L’auge evangèlic a les Balears: "Hi ha una participació brutal a les esglésies amb gent de 20 nacionalitats"
Un 5,6% de la població de les Illes es declara protestant. La immigració llatinoamericana ha contribuït al creixement d’aquesta confessió
PalmaL’església Misión Evangélica del Espíritu Santo Santuarios del Monte Sinaí ocupa un petit local a prop de Nou Llevant. Manquen hores per al culte i Renaldo Reyes, la dona i les filles, posen a punt aquest espai. Mentre elles fan net, Renaldo practica amb la guitarra elèctrica i deixa la tauleta amb les partitures per parlar amb l’ARA Balears. Més que respondre, intenta persuadir la periodista que cal que cerqui la presència de Déu i, fins i tot, dicta un passatge de la Bíblia que considera molt important: “Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Joan 8,31).
Renaldo va arribar fa sis anys de Guatemala, on ja era evangèlic, i va obrir aquesta església fa tres anys. Explica que atén moltes persones i que, per això, obre cada dia fins a les deu del vespre. Colòmbia, Perú, Bolívia, l’Equador i el Paraguai són alguns dels països de procedència dels seus fidels, i també assegura que ja hi ha alguns mallorquins. Què cerquen aquestes persones? I què hi troben? “Han sentit la llibertat que ofereix l’Evangeli”, respon amb misteri aquest pastor.
Aquesta església evangèlica és un dels 57 llocs de culte que s’han comptabilitzat només a Palma, segons les dades de l’Observatori del pluralisme religiós a Espanya –organisme creat a iniciativa del Ministeri de Justícia, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i la Fundació Pluralisme i Convivència. A les Balears ja arriben als 113. Si l’any 2007 hi havia un 0,7% d’espanyols que es declarava protestant, el percentatge el 2018 era del 2%. Pel que fa a les Balears, un 5,6% dels residents diu que és protestant, segons un estudi de 2022 de la Fundació Gadeso.
L’arribada de llatinoamericans és un dels factors que expliquen l’auge evangèlic a les Balears i altres indrets de l’Estat –la primera església evangèlica de les Illes data de 1869. “La creença evangèlica ha estat des de sempre una cosa estrangera a les Balears, però els anys 60 i 70 també hi havia migrants peninsulars i un percentatge de mallorquins. Des dels anys 90, els estrangers no són només alemanys i anglesos, sinó que el creixement més gran ha estat de migrants llatinoamericans. A les nostres comunitats han trobat un lloc on reunir-se en família, un refugi”, explica el secretari del Consell Evangèlic de les Illes Balears, Chris Mathieson, qui assenyala que també hi ha fidels de l’est d’Europa i de l’Àfrica –sobretot de Nigèria. “Una congregació normal pot arribar a tenir una vintena de nacionalitats”, afegeix.
De fet, Mathieson xifra en uns 150 els llocs de culte que hi ha a les Balears, perquè molts són petits locals familiars que no s’han comptabilitzat –perquè una església sigui membre del Consell Evangèlic ha d’acreditar uns membres i anys d’existència. L’església evangèlica de Filadèlfia, que agrupa bona part de la comunitat gitana, encara té un pes molt important –hi ha uns 40 llocs de culte d’aquest grup.
Les noves incorporacions són “constants”, diu Mathieson, encara que també hi ha un percentatge de creients que passa d’una església a una altra fins que troba el lloc que considera adequat. “La nostra església està al màxim [l’Església Baptista Reformada del Rafal] i això passa a altres”. Mathieson es refereix al Centre Cristià de Mallorca, que ha de fer dos torns de culte els diumenges perquè els fidels doblen la capacitat de 700 persones que té el temple.
El creixement de seguidors ha fet que els evangèlics també reclamin un espai en el sistema educatiu. El Consell Evangèlic es va reunir amb la Conselleria d’Educació el mes d’abril de 2024 per parlar de la implantació de l’ensenyament religiós evangèlic i van lliurar l’esborrany d’un conveni. “Tenim preparades una mestra a Mallorca i una altra a Menorca”, apunta Mathieson, i també comenta que hi ha dos projectes de col·legis evangèlics, un a Santa Ponça i un altre a Palma.
Aquesta situació contrasta amb la pèrdua de feligresos de moltes parròquies catòliques, sobretot per manca d’adaptació als nous temps. “L’Església catòlica no s’ha sabut reciclar”, explica el professor de Sociologia de la UIB, David Abril, a més de remarcar que a Mallorca tenen influència grups ultraconservadors i doctrinaris com Comunión y Liberación, Camino Neocatecumenal, Opus Dei i la Legió de Crist. “La religió catòlica continua funcionant a Mallorca com a símbol de poder del patriciat local, de les famílies benestants”, diu per part seva el professor d’Antropologia de la UIB, Alexandre Miquel.
Evangelisme i ultraconsevadorisme
L’evangelisme no reconeix una autoritat com el papa ni té l’estructura del catolicisme. El culte és lliure –pràctiques com el celibat i el baptisme són voluntàries i les dones poden liderar comunitats. “Ens regim per la Bíblia i hi ha llibertat de consciència perquè cadascú arribi a una conclusió. Hi ha una tradició d’obertura”, diu Mathieson. Això fa que les concepcions siguin molt diferents i que també n’hi hagi relacionades amb idees d’extrema dreta.
“Hi ha de tot. Un element nou dels darrers anys, especialment des del 2015, és la connexió amb el moviment evangèlic ultraconservador”, explica Abril. El sociòleg assenyala que unes de les esglésies amb més implantació a les Balears són els IPUE Pentecostals, “d’origen colombià i amb clars lligams amb l’extrema dreta uribista [en referència a l’expresident de Colòmbia Álvaro Uribe]”. “Moltes d’aquestes esglésies tenen vídeos a YouTube, i és un exercici interessant estudiar les consignes i valors que proclamen, i que en general parteixen del dogma de defensar allò que ‘veritablement’ diu la Bíblia de com han de ser les coses”, continua el sociòleg, qui remarca “la importància que han tingut aquests grups en l’expansió de les idees conservadores a l’Amèrica Llatina”, i com han estat un dels puntals de personatges com l’expresident del Brasil Jair Bolsonaro”.
La proliferació d’esglésies a les Balears també té a veure amb la desídia de l’Administració i la societat a l’hora de proporcionar espais d’acollida a qui ho necessita. “Es tracta de realitats socials molt complexes. Els pastors i predicadors evangelistes no formen part d’un cos eclesiàstic separat de la gent, sinó que estan vinculats a la resta. Són un veí més, tenen fills... Aquí hi ha una doble font de reconeixement, perquè estan assenyalats pel dit de Déu i també tenen estimació per part dels iguals. Parlen el mateix idioma que la gent i és un element molt útil”, destaca Alexandre Miquel. “A les esglésies evangèliques hi ha una participació brutal, d’aquí el seu èxit, i més amb gent en situació de precarietat. A les catòliques la participació està negada, es basen en el silenci i l’obediència”, afegeix.
Els evangèlics també han jugat el seu paper en la política estatal. Basta recordar la figura de Yadira Mestre, una predicadora neopentecostal –Mestre defensa que l’homosexualitat es pot curar i assegura que va curar el càncer de la seva mare amb imposició de mans–, que va tenir un paper destacat en un míting que el Partit Popular va fer a Madrid abans de les eleccions de 2023.
Miquel assenyala que és relativament fàcil manipular quan tot està tan obert. “Basta que facis una nova església evangèlica. Ja està. Hi ha mecanismes de micropoders que són molt importants. Com que l’estructura és molt senzilla, es pot combinar molt bé amb altres elements. Per això arrossega”, subratlla. Les petites esglésies “fan la interpretació que els dona la gana, i la majoria de les que estan vinculades amb poders reaccionaris són propagandistes”. Que algunes s’infiltrin entre grups de migrants és una manera d’entrar a “estaments socials poc formats i molt necessitats”.
L’actual proliferació de petites esglésies és molt diferent de la situació d’abans dels anys 90, quan es varen organitzar grups de turistes residents, molts dels quals eren nòrdics. “Les seves esglésies eren i són parques, rigoristes i minimalistes”, sentencia Miquel.