PalmaLa baixada de l’IVA del 21 al 10% del llum i del combustible anunciada fa una setmana pel president Pedro Sánchez per compensar amb 5.000 milions d’euros els efectes de la guerra a 20 milions de llars i tres milions d’empreses a Espanya no ha acontentat gran part dels agents econòmics de les Illes. A part de l’incert efecte que la tensió internacional tindrà aquesta temporada sobre l’activitat turística, el conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà ha copejat durament el transport de mercaderies, la construcció, el camp, els autònoms i altres sectors estratègics de les Balears.
La Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) urgeix l’adopció de mesures immediates a favor del transport, especialment afectat pel repunt del preu del gasoil i per la incidència que té damunt del sector primari. Segons les pimes, les mesures del govern estatal tenen un efecte positiu per als consumidors, però no així per als empresaris. El vicepresident de la patronal, Rafel Matas, conclou que els 25 cèntims de descompte compromesos per l’Estat no basten per fer front a una pujada que ha estat fins ara de 50 cèntims per litre.
La patronal balear del transport de mercaderies ha estat, de fet, la que amb més contundència ha respost per ara a les 80 mesures urgents dictades per Sánchez, fins al punt que amenaça d’aturar. El president Ezequiel Horrach diu que els ajuts són “insuficients” i, després de reunir els principals transportistes de les Illes, manté l’amenaça d’una aturada a l’inici de la temporada turística. Horrach avisa que l’impacte de la guerra per a les empreses de les Balears és doble, ja que s’ha d’afegir a l’encariment dels carburants la pujada que també els han aplicat les navilieres.
Mascaró Morera perd 360.000 euros
Amb 330 treballadors i delegacions operatives a Menorca, Mallorca, Barcelona, València, Alacant, Madrid, Màlaga i Vitòria, la principal empresa logística de les Balears, Mascaró Morera, passa comptes. La guerra els està suposant un sobrecost mensual de poc més de 360.000 euros, que les ajudes de l’Estat només compensaran en una petita part. A més de la dràstica pujada del preu del carburant, ha de conviure amb l’encariment de les tarifes que han començat a aplicar les navilieres en els trajectes entre illes i amb la Península. Trasmed els cobra vuit euros més per metre lineal de càrrega en els seus vaixells i Baleària, sis euros i mig.
Bernat Moll, director general i responsable de l’empresa a Mallorca, fa càlculs i estima que cada trajecte els costa 55 euros més per camió amb Baleària i al voltant de 70 o 75 amb Trasmed. Com que cada dia els seus xofers fan de 50 a 60 embarcaments als ports de les Illes i Barcelona i els camions tenen una llargària de 16 metres i mig, el sobrecost resultant puja fins als 150.000 euros.
L’encariment provocat pel gasoil és encara superior i frega els 210.000 euros mensuals. “Tenim 350 camions rodant i cadascun gasta, com a mínim, 25 euros més en benzina”, apunta. A més, s’han de tenir en compte els 150 remolcs frigorífics, “que també consumeixen més que abans”.
“Tot junt és un cost inassumible. Fa plorera”, admet Bernat Moll. I qui ho paga, al final, és el consumidor. “Com el 99% de les empreses del sector, hem hagut de repercutir aquest sobrecost damunt dels clients perquè, si no ho feim així, ens enfonsam tots”, ho justifica. Setmanalment Mascaró Morera passa als seus clients les noves tarifes, calculades a partir del consum mitjà de gasoil que s’hagi produït la setmana anterior.
Davant aquest panorama, Bernat Moll constata que les mesures preses per l’Estat “són del tot insuficients. Potser als particulars els compensa més, perquè es baixa l’IVA, però no és el cas de les empreses. Amb la rebaixa de l’IVA milloram la nostra tresoreria actual, però aquesta comptabilitat no és real. La reducció no és res en comparació amb els sobrecostos que hem d’afrontar”.
Moll, que espera que les mesures complementàries que prepara el Govern balear “ajudin” i permetin anul·lar l’aturada anunciada pel sector, veu “normal que tothom apugi preus: les navilieres ens l’apugen a nosaltres perquè s’ha encarit el combustible, nosaltres els apujam als distribuïdors, aquests els repercuteixen sobre les botigues i qui sempre acaba pagant-ho tot és el ciutadà”.
El camp suporta pujades de fins al 40%
La guerra ha agafat el sector primari en plena mobilització i amb tractorades per protestar contra els retalls d’Europa a la Política Agrària Comuna (PAC). Un panorama que ara s’agreuja per l’encariment del petroli i dels costos del transport, a més dels fertilitzants i altres productes que s’empren al camp, que ja han pujat fins a un 40%.
La situació també arriba en mal moment per als pescadors, en lluita igualment contra les restriccions a la seva activitat que els imposa la Unió Europea. Des de fa un mes, el greuge, però, és encara més important pel mig miler de pescadors professionals de les Illes i les 260 barques que treuen a la mar. El president de la Confraria de Ciutadella, Xavier Marquès, hi posa xifres. “El cost del carburant ha passat de 0,70 a 1,20 euros el litre, i els 20 cèntims que ens promet l’Estat només ens cobreixen una part del greuge. La pèrdua és de 30 cèntims per litre”, explica.
Segons els seus càlculs, una embarcació consumeix aproximadament 8.000 litres de gasoil al mes, la qual cosa puja el sobrecost fins als 2.400 euros. Malgrat tot, els pescadors de Ciutadella mantenen, per ara, el preu del peix, però algunes empreses que els subministren les xarxes i altres materials sí que l’han apujat. De moment, diu Marquès, els surten els comptes. “Si no fos així, no sortiríem”.
Prohens promet mesures
Les mesures del Govern arribaran abans de Setmana Santa, prèvia consulta als col·lectius més afectats. “Reflectirà les vostres peticions”, ha promès la presidenta Marga Prohens als transportistes. La seva intenció –ha avançat– és complementar-los en aquest sentit les mesures “insuficients” que ha pres l’Estat. Sobretot, ha incidit, intentarà compensar l’efecte de la insularitat, “que fa que les conseqüències aquí encara siguin més complexes” que no a la Península.
Els consells insulars també s’han mogut. A Menorca, l’equip de govern ja ha mantingut tres reunions amb diferents sectors per prendre mesures urgents que permetin pal·liar els efectes a les famílies i al teixit productiu de l’illa. En aquest sentit, el Consell ha anunciat que durà a ple una proposta per tal de demanar a l’Estat que els ajuntaments puguin fer servir els romanents de tresoreria que acumulen per donar suport als afectats. L’equip d’Adolfo Vilafranca també demana incentius fiscals i baixades d’impostos per alleugerir la situació i vol que la UE flexibilitzi igualment les ajudes de minimis per llevar traves a les empreses.
“És imprescindible que les administracions treballem de manera coordinada i compensem l’augment de costos que afecten l’economia menorquina, ja condicionada per la doble insularitat”, diu la consellera Maria Antònia Taltavull. Només així –entén– es pot garantir la competitivitat de les empreses illenques en aquesta crisi.
Els constructors alerten que moltes licitacions quedaran desertes
El sobrecost en el transport de mercaderies amenaça igualment el sector de la construcció, que urgeix el govern de Pedro Sánchez a aprovar una revisió extraordinària de preus en l’obra pública que garanteixi poder acabar les escoles, carreteres, hospitals i altres obres en concurs que promou l’Administració. En cas contrari, la directora de l’Associació de Constructors de les Balears, Sandra Vergés, reclama a l’Executiu de Marga Prohens que “dicti mesures compensatòries immediates, com ja ho va fer Francina Armengol durant la guerra d’Ucraïna”. Vergés diu a l’ARABalears que tot el sector està “a l’expectativa”, però avisa que “com més s’allargui el conflicte, l’impacte serà més gran”.
La primera gran conseqüència ha estat l’encariment de fins a un 40% del preu del betum, derivat directe del petroli i que té una incidència molt gran sobre totes les obres d’asfaltatge. Aquestes, de fet, “haurien d’aturar de manera immediata”, diu Vergés, a l’espera que l’administració estatal o autonòmica prengui mesures. El mateix pot passar, apunta, amb totes les obres que impliquin instal·lar conduccions de plàstic o derivats.
Pel que fa a l’obra pública encara no licitada, la cap visible de la patronal avisa que “moltes licitacions poden quedar desertes i s’hauran de revisar, ja que els càlculs de costos i materials fets mesos enrere ja han quedat obsolets”.
Quant a l’obra privada, la seva continuïtat dependrà de les clàusules preestablertes o les condicions que es renegociïn amb els promotors. Ara bé, afegeix, “sempre hi ha l’opció d’aturar-les temporalment per veure com evoluciona el conflicte i si es resol amb rapidesa”. En cas contrari, adverteix, “els efectes poden ser especialment greus”.