L’Esplet, el tercer forat públic del camp pobler

PalmaLa venda de la societat agrària de transformació (SAT) l’Esplet, aprovada aquests dies pels seus socis, és el tercer fracàs encadenat pel món empresarial i sobretot cooperatiu agrari a sa Pobla. La fallida de la Cooperativa Agrícola Poblera (CAP) l’any 1989 i l’agonia de la Sociedad Cooperativa Agrícola y Ganadera pocs anys després van ser l’avantsala del darrer intent de salvar la patata com a negoci viable amb l’Esplet, constituïda el 13 d’agost de 1993.

Les tres iniciatives han tingut una sèrie d’elements en comú i n’hi ha un que és avui dia impossible de deslligar del camp: la injecció de doblers del Govern en forma de subvencions –i fins i tot de participacions– per garantir que sa Pobla pogués mantenir viva una activitat agrària que es considerava essencial per motius socials, econòmics i fins i tot culturals. Ara, torna la polèmica al municipi per la venda d’una empresa que ha rebut centenars de milers d’euros públics. La comprarà, amb tota probabilitat, una societat de fora de les Balears.

La CAP va acabar en fallida i amb fortíssimes crítiques al seu gerent, Francisco Berga. Posteriorment, fundaria la Societat de Valors Brokerval, que va acabar intervinguda per la policia, i ell, jutjat i condemnat als tribunals. Per evitar un escàndol més gran, Gabriel Cañellas es va veure forçat a comprar la cooperativa l’any 1993 i així molts de pagesos varen poder recuperar bona part dels estalvis que havien ficat dins la CAP.

La Sociedad Cooperativa Agrícola y Ganadera havia d’agafar el testimoni de l’anterior, però també va patir el desencís de part dels seus membres. El seu gerent ja era Joan Company, qui “ja cobrava un milió de pessetes, d’aquell temps, perquè se suposava que era el que més en sabia i el temps ha demostrat que no”, revela un soci antic de l’entitat que demana l’anonimat. “Bona part d’aquest sou el pagava el Govern. Els germans Company sempre han anat de pagesos, però amb salaris i ingressos que no són propis del camp”, conclou.

D’aquelles fallides va néixer l’Esplet, un renovat intent de donar l’impuls necessari a la patata i algun altre producte agrícola de sa Pobla. I, de nou, Joan Company va ser elegit com a gerent. “Duim aquí des del principi, i si ens hi hem mantingut és perquè estimam el camp i perquè continuam actius i produint”, afirma l’encara gerent de l’Esplet davant les múltiples crítiques rebudes en públic i en privat per l’operació de venda.

El control de Company

L’Esplet es vendrà perquè ho acordaren els vots a favor de 38 dels seus 49 socis. D’aquests, segons Joan Company, només n’hi ha nou en actiu, “i, per això, s’havia de posar ordre, i ara mateix el més viable és vendre”. Però fonts consultades per l’ARA Balears afirmen que en realitat ja només hi ha tres pagesos que es dediquen professionalment a la patata, i aquest fet permet que Company pugui controlar la voluntat de la societat. La venda, segons algunes fonts, està tancada de fa temps amb una empresa del País Valencià i suposarà la desaparició del tercer intent de salvar el camp pobler.

En realitat, una part important dels socis de l’Esplet començaren a partir quan es va saber l’any 2015 que Joan Company era, a més de gerent de la societat, soci de Med. Produce Limited, l’empresa anglesa que compra la patata a l’Esplet i la ven als supermercats britànics. L’any 2019, quan alguns ja havien sortit, es van plantejar denunciar-lo pel que consideraven un lucre irregular i perjudicial per a l’Esplet. El mateix gerent que venia la patata tenia una cinquena part de l’empresa que els representava al Regne Unit.

En tot cas, el que si anava passant era un degoteig de pagesos que deixaven la societat, fos formalment o, com mínim, aturaven de vendre-li la producció, optant per altres empreses del sector. El gran beneficiat ha estat l’empresa poblera Mateu Export, que avui ja controla el 70% de la patata que s’exporta. “Paga millor i a temps, i són molt professionals”, assegura una font consultada per l’ARA Balears.

Tot i anar perdent importància dins el sector, l’Esplet continuava rebent ajuts públics en moltes convocatòries. Tant per a maquinària, com per a altres instal·lacions i equipaments. “El valor dels doblers públics invertits és difícil de calcular, perquè són més de 30 anys d’activitat, però estam parlant d’una xifra molt significativa. Basta mirar el BOIB”, confirma un tècnic de l’Administració que demana no ser identificat. Actualment, l’Esplet disposa d’important maquinària, una nau, i tres parcel·les, una d’elles en sòl urbà. “Val molt més patrimonialment que per la seva activitat, i per tant caldria monitorar aquesta venda, perquè en realitat a dins hi ha molts recursos finançats per tots els ciutadans”, explica aquest tècnic. “Estam cansats de la crítica, no feim res que no es pugui fer. Els socis han votat vendre i liquidar la societat perquè anàvem cap a la fallida”, respon Joan Company.

Però la venda no es podrà monitorar perquè el febrer de 2023 el Govern de les Illes Balears va vendre les seves participacions, que eren del 10% del total del capital social, i a més ho va fer a la meitat del preu “beneficiant clarament l’Esplet, i per tant els qui la controlen, i, com a resultat, perjudicant l’interès general. Em dol molt veure això”, lamenta el diputat al Congrés i exconseller d’Agricultura Vicenç Vidal.

Vidal recorda un episodi que retrata molt bé la història recent de l’Esplet. “Quan era conseller vaig rebre fortes pressions per vendre les participacions del Govern a l’Esplet. I hem de recordar que Joan Company era també el president de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA). La frase va ser molt clara: ‘si vols una legislatura tranquil·la, ven les participacions’”. Vidal no ho va fer, i la tractorada va ser puntual a la seva cita amb els governs d’esquerres.

La venda la va fer la Conselleria d’Agricultura, amb Mae de la Concha al capdavant, i amb Fernando Fernández de director general, qui aquests dies ha assegurat a l’ARA que “tot es va fer en el marc de la legalitat i a més, vetllant per l’interès de la comunitat i de l’Esplet”.

Es calcula que el Govern va deixar d’ingressar uns 200.000 euros perquè la venda de les participacions es va fer amb un 50% de descompte, tot i que els estatuts de l’Esplet només permeten fer vendes a meitat de preu si el soci que se’n desprèn és agricultor professional. L’actual conseller d’Agricultura, Joan Simonet, que va mantenir en el càrrec a Fernández tot i provenir de Podemos, “era el gerent d’ASAJA llavors”, recorda Vinceç Vidal. “L’episodi de l’Esplet genera molta frustració perquè durant molt de temps vam aguantar les pressions, que inclús arribaven d’altres consellers i membres del Govern quan jo em resistia, i ho vam fer perquè creiem en el camp. L’Esplet era viable i el que havia de fer l’executiu en tot cas era de soci, exercint la seva capacitat de control, perquè el Govern en té molta més que un pagès que té el temps just per produir la patata. S’ha produït una deixadesa molt greu i ens tornam a trobar amb una operació de venda d’uns actius que s’han aixecat amb molt d’esforç i recursos públics i no hi podem tenir els ulls de tots posats perquè el Govern d’esquerres va sortir”, diu Vidal.

Miquel, un pagès ja jubilat que demana no ser identificat, resumeix el que considera “una història molt trista”. “Mon pare ja era de la CAP antiga. I aquí el que ha passat és que et diuen que tot és de tots, que tot això són cooperatives o SATs (Societat Agrària de transformació), que ve a ser el mateix, però en realitat n’hi ha uns quants que comanden i que sempre se’n surten. I uns altres que ens hem romput l’esquena i que l’únic que hem vist és fallida rere fallida”, assegura.

Dins sa Pobla aquests dies es dona per fet que la nova societat que gestionarà el patrimoni de l’Esplet una vegada venuda “tindrà alguna relació amb els Company”. De moment, Joan Company afirma: “Encara no s’ha firmat res, i el que tenim és una campanya de la patata i ens hi hem d’aferrar. Nosaltres no feim res il·legal, però a dies m’entren ganes de deixar-ho anar tot. Els meus germans m’ho recomanen per salut”.