L'Ajuntament de Pollença declara per unanimitat Xesca Ensenyat Filla Il·lustre del municipi
Al març es va registrar una iniciativa ciutadana al Consistori que sol·licitava aquest reconeixement
PalmaL'Ajuntament de Pollença ha declarat en un ple extraordinari, per unanimitat, l'escriptora Xesca Ensenyat (1952-2009) Filla Il·lustre del municipi. El març es va registrar al Consistori una iniciativa ciutadana que comptava amb prop d'un centenar d'adhesions del món cultural, educatiu i associatiu del municipi i de Mallorca per sol·licitar a l'Ajuntament que declarés Filla Il·lustre l'escriptora.
Els impulsors varen remarcar que de la vintena de fills il·lustres del municipi de Pollença, només tres eren dones, totes religioses, dues de les quals dels segles XIV i XVI.
Amb el reconeixement, Ensenyat esdevé la primera filla il·lustre originària del Port de Pollença.
Obra narrativa i reconeixements
Ensenyat va cultivar una obra narrativa formada per set novel·les —dues publicades pòstumament—, unes memòries literàries i un llibre de relats, a més de deixar diverses novel·les inèdites en què retrata de forma magnífica la Pollença i Mallorca preturístiques, especialment el món mariner i pescador, i la transformació d’aquest amb l’arribada del turisme. També publicà un poemari i alguns dels seus relats foren antologats amb els principals noms de la generació literària dels 70, com és el cas del volum Dones soles (1995), on comparteix cartell amb escriptores de la talla de Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Maria Barbal, Maria Antònia Oliver, etc.
La seva obra va rebre diversos guardons, entre els quals el Ciutat de Palma de Novel·la del 1984 amb Villa Coppola, el Ramon Muntaner de Literatura Juvenil del 1992 amb Quan venia l'esquadra, la seva obra més coneguda, el Ciutat de Manacor de Novel·la del 1975 amb L’amagatall de guipur o el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa del 1993 amb Massa vi per a un sol calze. Ensenyat, fins i tot, arribà a ser finalista del Premi Josep Pla, un dels més prestigiosos en llengua catalana, l’any 1986, amb la novel·la inèdita Plexiglàs.
Activisme
L'escriptora va ser sòcia fundadora i primera presidenta de la delegació pollencina de l’Obra Cultural Balear el 1979, i va ser la impulsora de la publicació El Gall, una de les primeres de la fornada de premsa forana sorgides durant la Transició. Posteriorment, va fundar i dirigir L'Espira, una publicació mensual, iniciada el 1987.