buscant sistemes de comunicació alternatius a través de la tecnologia perquè la soledat és molt dura i el no contacte amb les persones estimades està afectant molt els residents. Tan aviat com sigui possible es permetran les visites, però no ho farem fins a tenir el 100% de seguretat que els residents estaran segurs".
Per què no es donen les xifres de morts per municipi?
"La Generalitat ha fet un exercici de transparència i al portal Dades Obertes (http://governobert.gencat.cat/ca/dades_obertes/) hi ha totes les dades per àrees bàsiques de salut. Però no hem volgut obrir dades a nivell micro perquè són dades molt sensibles i en pobles molt petits podrien generar tensions socials no volgudes".
Quin estiu ens espera?
"Segur que serà un estiu diferent, perquè som un país mediterrani i estem acostumats a viure l'estiu al carrer, a fer el vermut a la plaça, a les festes majors... Però hem de ser corresponsables i entendre que viurem un estiu diferent en què haurem de prendre mesures i precaucions i aprendre a conviure amb la higiene i el distanciament social. No podrem tenir espais massificats i anirem fent els passos que puguem en funció de l'evolució de la pandèmia. Sap greu el que pot significar un estiu així, però som prou madurs com a societat per disfrutar-lo encara que tingui certes limitacions. En tot cas, no podem fer gaires plans. No sabrem quan podrem tornar a viure com fèiem abans, però ens sabrem adaptar".