Prohens congela la legalització de milers de cases i bars a la costa

PalmaLa llei de costes, una de les grans apostes i compromisos del Govern de Marga Prohens, quedarà congelada mentre l'Executiu cerca suports parlamentaris per estar segur que la tirarà endavant quan comenci el seu tràmit parlamentari –el projecte normatiu ja s'ha elaborat. La ruptura entre el PP i Vox fa poc probable a curt termini un acord entre les dues forces per aprovar nova normativa, i fonts de l'executiu han admès a l'ARA Balears que ara mateix no es prioritzarà el tràmit parlamentari del projecte de llei de costes per prudència, ja que no serà fàcil implicar l'esquerra en aquesta iniciativa.

Juntament amb la Llei de simplificació administrativa –i l'amnistia urbanística que promulga–, aquesta norma va ser un dels compromisos importants del PP durant la campanya electoral. El motiu té a veure amb prop de 3.000 edificacions a domini públic –dins la franja de protecció de la costa–, moltes d'elles amb ordres de demolició o pendents de rebre-les. El PP va prometre que "resoldria" aquesta situació sobretot a Formentera, on el problema és de grans dimensions. Un percentatge molt elevat dels negocis de lloguer turístic i restauració de l'Illa estan afectats per la partió de costes que va fer l'Estat en compliment de la normativa estatal. Aquesta delimitació deixa moltes cases i negocis dins domini públic i, en alguns casos ni tan sols disposen de cap autorització, tot i ser preceptiva.

La Conselleria de la Mar i Cicle de l'aigua va decidir per aquest motiu elaborar un projecte de llei, on s'intenta donar cobertura a la major part d'aquestes edificacions, mitjançant l'estratègia de catalogar-les pel seu interès cultural. Els escars són un exemple d'aquest patrimoni que l'Executiu vol preservar per complir amb la promesa electoral, mentre que l'Estat insisteix a posar ordre, un ordre que en molts casos implica l'enderrocament.

El projecte de llei ha superat el procés d'exposició pública, i la Conselleria de la Mar treballa en la incorporació d'al·legacions, tot i que ara mateix la instrucció de l'Executiu és "no frissar", perquè primer cal veure si és possible el suport de l'extrema dreta. Fonts del Govern veuen difícil que l'esquerra doni suport a la legalització per la via d'un suposat valor cultural de les edificacions, i menys quan el Tribunal Suprem ha limitat molt recentment aquesta fórmula.

El cas dels xibius de Formentera

Mentre tot això s'esclareix, els ajuntaments necessiten gestionar el litoral. A Formentera hi ha una dura polèmica amb els interessos dels propietaris dels xibius sobre la taula. Fa una setmana el Consell de Formentera va demanar al Govern que no obligui els adjudicataris a desmuntar un mes les seves instal·lacions (el reglament estatal de Costes obliga). La Conselleria de la Mar encara no ha respost i fonts properes a l'Executiu donen per fet que no hi haurà resposta, sinó que es deixarà passar el temps perquè el silenci administratiu s'imposi i els propietaris puguin continuar explotant els xibius a partir de la primavera.

Tot plegat posa de relleu la gran quantitat d'interessos econòmics entorn de l'explotacio de la costa, i com la promesa del Govern del PP d'arreglar aquesta situació i legalitzar el màxim possible d'instal·lacions no té un panorama fàcil a curt termini. Xoca amb una situació parlamentària precària, un Tribunal Suprem que no vol experiments i un Estat que encara conserva bona part de les seves competències i que vigila el litoral amb una considerable manca de mitjans segons han reconegut fons de la Demarcació de Costes.