La invasió imparable dels anglicismes als negocis: és esnob o inevitable?

BarcelonaQuan la periodista Mar Galtés va començar a escriure sobre economia, emprenedor encara era un adjectiu que es dedicava a un empresari de tota la vida que havia arriscat i havia triomfat: el fundador de KH7, de Chupa Chups o d’Europastry. I fins i tot algú que muntava un bar. A partir del 2000, amb el boom de l’economia llavors anomenada puntcom, l’emprenedor va passar a ser algú que s’embrancava en un negoci de base tecnològica com els que triomfaven a Silicon Valley. "En el moment en què es desenvolupa aquí la indústria digital i la indústria de la inversió, el vocabulari ja no es tradueix i es parla de start-ups, de venture capital i d’ebitda, quan aquí sempre s’havia parlat dels resultats d’explotació", explica l’actual directora de desenvolupament corporatiu de Tech Barcelona i autora de Barcelona Startup (Libros de Cabecera, 2020). Si l’anglès ja era la llengua dels negocis, amb el tombant de segle i l’evolució dels nous productes econòmics, l’anglicització s’ha disparat. Per al lingüista Màrius Serra, aquest emmirallament és una tendència "exagerada" i a la vegada "irreversible". "És com si hi hagués un globbish on s’ajunten els aeroports, els centres comercials i tots els mecanismes de funcionament econòmic més marcats. Tots parlen la llengua dels negocis, que és business friendly", afirma.

Fent servir aquest nou llenguatge queda implícit també un canvi de cicle empresarial, més cosmopolita i innovador. "Empresari és una paraula bescantada i emprenedor té la connotació fresca i cool de la tendència que ve dels Estats Units", diu Galtés. Les noves generacions d’emprenedors han estat formats en escoles de negocis internacionals, han fet estades laborals a l’estranger i treballen amb equips multiculturals amb inversors, proveïdors i clients de tot el món. Gerard García (Barcelona, 1994), fundador i CEO de Deale, una start-up que han batejat com el Tinder de les Pimes, confirma que "al món laboral, en l’entorn de la banca d’inversió i la consultoria, tots els materials i moltes converses són en anglès, i acabes adoptant tots aquests termes". Els seus dos anys laborals a Nova York van ser definitius. "Me n’adono quan demano a un directiu de tota la vida que em passi un slide [diapositiva]", exemplifica.

Si les empreses tradicionals se centraven en el mercat espanyol i tenien un departament d’exportació que parlava anglès, "les empreses que neixen amb ambició global ja han de fer el seu storytelling en anglès, perquè és com l’explicaran", afirma Galtés. A Barcelona, el 30% de les persones que treballen en el sector digital són estrangers, segons l’estudi Digital Talent 2022. En empreses com l’unicorn TravelPerk, que es dedica als viatges per a empreses i té a Barcelona 800 treballadors, l’idioma vehicular és l’anglès perquè el seu personal té 58 nacionalitats i la majoria de clients també són de fora. Al hub digital de Nestlé, de 700 persones, el 60% són estrangeres de 50 nacionalitats. "Per molt que treballis a Barcelona, és probable que tinguis un proveïdor turc, que la logística sigui xinesa, que treballis amb dòlars i que el sector es mogui en anglès", diu García, que calcula que un 30% del seu temps parla en anglès des de Barcelona.

La 'tribu LinkedIn'

"Una de les grans característiques del teixit empresarial català és el seu elevat grau d’internacionalització, de manera que ha acabat incorporant molts termes en anglès en el seu dia a dia", explica Albert Castellanos, secretari d'Empresa i Competitivitat i conseller delegat d'ACCIÓ. L'anglès és la llengua de les relacions internacionals, de les innovacions, dels programaris, fins i tot "les reunions en esdeveniments que se celebren a Barcelona com el Mobile World Congress, el 4YFN o l’ISE són anglès", afegeix. Per als treballadors del sector és senzillament qüestió de practicitat i senyal de riquesa mentre que, per als profans, l’argot dels negocis pot ser incomprensible i ridícul, sobretot si la mescla de llengües és descontextualitzada i innecessària, ja sigui perquè es treballa en un context local o perquè es diuen en anglès paraules que sempre han existit en català (budget, prospect, deadline...). Els lingüistes hi veuen "un cert esnobisme" i una "qüestió de moda". Els anglicismes s’expandeixen també perquè són una manera de demostrar, per part dels treballadors del sector, que formen part de la tribu Linkedin. Traduir un càrrec empresarial en anglès vesteix més i parlar marquetinguià dona rang i professionalitat. "Pot ser que algú s’enlluerni i sigui esnob, però si grates, si has viscut a fora i parles amb gent de Nova York, Milwaukee, Londres i Itàlia, notes molt ràpid qui ho està forçant. Jo, de vegades, em dic «soc burro, si puc dir el mateix» i, de vegades, em fan broma, però és un deix que em costa d’evitar", reconeix García.

L’anglès té una força global indiscutible, una força que no té ni el xinès estàndard, amb 1.200 milions de parlants. Per això els anglicismes no són exclusius ni del sector dels negocis ni del català i estan estesos en llengües fortes fins i tot des d'abans que es popularitzés el concepte de globalització. "Fa dècades que la gent busca partners i no socis", diu Màrius Serra. El repte de la llengua és com els entoma i fins a quin punt es deixa màniga ampla a la invasió de l’anglès perquè no acabi sent catanglish. Fa dos mesos, el partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va presentar una proposta de llei per penar l’ús d’anglicismes i estrangerismes a l’administració pública. L’anglomania es multaria amb entre 5.000 i 100.000 euros. "Jo dels italians no em preocuparia –diu Montserrat Serra, lingüista del Termcat–. Una llengua, si és útil, no té problemes. Hi ha 60 milions d’italians que parlen italià; encara que facin servir paraules angleses l’essència es mantindrà. En llengües mitjanes com el català o les llengües escandinaves és diferent", diu. Als països nòrdics estan observant que l'anglès comença a minoritzar les llengües nacionals. "Hi ha espai per millorar -diu el conseller delegat d'ACCIÓ-. La presència del català en l’àmbit productiu no ha assolit el nivell que li pertocaria per la seva potència i els seus consumidors".