“Si ens haguessin dessallotjat a temps, mon pare ara seria aquí”

PalmaAquest diumenge farà vuit mesos que una roca de gran tamany es desprengué del penya-segat de la Cala Sant Esteve (Es Castell), esfondrà el xalet que tenia davall i caigué just damunt d’un home de 65 anys mentre dormia. La seva dona, Olga, quedà malferida al seu costat i encara no ha pogut superar el dol. De fet, ni ella ni la seva filla Carme han pogut tornar a la casa. “Tot segueix igual: la roca, les escombraries, els desperfectes…però seguim pagant com si encara hi vivissim”, es queixa la filla del matrimoni. Aquest divendres, juntament amb altres 13 veïns i en presència de la seva mare, ha comparegut davant les càmeres i els periodistes per cridar l’atenció dels responsables polítics i demanar que s’accelerin els tràmits i les ajudes perquè tots puguin tornar a casa.

“Jo, que quasi vaig quedar enterrada per la roca que va matar el meu marit vull que me la llevin per acabar de fer el dol, ja que psicològicament estic destrossada”, diu Olga. La roca -comenta la seva filla- “encara no la podem treure perquè ens diuen que hi ha perill que, si la movem, es pugui desprendre alguna cosa més i així no sortim de la incertesa”.

Tot i que l’Ajuntament des Castell els oferí al principi un pis as Mercadal, a quasi 30 quilòmetres de distància, la família de Carme -dos menors inclosos- decidí llogar un habitatge pel seu compte més aprop del poble i endur-se’n la mare a viure amb ells. “Seguim sense ajudes, fora de casa i sense saber quan hi tornarem. Ens sentim una mica abandonats i desprotegits. Podem entendre que el que va ocórrer és un episodi sobrevingut, però han passat vuit mesos i no veim normal que tot estigui igual que el primer dia. Està sent molt dur”, explica.

El seu cas és especialment greu. Quan rebi el permís de l’administració per actuar, la família Serra haurà de fer-se càrrec de la reconstrucció de la casa però, també, de la part proporcional de la consolidació del penyal, si es demostra que és un terreny de la seva propietat. Peró l’estudi topogràfic que la família ha encarregat a un especialista ha certificat que el despreniment prové de la finca que té a dalt, un terreny propietat de la societat Cala Sant Esteve SL, de la coneguda família Grífols, que des de 2017 ha anat comprant 53.000 metres quadrats de sòl protegit al voltant de la cala. El seu administrador, Raimon Grífols, diu que el seu objectiu és “preservar aquest espai i vetllar per la integritat paisatgística de la zona”, però entre el veïnat molts no ho veuen clar.

Els veïns també sospiten de l’origen del despreniment. Es produí tan sols cinc dies després que començassin les obres de clavegueram a la cala i, segons diuen, “tot tremolava. No podies ni tenir el mòbil damunt la taula perquè et queia al terra”. De fet, recorden, les obres s’aturaren després de la tragèdia i, quan es van reprendre, van aturar les vibracions a dins de les cases. “Si abans de començar les obres haguessin vist que la roca estava malament, ens haguessin dessallotjat, però mon pare ara seria aquí”, lamenta na Carme.

Per donar suport a la seva família i a altres també afectades pel risc de despreniments, una part dels 105 residents a la Cala Sant Esteve ha decidit constituir una plataforma. I un dels primeros passos, assessorats per la seva advocada -l’exdiputada Cristina Gómez- ha estat enviar un burofax als particulars i responsables de les diferents administracions per evitar que el compliment de les seves obligacions legals pugui prescriure als dotze mesos.

“Si enviam els burofaxos és perquè tenim dret a protegir-nos legalment de la prescripció i perquè volem transmetre a tothom la nostra preocupació i el desamparament que sentim des de fa vuit mesos”, raona Eugènia Ortiz, una de les portaveus de la plataforma. La majoria dels seus membres són propietaris de les cases de la zona marcada en vermell, on l’administració no deixa que tornin a viure, mentre no es facin les obres de consolidació pertinents. Només un xalet, just al costat del que patí el despreniment, segueix habitat. Aquest divendres s’hi podien veure i escoltar, fins i tot, fillets jugant i nedant a la piscina. També un jubilat ha tornat a viure a una de les cases afectades, “perquè no té on anar ni opció per pagar-se un lloguer a una altra banda”. Les cases de la zona taronja, més allunyades, sí poden ser habitades, però no se’ls deixa sortir al pati o al jardí per prevenir-ne el perill.

El batle Lluís Camps nega que hagi desamparat als veïns i que les obres hagin tingut res a veure amb el despreniment ja que, si així fos, no s’haurien repres. Afirma que la zona era segura quan van començar els treballs i que els estudis han descartat una relació de causa-efecte amb l’accident.

Des de l’Ajuntament s’ha intentat mediar i mantenir comunicats en tot moment els veïns, no només de la Cala Sant Esteve sinó, també, del Fonduco, on igualment es registraren despreniments, tot i que sense desgràcies personals.

Bona prova de la “bona intenció municipal” és que s’ha convocat els afectats dia 6 d’octubre a una reunió per tal que els tècnics contractats per l’Ajuntament puguin explicar l’avantprojecte amb les actuacions que s’han de fer per consolidar el penya-segat i que tots els veïns puguin tornar a casa. La seva idea és que cadascú pagui proporcionalment segons la seva afectació i que es contracti una mateixa empresa per tal de reduir costos i agilitzar-ne tota la tramitació.

Així mateix, l’Ajuntament reservarà una partida als pressupostos municipals de l’any que ve per tal de finançar les execucions necessàries i així no fer-ho recaure tot individualment damunt cada propietari. També cercarà també finançament d’altres administracions per implicar-les. D’aquesta manera, es veurà augmentada la partida inicial que queda dels 250.000 euros que aportà el Consell insular en un primer moment. La major part ja s’ha invertit en pagar els estudis geotècnics necessaris i en costejar l’allotjament temporal d’algunes de les famílies afectades.