L'agonia territorial de Mallorca: cinc xalets nous en rústic cada setmana entre 2021 i 2024

PalmaCinc xalets en rústic a la setmana entre 2021 i 2024: aquesta és una de les xifres que reflecteix la destrucció territorial de Mallorca i que ha fet pública aquest dijous Terraferida. L'entitat ha reprès la seva activitat i té previst fer una gira per pobles de Mallorca per conscienciar l'opinió pública sobre la gravetat de la situació. Una situació sense grans actuacions, perquè el procés urbanitzador és difús, però més destructiu que mai.

Terraferida ha tirat endavant l'estudi Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024, on ha classificat i quantificat els processos d'urbanització més recents. El darrer període que s'ha analitzat va de 2021 a 2024 i el balanç no és gaire optimista: aquests tres anys es varen artificialitzar 546 hectàrees de sòl agrari i forestal a Mallorca, la major part de les quals s'han destinat a 846 xalets d'ús residencia i turístic (un 57% de 546 hectàrees de sòl sacrificat entre 2021 i 2024). "Forta, ràpida, impactant i molt escampada": així ha qualificat l'activista de Terraferida Jaume Adrover la urbanització del rústic a Mallorca, a més de destacar que el 80% del territori de l'illa no està protegit i que només un 15% n'és ANEI (Àrea Natural d'Especial Interès).

Entre 2015 i 2024 es varen consumir 1.391 hectàrees de territori (546 hectárees es varen consumir entre 2021 i 2024), una extensió que equival a tot el terme municipal de Costitx (no només el nucli urbà). "La destrossa s'ha fet d'una manera imperceptible", ha destacat el representant de Terraferida Mateu Vic. Del total, 806 es varen destinar a ús residencial i turístic; 250, a centrals fotovoltaiques; 133, a instal·lacions com camps de tir, de polo i hípiques; 85, a infraestructures viàries i aparcaments; i la resta a pedreres, comerç, indústria, serveis i magatzems, entre d'altres.

A fora vila ja no es fan cases aïllades com als anys 90, sinó grans habitatges de luxe, amb grans piscines, i alguns d'ells ja inclouen el seu camp de golf. També es preocupant la proliferació de camps de polo i instal·lacions hípiques. De fet, Terraferida durà a l'Agència de Defensa del Territori els casos de xalets amb camps de golf –els activistes també qüestionen que la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern n'estigui assabentada de la seva existència.

Per municipis, Adrover i Vic han destacat que l'autopista Llucmajor-Campos, que els partits progressistes varen fer quan Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca) era president del Consell de Mallorca, ha provocat una explosió urbanística als municipis pròxims. De fet, Campos, encapçalen el rànquing de nous xalets en rústic entre 2021 i 2024.

"Fora vila es converteix en una urbanització", ha criticat Mateu Vic, mentre que Jaume Adrover també ha destacat les implicacions que la urbanització del sòl rústic té en la mobilitat, el consum d'aigua, i la pèrdua de conreus i sobirania alimentària. Ambdós han coincidit en la necessitat d'assolir un consens social entorn de la necessitat de protegir el sòl rústic, que a hores d'ara s'està convertint en un espai per a luxe, aliè a l'emergència d'habitatge que hi ha a Mallorca i la resta de les Balears. Els activistes han recordat que entre 2015 i 2023 es varen concedir 3.000 llicències per fer xalets en rústic i que encara n'hi ha 1.000 sense executar, una circumstància que pot empitjorar el consum de sòl rústic.

Davant d'aquesta situació, Terraferida reclama una moratòria immediata de construccions residencials en rústic i la protecció del sòl rural; un nou Pla Territorial Insular (PTI) que en privilegi els usos agraris, naturals i educatius; un pla de rehabilitació d'habitatges dins dels centres històrics dels pobles de Mallorca amb criteris socials i que permeti creat nous llocs de feina si són necessaris; i un reforçament significatiu de la inspecció del lloguer turístic i l'Agència de Defensa del Territori per combatre la il·legalitat urbanística.