Societat30/10/2021

Maria Clapés: “Hem de potenciar que els alumnes conversin entre ells de la seva vida”

PalmaParla de conversar i, de fet, fomenta la conversa entre adolescents, alumnes de Secundària, nivell del qual és professora de llengua catalana. Maria Clapés Nicolau (Palma, 1981), llicenciada en Filologia Catalana, especialitzada en educació emocional, ha coordinat durant deu anys el projecte Berenars en català a l’IES Calvià. Aquesta experiència és a la base del llibre Habitem-nos. Guions de conversa per afavorir el creixement personal i fomentar la cohesió grupal que, tot just publicat per Nova Editorial Moll, es presenta l’11 de novembre a la llibreria Lluna de Palma.  

Per què feis servir el concepte habitar-se quan parlau de conversa?  

— En una casa habitada hi ha veus. Les persones ens anam coneixent i construint mitjançant paraules, segons com ens explicam allò que som, allò que vivim, a nosaltres mateixos i als altres. Amb Habitem-nos vull convidar a conèixer-nos i a conèixer els altres a través de la conversa. D’aquí aquests guions de temes i preguntes, especialment dirigits a l’adolescència, per fomentar complicitats i cohesió, conèixer les fortaleses i febleses pròpies, i contribuir al creixement que es produeix quan escoltes els altres i t’escoltes a tu mateix. Habitem-nos, no evitem-nos.  

Cargando
No hay anuncios

Segons la vostra experiència com a coordinadora dels Berenars en català, a Calvià –on arribàreu a tenir més de cent alumnes que barataven el temps del pati per conversar en grups reduïts– de què convé conversar?  

— Compartir l’experiència pròpia, que cadascú parli dels temes de la seva quotidianitat, de l’entorn més immediat, de les aficions, de les pors... Hem de potenciar que els alumnes conversin entre ells de la seva vida. Es tracta que cadascú expliqui aquelles característiques que el fan un individu únic, s’hi refermi i es reconegui en aquella experiència, i que el grup també reconegui la seva singularitat. 

Cargando
No hay anuncios

Els adolescents, en general, volen ser individus únics o volen ser com els altres? No és la uniformització el que sobretot promou la societat de consum?  

— Des de l’antiguitat hi ha hagut una tendència a homogeneïtzar les persones. La Torre de Babel se’ns va presentar com l’inici de la discòrdia, malgrat que l’hauríem de mirar des d’una altra òptica, la de la riquesa de la diversitat. En tot cas, és cert que hi ha edats, com l’adolescència, en què no volem destacar, no volem ser diferents de la resta del grup, encara que ho som. Avui i aquí, qualsevol centre educatiu, qualsevol poble és una miscel·lània de nacionalitats. Cada persona té la seva experiència, les seves tradicions. A més, hi ha alumnes que tenen dues mares, hi ha qui viu amb els padrins, hi ha qui no té relació amb la seva mare o amb el pare. Conversar i compartir-ho amb naturalitat és una manera de fer xarxa i que els alumnes s’ajudin entre ells. Si tenen xarxa, tenen qualcú a qui recórrer.  

Cargando
No hay anuncios

Sobretot quan tenen problemes.

— Qui té una bona xarxa de companys, en el present i en el futur, té més possibilitat de no caure en les autolesions, un problema que a aquestes edats ens preocupa especialment. Avesar-se a expressar allò que neguiteja i tenir una xarxa al voltant és una manera preventiva de defugir fer-se mal.  

Cargando
No hay anuncios

Què més pot prevenir aquesta mena de converses els guions de les quals facilitau al vostre llibre?  

— A través de les converses aconseguim tenir grups cohesionats. S’avesen a conversar, llavors es fa més natural que els conflictes es resolguin amb paraules. La cohesió del grup també ajuda a evitar l’absentisme: és una manera d’integrar aquells alumnes que al pati solen estar sols. I, sens dubte, si estàs més integrat en un grup, si comparteixes els problemes i les alegries, i si sents que els teus companys et fan costat, també pots assimilar més bé allò que has d’aprendre. Estam parlant d’educació emocional, que hauria de ser transversal en totes les etapes i matèries.

Cargando
No hay anuncios

Els Berenars eren en català, els guions per a les converses també.

— Parlam d’eines d’integració. La llengua catalana, que és la pròpia d’aquí, és la que té sentit com a plataforma per reunir totes les experiències, totes les cultures. És més, aquestes converses, pensades per fer-les sobretot al centre educatiu, responen a la necessitat de potenciar que els alumnes parlin català de manera informal; a l’aula no es fa prou.  

Tenen les xarxes socials. 

— Darrere la pantalla és més fàcil inventar. Una xarxa social no té res a veure amb la cohesió d’un grup que es reuneix per conversar. A través de les xarxes ens exhibim, però mostram el moment que volem, la imatge de nosaltres que triam. En general, tots volem triar de nosaltres la millor foto. Amb el confinament hi ha inseguretats que s’han reforçat. Alguns adolescents han descobert la comoditat d’estar amagats darrere una mascareta. Ara s’han d’avesar a anar amb la cara destapada. Tots ens hi hem de tornar a avesar.