Manacor, en peu de guerra per la macrogranja: “Afectarà la salut mental i física"
L'Ajuntament preveu presentar informes negatius per part de diferents departaments per tal de frenar-la
Manacor“Demanam a l’Ajuntament de Manacor i al Govern que frenin aquesta aberració que, entre altres coses, produirà vuit tones de fems diàries. Quan plogui intoxicaran tots els aqüífers que arriben a la ciutat”, ha denunciat aquest dimecres capvespre Sílvia Llull, una de les afectades per la macrogranja de 80.000 gallines ponedores que l’empresa Avícola Son Perot vol construir a la finca manacorina de Son Brau.
Més de 150 persones ompliren ahir l’Espai Na Camel·la en la reunió informativa en contra del projecte convocada per la futura plataforma d’oposició veïnal. “Ens constituirem prest i activarem les xarxes socials perquè tothom que vulgui ens pugui donar suport, i per organitzar futures accions”. De moment ja ha començat una recollida de signatures (amb fulls al Bar Mallorquí i Calvalcan) i la redacció d’al·legacions a un projecte, que des del 28 de maig està en exposició pública.
La societat Avícola Son Perot SA pretén dur a terme la construcció d’una nova explotació avícola de producció d’ous en una parcel·la situada al terme municipal de Manacor, a prop de la zona residencial de Son Talent, seguint la carretera Ma-3322.
Fa dues setmanes es va publicar al BOIB l’estudi d’impacte ambiental on s’especifica que l’explotació avícola estarà formada per dues naus de gallines ponedores, amb una capacitat de 40.000 gallines per nau.
Javier Jara, vinater i veí de Son Brau, recorda que la zona és “molt rica en espècies endèmiques de Mallorca; hi ha una varietat d’aus increïble d’entre 40 i 50 diferents, a més dels mamífers que encara hi queden”. La finca de Jara, a més, cedeix des del 1979, la servitud de pas del camí que duu, entre altres llocs, a Son Brau. “Un camí que té corbes perilloses, amb mala visibilitat i que per a res està preparat perquè hi passin ni camions ni vehicles pesants com els que transporten gallines”.
Veïns massa a prop
El sòl urbà d’ús residencial més pròxim a l’explotació és la zona residencial de Son Talent, situada als afores de Manacor i a una distància de 4.435 metres de les instal·lacions ramaderes previstes. La distància fins al nucli urbà de Manacor és de 5.560 metres, mentre que fins al nucli urbà de Petra és de 5.820 metres i fins al d’Ariany, de 6.610 metres.
Però segons explica l’agricultor i veí Xavier Coll, “són moltes més les persones que vivim a cases disseminades dins aquest radi de menys de quatre quilòmetres, alguns ben a prop”. De fet, els pares de Sílvia Llull viuen a tan sols 170 metres de distància de la macrogranja projectada. “Això afectarà la salut física i mental de molts del que estam a la zona i a tot Manacor, no tan sols per les olors, sinó per la possible contaminació de l’aigua i el renou de les turbines durant 24 hores”.
“La gallinassa a més de les males olors, també canviarà el pH de la terra. Perquè també va mesclada amb cadàvers. El projecte preveu 2.400 cadàvers a l’any, una dada falsa i enganyosa, perquè en el moment que hi hagi qualsevol malaltia, serà molt més gran”, diu Llull.
A la reunió informativa també hi assistiren algunes regidores de l’equip de govern de l’Ajuntament de Manacor, tècnics i l’advocada Xisca Mas, que ha advertit del possible “frau de llei que suposa la separació del projecte en dues naus de 40.000 gallines per evitar estar a sis quilòmetres com a mínim, que és el que dicta la llei per a una macrogranja com aquesta”.
L'Ajuntament intentarà frenar la macrogranja
L’Ajuntament de Manacor s’ha convertit en una peça clau en la tramitació de la macrogranja projectada per Avícola Son Perot a Son Brau, amb capacitat per a 80.000 gallines ponedores.
El Consistori ha rebut recentment el projecte i l’ha distribuït entre diverses àrees tècniques –Urbanisme, Medi Ambient, Mobilitat i Policia– perquè emetin els informes corresponents, que seran determinants per avaluar-ne la viabilitat a escala local.
Tot i que aquests informes no són vinculants, l’Ajuntament confia que les consideracions tècniques puguin tenir pes en la decisió final del Govern balear, que és qui té la competència per autoritzar o rebutjar el projecte.
En paral·lel, el Consistori admet que qüestions com el consum d’aigua, l’impacte sobre els aqüífers, els accessos i les possibles molèsties per als veïns seran clau en l’anàlisi d’una iniciativa que ja genera oposició a la zona de Son Talent.