L'Estat tarda 344 dies a finançar un medicament nou
Sanitat redueix el termini d'avaluació per sota de l'any, però admet que encara té "marge de millora"
BarcelonaEl temps mitjà per decidir si un medicament s'incorpora a la cartera de serveis del sistema nacional de salut i, per tant, el finança l'Estat, és de 344 dies. Un cop la Unió Europea autoritza un fàrmac nou, els estats membres inicien un procés particular d'avaluació i negociació amb la farmacèutica per acordar si finalment arriba a la ciutadania amb diners públics, i en el cas d'Espanya aquest termini ja és inferior a l'any. El ministeri de Sanitat ha tret pit aquest dilluns de la dada, ja que suposa una millora substancial respecte als últims anys: l'any 2020 el temps mitjà podia superar els 519 dies, és a dir, 170 dies més que en l'actualitat.
Aquesta és una de les conclusions de l'informe Finançament de medicaments innovadors a Espanya, que han presentat en roda de premsa el secretari d'estat de Sanitat, Javier Padilla, i el director general de Cartera Comuna de Serveis i Farmàcia, César Hernández, i que analitza el període entre el 2020 i el 2023. Tot i la reducció dels terminis, des del ministeri consideren que encara hi ha "marge de millora" i treballen amb l'objectiu d'escurçar el temps a 180 dies per a tots els medicaments nous. Ara bé, Padilla ha assegurat que estan en "el camí correcte" i que han aconseguit "avenços significatius", com que tres de cada quatre medicaments registrats a Espanya comptin amb finançament públic.
Quan l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) autoritza un medicament i la Unió Europea ratifica aquesta decisió, cada estat membre, a través de la seva agència reguladora de fàrmacs, inicia un procés per determinar si el finança i a quin preu, per la qual cosa ha de negociar amb la farmacèutica que ha desenvolupat el fàrmac, un procés que es pot dilatar bastant. La decisió de l'EMA, a més, no obliga les empreses a comercialitzar el seu medicament en tots els països de la UE, que són lliures d'escollir si registren el medicament o no a cada un dels estats membres. Segons les conclusions de l'informe, dels 232 medicaments autoritzats a Europa entre el 2020 i el 2023, el 84% es van registrar a Espanya.
Millorar l'accés
Tot i que el termini mitjà és de 344 dies, més de la meitat dels fàrmacs i les teràpies noves que s'han registrat entre el 2020 i el 2023 han arribat als pacients abans del seu finançament oficial a través de la via de Medicaments en Situacions Especials (MSE), que en permet l'administració encara que no estigui aprovat. Aquest accés precoç és una de les "claus" en la millora dels terminis que recull l'informe, segons Sanitat. Per a Hernández és "injust" dir que a Espanya hi ha "problemes d'accés", però sí que ha admès que cal millorar la presa de decisions per ser més àgils a l'hora de fer arribar els medicaments.
De fet, des del ministeri recorden que hi ha més projectes en curs per millorar l'accessibilitat a medicaments, com l'avantprojecte de llei dels medicaments i productes sanitaris. Fa un mes el consell de ministres va aprovar aquest avantprojecte de llei, que pretén reformar un sistema que pràcticament no ha canviat des de la dècada dels anys noranta. L'objectiu de la futura norma és "modernitzar" el sistema de preus dels fàrmacs, impulsar els tractaments genèrics i agilitzar la prescripció de medicaments. I, entre altres mesures, destaquen que habilitaran infermeres i fisioterapeutes perquè també puguin receptar fàrmacs. Ara bé, encara no estan definits els fàrmacs que podran prescriure i que s'hauran d'ajustar a les noves "competències", que encara estan pendents de definir.
Amb aquesta llei el govern de l'Estat també vol millorar l'accés als medicaments i reduir la despesa pública. De fet, l'executiu de Pedro Sánchez calcula que es podran estalviar més de 1.300 milions d'euros anuals, ja que flexibilitzarà els preus dels fàrmacs. L'any 2023, per exemple, el govern espanyol va superar els 27.700 milions d'euros en despesa farmacèutica.