Joan Lluís Ferrer: “Legalitzar els pisos turístics és donar ales al turisme de gatera”

PalmaJoan Lluís Ferrer és periodista i treballa al Diario de Ibiza. També és l’autor d’un llibre sobre el turisme de gatera a diverses zones de la Mediterrània espanyola. Viaje al turismo basura. El auge de las vacaciones de borrachera en España explica, per exemple, com els residents de Salou, Lloret de Mar i Sant Antoni deixen les seves cases per escapar de les festes desfasades.

El turisme de gatera és exclusiu de la Mediterrània o es dona en altres llocs de l’Estat?

Es dona en altres punts de l’Estat. He triat els llocs que consider principals, però si xerram dels santfermins, hauríem de plantejar-nos si no són també turisme de gatera, perquè realment el protagonista absolut, si no són els toros, és l’alcohol i totes les conseqüències que comporta, com les agressions sexuals. El que passa és que en aquests cinc punts es produeixen unes circumstàncies que potser no es donen en altres indrets: concurrència de màfies, altercats violents...

Quin tipus de màfies?

La més evident és la de drogues, perquè tot aquest tipus de turisme és jove i ve per cercar marxa i desenfrè. La droga és un element important i això genera l’aparició de les màfies, que solen ser britàniques. De fet, ja a la Gran Bretanya es reuneixen i es reparteixen els carrers de Magaluf, els de Sant Antoni, els de Barcelona... per veure quins controla cada una i on distribueixen. També hi ha màfies d’explotació sexual. La prostitució és un dels elements comuns en aquestes zones. Hi ha, fins i tot, màfies laborals. Tota la contractació de cambrers, tiqueters, gogós... no funciona anant a l’oficina d’ocupació, és en negre, completament il·legal.

Deis que Magaluf és el màxim exponent d’aquest turisme. Per què?

Perquè més enllà de la concurrència massiva de joves que van a cercar (o als quals se’ls dona) alcohol, hi observam que la població resident és ínfima. Així com en altres llocs amb aquesta mena de turisme la població resident fuig perquè no ho aguanta, la convivència és impossible i això és incompatible amb viure-hi, Magaluf està tot pràcticament ocupat per places hoteleres dedicades al turisme de gatera. La població resident que es planti o protesti no hi és. No n’hi ha hagut gaire mai, tot s’ha de dir, però el que queda allà és un nucli urbà consagrat exclusivament al turisme de gatera. Hi ha algun resident, però ja no té cap possibilitat de protagonisme o d’aixecar la veu, com sí que passa a Barcelona, a Ciutat Vella.

En el vostre llibre, de fet, denunciau que a Catalunya s’està posant fre a la situació i a les Balears, no...

N’és la prova que els hotelers diuen que s’ha acabat el turisme de gatera i que Magaluf millora, però hi continuen passant les mateixes coses: gent despullada pel carrer, baralles multitudinàries tirant-se cadires... A les Illes Balears no s’hi estan adoptant mesures, sobretot si el Govern legalitza pisos turístics, que són el combustible del turisme porqueria. S’està veient a Barcelona: el turisme porqueria ha nascut amb els pisos turístics i s’ha expandit. Serà difícil erradicar-lo, precisament, perquè els pisos turístics són impossibles de controlar. El conseller de Turisme, Biel Barceló, diu que la llei servirà per regular, però no hi ha personal a les institucions per tal de controlar tants de milers de pisos. La llei que va fer el Partit Popular és nefasta, però prohibeix els pisos turístics i el que hem de complir és això. Legalitzar-los és donar ales al turisme de gatera.

Però el turisme de gatera neix abans que el boom del lloguer turístic. Qui n’és el responsable?

És una responsabilitat compartida, però bàsicament la culpa és dels hotelers que allotgen aquest tipus de turisme. Els hotelers s’han de fer valer i han de fer valer el seu establiment. Negar-s’hi davant els touroperadors que els duen aquesta clientela. També en són culpables les autoritats polítiques, que fan unes ordenances i unes lleis i després passen olímpicament de fer-les complir.

Aquestes zones tenen molta policia que no posa multes...

Calvià té un ventall d’ordenances: comportament cívic, no beure al carrer... Però no es compleixen. A Sant Antoni de Portmany es prohibia anar sense camiseta, però és difícil trobar-ne un que en dugui. Les autoritats polítiques han renunciat a fer complir les seves normatives. Quan la magnitud del problema és tan gran, també és cert que ja és difícil de solucionar, però es complica amb les situacions de corrupció que tenim de vegades als cossos policials.

Quina és la solució?

Un compromís col·lectiu de l’empresariat per evitar aquesta mena de turisme. Tots sabem qui són els operadors que el duen. Han de tenir la valentia de plantar-se i hi ha d’haver inflexibilitat a l’hora de fer complir les normatives, com també d’incrementar les inspeccions.

Serviran les polítiques del Govern per atreure turisme cultural, esportiu o gastronòmic?

Tot això s’ha de fomentar, però mentre no lluitem contra el que ja tenim... S’està potenciant i està funcionant el turisme de congressos o cultural, però no s’està erradicant l’altre i això és molt dolent, perquè Magaluf és una taca en la nostra imatge.