Els joves canviaran la identitat de la cultura popular de les Balears
Encara que la globalització apunta cap a una cultura de masses, la implicació juvenil en el folklore garanteix el relleu generacional d’algunes manifestacions pròpies
PalmaEl jovent creix en una societat on “la globalització i la publicitat comercial apunten cap a una cultura de masses allunyada de tot el que entenem com a cultura popular”, exposa l’expert en etnopoètica, Miquel Sbert. Per fets com aquests, s’ha desenvolupat un pensament que qüestiona la supervivència i el manteniment de la cultura popular de les Illes en quedar en mans de les noves generacions. La gran diversitat d’influències culturals i l’accés instantani a informació internacional, entre altres coses amb les quals conviuen diàriament els joves, han fet créixer la desconfiança cap a l’interès per les tradicions que els vinculen amb els seus avantpassats. Els joves agafaran el relleu generacional en la cultura popular o la deixaran perdre? O simplement l’adaptaran a la societat actual i en canviarà la identitat?
La cultura popular i tradicional de les Illes ha patit (i encara ho fa) un procés de revitalització. El jovent ha pres possessió i s’ha implicat en les manifestacions que defineixen la personalitat col·lectiva de les Illes per tornar a connectar d’alguna manera amb les seves arrels. Per això, la coordinadora del Museu de la Paraula, Joana Maria Serra, considera que “hi ha espai per ser optimistes”. “Hi ha un estat de pessimisme envers els joves que hauria de ser a l’inrevés, perquè n’hi ha que fan molta feina per promoure la cultura pròpia de les Balears ”, afegeix.
Tot i això, els experts en cultura popular asseguren que les noves generacions canviaran (i ja ho estan fent) la identitat del folklore amb la incorporació d’elements com l’oci o les noves tecnologies. “Tot això forçadament hi ha d’influir. Al cap i a la fi, la cultura popular reflecteix les realitats socials i varia contínuament”, ratifica Sbert. Així i tot, adverteix que aquests canvis sempre s’han produït. “Actualment, el ball de bot es balla sense vestir-se de pagès i enmig del carrer, quan originàriament nasqué com una manifestació que es duia a terme a les celebracions familiars com les matances”, exemplifica. En el mateix sentit, l’historiador Gabriel Mayol apunta que anys enrere hi havia elements del folklore que semblaven “molt composts i només es podien mirar sense participar-hi”, una tendència que ha canviat totalment amb la incorporació de l’oci com un dels elements centrals a la vida occidental del segle XXI.
A més, la llei de cultura popular i tradicional de les Balears dicta que “la tradició és un procés de variació contínua i, al costat de pervivències nombroses, sobrevenen aportacions noves que n’enriqueixen el panorama”.
Per la seva banda, la xeremiera i flabiolera de Pitxorines –grup de joves mallorquines que recupera el cançoner popular mallorquí–, Maria Adrover, considera que els canvis a la cultura popular “són totalment vàlids sempre que es tingui un coneixement de què es feia anteriorment”. El grup interpreta cançons populars que antigament els pagesos entonaven quan segaven, batien o collien olives amb instruments i damunt un escenari. La readaptació de tradicions i costums també provoca crítiques que Adrover considera “puristes”. “Quan em diuen que no podem cantar segons quina cançó perquè mai hem collit olives els deman si volen que la cantem damunt un escenari i a la nostra manera o que es perdi”.
Tot i això, Adrover conta emocionada que hi ha persones que agraeixen la seva feina. “Hi ha gent que ha vingut i ens ha dit que d’ençà que va morir la seva padrina no havien tornat a sentir certes cançons”.
On fluixegen més els joves?
Encara que la participació juvenil és evident a manifestacions de la cultura popular com les ballades i les gloses, entre d’altres, n’hi ha que no tenen garantit el relleu generacional, com les que estan “més lligades a la religió i l’espiritualitat”, segons exposa Mayol. “L’exemple clar és Halloween i Tots Sants. Vivim en una societat hedonista que dona l’esquena a la mort i triomfa la primera amb un vessant molt més festiu".
Altres exemples són els ritus lligats al cicle agrari. “Ja no formen part del dia a dia actual de moltes persones i fluixeja més”, diu Mayol. A Mallorca s’han perdut tècniques tradicionals de pastoreig, entre d’altres, que s’empraven antigament en el sector primari, a la vegada que oficis artesanals que també conformen el folklore de les Balears.