L'IEO-CSIC aporta la base científica per a la creació de nous espais marins protegits
Aquest avanç forma part de l'important esforç que l'IEO ha desenvolupat en el marc del projecte Intemares, amb més de vint campanyes oceanogràfiques
PalmaL'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO, CSIC) celebra la publicació de l'Ordre TED/1085/2025, de 29 de setembre, per la qual el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic aprova la proposta per a la inclusió de cinc nous espais marins en la llista de Llocs d'Importància Comunitària (LIC) de la Xarxa Natura 2000, i declara a més una Zona d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) en aigües marines espanyoles.
Aquesta ampliació –que incorpora gairebé 1,7 milions d'hectàrees addicionals– eleva al 22,45% la superfície marina espanyola protegida, que s'acosta a l'objectiu del 30% per a l'any 2030 compromès per Espanya a l'Estratègia de Biodiversitat de la Unió Europea. Aquest avenç forma part de l'important esforç que l'IEO ha desenvolupat en el marc del projecte Intemares, amb més de vint campanyes oceanogràfiques, centenars de dies de treball a la mar i la implicació directa de desenes de personal científic i tècnic, el treball del qual ha permès obtenir la informació científica necessària per fonamentar aquesta nova proposta davant la Comissió Europea.
Tres zones clau per a la biodiversitat marina
A les muntanyes submarines del canal de Mallorca, situades a l'est de les Pitiüses i al sud de Mallorca, l'IEO ha documentat un conjunt de muntanyes i escarpes –les Olives, Ausiàs March i Emile Baudot– que descendeixen des dels 80 fins als 2.700 metres de profunditat. En aquest enclavament s'han identificat hàbitats de gran diversitat i singularitat formats per algues vermelles calcàries que es troben a les majors profunditats conegudes en el Mediterrani occidental. Aquestes comunitats es combinen amb fons d'esponges i boscos de coral bambú (Isidella elongata), com també amb esculls de corals d'aigües fredes (Dendrophyllia cornigera, Madrepora oculata).
La zona disposa també de poblacions estables de cetacis, com el dofí llistat (Stenella coeruleoalba), el dofí mular (Tursiops truncatus) i el catxalot (Physeter macrocephalus), a més de la tortuga babaua (Caretta caretta), espècie prioritària a la Unió Europea per a la qual el Canal de Mallorca constitueix una de les principals zones de distribució en el Mediterrani occidental.
El Camp de Pockmarks, enfront de les costes de Múrcia i el sud-est d'Alacant, abasta profunditats compreses entre els 70 i els 1.600 metres i inclou una muntanya submarina, un extens camp de pockmarks –estructures generades per emissions antigues de fluids– i diversos afloraments rocosos. Les recerques de l'IEO han descrit aquí alguns dels ecosistemes de profunditat millor conservats del Mediterrani, amb esculls formats per gorgònies, corals i comunitats d'esponges estructurants que sustenten una alta biodiversitat.
En els fons fangosos circumdants prosperen ecosistemes marins sensibles dominats pel coral bambú, plomes de mar i altres espècies vulnerables. Aquesta riquesa biològica es reflecteix també en la presència de cetacis residents i migratoris com dofins i catxalots i en l'elevada abundància de taurons i ratjades de profunditat, que n'han motivat la designació per la UICN com a Zona d'Importància per a les Rajades i Taurons.
Per part seva, el Sistema de Canons Tributaris de Capbretó, en el sector oriental del marge cantàbric, representa un dels sistemes de canons submarins més singulars de l'Atlàntic europeu. Format per un gran canó principal –el canó de Capbretó– i diverses ramificacions que descendeixen des de la plataforma continental fins als 2.000 metres de profunditat, alberga hàbitats d'esculls i estructures associades a l'emissió de fluids.
Les exploracions realitzades pels científics han permès cartografiar esculls de corals durs (Dendrophyllia cornigera) i comunitats d'esponges, especialment del gènere Phakellia, al costat d'una elevada diversitat d'invertebrats que confereixen a la zona un alt valor ecològic. Els marges del canó estan coberts per camps de pockmarks actius, hàbitat del peix rellotge ataronjat (Hoplostethus atlanticus) i de denses colònies d'escamarlà (Nephrops norvegicus), la qual cosa converteix aquest enclavament en un important reservori de biodiversitat i de recursos pesquers.