Ús del valencià
Societat05/04/2023

El termòmetre del valencià: creix la gent que el sap però s'utilitza menys

Tres de cada quatre l'entenen però la meitat dels enquestats no comença mai una conversa en català

ValènciaEl coneixement del català al País Valencià millora i ho fa gràcies, sobretot, a les polítiques educatives de les últimes dècades, però en paral·lel el seu ús recula a conseqüència de realitats com la globalització, la immigració, la desprotecció per part de l'administració o hàbits tan estesos com el canvi de llengua de molts parlants. Aquest balanç agredolç surt de l’enquesta elaborada per la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, que la Generalitat Valenciana ha publicat aquesta setmana en una nota de premsa i sense que cap càrrec de l'administració n'hagi fet, de moment, cap valoració.

L'estudi, fet a partir de 7.171 entrevistes telefòniques a ciutadans de 15 anys o més entre l'octubre i el desembre del 2021, certifica la tendència de millora en la competència lingüística alhora que constata com el valencià perd presència social. En concret, els ciutadans que entenen el català han passat del 72,4% del 2015 –any de l'última enquesta– al 75,8%. També han crescut gairebé 5 punts els que el poden llegir, del 52,9% al 57,2%, i els que saben escriure’l, que escalen sis punts fins al 40,8%. Per contra, es manté estancada la xifra dels que el parlen, que no passa del 50%.

Un motiu d'esperança per al futur del català és la pujada en la competència lingüística a la zona castellanoparlant –vuit comarques on el valencià no s'ha parlat mai o va desaparèixer abans del segle XX–. En aquestes, la comprensió s'eleva fins al 54%. Els que el parlen amb fluïdesa són el 24,2%, un percentatge que creix en l'àmbit de la lectura fins al 35%, però que s'escurça fins al 19,5% quan es pregunta qui el sap escriure.

Cargando
No hay anuncios

I l'ús?

Més enllà del coneixement, la vertadera pedra en la sabata del valencià està en l'ús. Destaca com disminueix en l'àmbit familiar o en les converses entre amics. "Les persones que el parlaven a casa [en zones valencianoparlants] el 1995 eren el 44,3%, el 2005 el 33,6%, el 2015 el 24,3% i ara el 19,5%", alerta el sociòleg de la Universitat de València Rafael Castelló. Completa aquesta anàlisi el fet que el 15,5% de les parelles parlen en valencià entre elles, mentre que als seus fills i filles s’adrecen en català en un 21,8% dels casos.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a l'ús en l'espai públic, Castelló assenyala com entre els amics, l'any 1995 aquells que optaven pel català "eren el 26,7%, el 2015 eren el 18%, i el 2021, el 13%". Una realitat que també trobem al carrer amb persones desconegudes: "El 1995 els ciutadans que s'adreçaven en valencià eren el 13,8%, el 2005 el 13,2%, el 2015 l'11,8%, i el 2021 el 10%". També és reveladora la dada segons la qual un 49,7% dels enquestats diuen que al País Valencià no comencen mai una conversa en català.

També a Catalunya i les Illes Balears

A més de al País Valencià, la reducció de l'ús social del català es detecta també a Catalunya i les Balears. Segons l'Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020, més de la meitat dels barcelonins no parlen mai català en el seu dia a dia o el parlen poc (53%). La dada és encara pitjor entre els joves, entre els quals l'ús habitual ha caigut del 35,6% al 28,4%. En la mateixa línia, un estudi del 2019 de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) de les Illes Balears alertava que només el 54,7% de l'alumnat de sisè de primària demostrava “un assoliment acceptable o satisfactori” de la llengua catalana, davant del 74,6% que ho fa en castellà.

Cargando
No hay anuncios

"L'única solució passa per fer el català obligatori i necessari"

Per a la directora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, Marinela Garcia, les dades del País Valencià responen al fet que la llei d'ensenyament i d'ús aprovada el 1983, encara vigent, "s’ha desenvolupat en l’àmbit educatiu, però no en el de la promoció". "La llengua necessita campanyes fortes i continuades", emfatitza.

Cargando
No hay anuncios

Segons Castelló, les mesures que apunta Garcia són encertades, però entropessaran amb "l’espanyolisme i el seu model homogeneïtzador". "Tots sabem quines són les polítiques lingüístiques del Partit Popular i les del PSOE, que són substantivament iguals perquè mantenen la subordinació del valencià", es queixa l'acadèmic.

Més enllà de les fronteres peninsulars, els dos docents assenyalen les influències de processos com la globalització o la immigració. En aquest sentit, l'estudi aporta la dada que de les persones nascudes fora del País Valencià, Catalunya o les Illes Balears i residents al País Valencià, només saben parlar bastant bé o perfectament català el 17,2%, i el saben escriure el 13,2%.

"La migració és un motiu, però no l'únic, ja que a principis dels anys 80 un 25% dels habitants del País Valencià havien nascut fora, majoritàriament a Andalusia, Castella-la Manxa i Aragó. Ara tenim arribada de persones de Llatinoamèrica, Europa de l'Est o el Magrib, que si han d’invertir temps aprenent una llengua el destinaran a aprendre castellà perquè els serveix per a tot. És per això que l'única solució passa per fer el català obligatori i necessari", conclou Castelló.

Cargando
No hay anuncios

El futur requisit lingüístic

En la línia del que demana Castelló, la setmana passada el govern valencià va anunciar que exigirà el coneixement del valencià als futurs treballadors de l'administració municipal i autonòmica –el 93,7% dels quals afirmen que entenen bastant bé o perfectament el català i el 85,6% que tenen algun tipus d'acreditació lingüística–. Hi haurà, però, una excepció: el personal sanitari, per al qual el domini del valencià continuarà sent un mèrit.