Guerra entre governs pel lloguer de barques privades

PalmaEl govern espanyol permet des del juliol que els particulars puguin llogar les seves embarcacions per fer activitats lucratives d’ús comercial fins a un màxim de tres mesos a l’any. Ara bé, durant el període, una empresa de lloguer d’embarcacions –els famosos xarters nàutics– ha de gestionar la barca, la qual ha de complir amb els mateixos requisits tècnics que els vaixells que es lloguen durant tot l’any. La normativa del govern estatal ha provocat un enfrontament entre els executius de Pedro Sánchez i Marga Prohens.

Amb una foto a Instagram, el PP de les Illes ha denunciat que la normativa estatal “permet l’Airbnb nàutic mitjançant una resolució unilateral del Ministeri de Transports amb ampli rebuig social a les Balears”. En la mateixa línia, els populars advertien que la mesura “suposa un risc per a les Illes” i fins i tot apuntaven que pot provocar “més massificació i menys seguretat”, ja que l’opció de llogar a tercers per part de particulars pot incrementar l’ús i la navegació de les embarcacions. Així, reclamaven “retirar la resolució estatal i obrir un procés de diàleg i reforçar la seguretat i preservació del litoral”. El Govern no es va creuar de braços i a l’agost va respondre a la iniciativa de Sánchez amb un decret que regula l’activitat de lloguer d’embarcacions i que prohibeix expressament el lloguer turístic d’embarcacions privades, el contrari del que permet la norma estatal.

El director general de Ports i Transports Marítims justifica la decisió del Govern i apunta que les embarcacions de xàrter han baixat un 20% a les Balears. “Si hi ha menys embarcacions per llogar no té cap sentit que l’Estat autoritzi més llicències. Qui es va inventar això es va lluir”, considera. En la mateixa línia, celebra el poc èxit de la iniciativa, ja que, tot i la norma estatal que permet el lloguer d’embarcacions particulars, “a Espanya només hi ha hagut 18 sol·licituds per fer-ho i dues d’elles a les Balears”.

Per altra banda, exposa que Madrid ha recorregut el decret del Govern perquè considera que l’Executiu no pot prohibir el lloguer d’embarcacions particulars i, fins i tot, “pot entendre que hi ha una invasió de competències i que sigui un tema anticonstitucional”, segons ha explicat Mercant a l’ARA Balears. Tot i això, el director general defensa la norma autonòmica i recorda que les Balears “tenen competències exclusives, que es reconeixen a l’Estatut d’Autonomia, dels transports i punts de la costa de l’Arxipèlag sense tenir connexió amb l’exterior”, per la qual cosa “hem de poder regular com volem ser”. Així doncs, considera que el govern espanyol tracta el Govern “com a un menor d’edat”.

El president de l’Associació Patronal d’Empresaris d’Activitats Marítimes de les Balears (APEAM), José María Jiménez, opina que “el govern espanyol pren les decisions només amb visió des de Madrid i desconeix la situació que hi ha a les Balears”. En aquest sentit, Jiménez posa el focus en el problema de massificació turística que pateixen les Illes. “Ja no hi caben més xàrters. No volem que vingui ningú de fora a fer la temporada aquí”, adverteix. Tot i això, no descarta que la normativa estatal pugui servir en altres comunitats autònomes on la temporada turística és més curta que a les Balears, com Galícia.

Els afectats de la guerra política

La contraofensiva del Govern ha tingut danys col·laterals, ja que l’Executiu, a més de prohibir el lloguer turístic d’embarcacions privades, ha incorporat altres requisits per poder fer aquesta activitat econòmica que afecta una part del sector nàutic. La gerent de la nova Associació de Pimes d’Activitats Nàutiques de les Balears (APANIB) –que representa una part de les petites i mitjanes empreses del sector del xàrter nàutic professional–, Marina Seguí, considera que la normativa estatal ha estat “l’excusa” del Govern per treure aquest decret. “No ens preocupa l’Airbnb nàutic. Només n’hi ha hagut 18 sol·licituds a Espanya”.

La nova normativa estableix que les barques de lloguer –matriculades en llista sisena, la d’activitats lucratives d’ús comercial– han de tenir un amarrament per desenvolupar l’activitat. “Els botiguers no poden vendre sense tenir un local”, justifica Mercant. Per la seva banda, el president d’APANIB, Álvaro Aguirre, retreu que “no hi ha amarraments”, per la qual cosa considera que aquesta mesura “expulsa del mercat d’un dia per l’altre la gent que fa trenta anys que fa feina en el sector”. De fet, com va avançar l’ARA Balears, a les Illes hi ha 7.511 persones que estan en llista d’espera per obtenir un lloc d’amarrament públic en els ports estatals i autonòmics de gestió directa, més del doble dels 3.286 amarraments disponibles que gestionen directament el Govern i Autoritat Portuària.

Per la seva banda, el president d’APEAM està d’acord la norma del Govern. “Si no tens amarrament, on van les deposicions? A la cala de torn”, diu. Tot i això, Aguirre considera que “un cotxe no necessita tenir un aparcament per poder circular”. En aquest sentit, apunta que els vaixells fan avarades anuals en què es fan les feines de manteniment”. I si un motor s’avaria, hi ha el servei de Salvament Marítim”, recorda.

Places individuals

Altrament, la normativa també obliga les empreses a llogar l’embarcació sencera i prohibeix la venda de places individuals o de tiquets a les empreses de xàrter. En aquest sentit, Mercant fa referència a una normativa estatal que prohibeix vendre tiquets a aquest tipus d’embarcacions. “Al nostre decret només recordam aquesta prohibició”, justifica. A més, apunta que el govern espanyol només permet aquest tipus de venda a les embarcacions que es dediquen a fer excursions –que estan matriculades a la llista segona, la de vaixells de passatgers i també els que s’utilitzen per a activitats comercials de transport marítim.

Per això, Aguirre considera que aquest requisit beneficia les embarcacions de llista segona (les de transport de passatgers), que sí que poden fer aquesta activitat. “És millor ficar 200 passatgers dins un parc natural?”. En el mateix sentit demana: “Per què dues famílies que es coneixen a un hotel no poden llogar una barca junts?”. A més, assegura que el fet de pagar la barca sencera una sola persona fa que els clients amb baix nivell econòmic no en pugin llogar cap. Per la seva banda, Jiménez també mostra el seu desacord envers la norma. “Si ve un grup d’amics i cada un paga la seva part, llog una barca per places. Per què això no es pot fer si és el xàrter de tota la vida?”, denuncia.

Tot plegat ha desfermat tensions en el sector nàutic. Fins i tot, APANIB adverteix que 7 de cada 10 empreses petites i mitjanes de xàrter nàutic podrien tancar a les Balears a causa de la nova normativa. Per això, l’entitat ha interposat diferents recursos davant la justícia per reclamar en contra d’aquesta normativa. De moment, segons informa APANIB, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va emetre un requeriment previ que qüestionava el Decret “per detectar una desproporció de la prohibició de la venda per places, per la idoneïtat de la norma i per una possible invasió de competències estatals (Marina Mercant) i per la restricció injustificada de competència que afavoreix determinats operadors”. Per altra banda, el govern espanyol també ha interposat un recurs contra aquesta part de la normativa, segons afirma Mercant.

La batalla política dificulta la implantació de mesures estables que permetin a les empreses del sector nàutic desenvolupar l’activitat sense dubtes i amb normalitat. Les administracions posen el focus en guanyar el pols que mantenen mentre que les empreses segueixen sense saber quina norma preval.