De guardes a autoritat, l’evolució dels Agents de Medi Ambient
Es jubila Xisco Lillo, coordinador del cos i un dels impulsors de la professionalització d’un cos clau en el cas Andratx, als abocadors il·legals i en la investigació d’incendis greus
PalmaCorrien els anys 80 i l’estat espanyol començava a traspassar recursos i competències a les autonomies, entre les quals la conservació del medi ambient. L’Estatut d’Autonomia del 1983 va permetre que les Balears forjassin, per a bé i per a mal, el seu futur ambiental. Els coneguts com a guardes d’Icona eren un cos que es remuntava a abril del 1877, quan es va crear la Guarderia Rural. Posteriorment, es va concretar com a Cos de Guardes Forestals de l’Estat.
Aquests agents tenien com a missió protegir, vigilar i gestionar les muntanyes públiques, la repoblació forestal i la conservació de recursos naturals –boscos, aigües, fauna, etc. D’aquesta manera es varen mantenir els primers anys de l’autonomia. Però ja en aquell moment, una sèrie de professionals i treballadors públics demanaven més recursos i, sobretot, més capacitat d’actuació. “Hi havia molta experiència sobre el terreny i, precisament per això, sabíem que no es podia únicament acompanyar la realitat i ajudar a extingir incendis. Calia poder denunciar, tenir autoritat, i es va començar una feina en aquesta línia”, recorda Alex Rodríguez, històric sindicalista de CCOO en l’àmbit dels agents forestals.
L’any 1984, Rodríguez va conèixer Xisco Lillo, un agent de les Illes que tenia les mateixes inquietuds. “Necessitàvem més mitjans i aprofitar la proximitat amb l’administrat que ens oferia l’Estat de les autonomies per fer complir la llei i, sobretot, prevenir els impactes. Per això vàrem crear una coordinadora de guardes”, recorda Lillo. Aquest juliol, el que fins fa poc era el coordinador dels Agents de Medi Ambient de les Illes s’ha jubilat, i amb ell acaba una etapa clau en la història d’aquest cos. “Érem guardes, observadors del que passava, i ara som agents de l’autoritat. Xisco va jugar un paper clau en aquest canvi”, assegura Llorenç Capellà des de Menorca, un altre agent recentment jubilat.
El moment clau del canvi va arribar l’any 2002. La parella de Lillo, Margalida Rosselló, era la consellera de Medi Ambient. Era la primera vegada que Els Verds aconseguien ficar-se dins d’un govern autonòmic. Els poders fàctics de la dreta i “els que estaven acostumats a fer el que volien, es varen començar a posar nerviosos en veure que es creava el cos d’Agents de Medi Ambient”, explica un funcionari encara en actiu i que aleshores treballava a la Conselleria de Medi Ambient. A partir d’aquesta data es varen atorgar funcions més extenses en matèria mediambiental, incloent-hi les inspeccions i la potestat sancionadora.
Eren moments molt tensos, amb la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) lluitant contra la declaració del parc del Llevant i amb una creixent indignació dels que fins aleshores no havien sentit l’alè de l’Administració tot i construir xalets en un sòl que des del 1991 estava protegit. “Xisco i l’equip d’aquell moment tenien ben clar que la protecció del medi ambient no consisteix només a aprovar normes, sinó en fer-les complir, i aquesta era una de les funcions fonamentals dels Agents de Medi Ambient”, recorda Capellà.
Delictes penals
Durant els anys 1990 i 2000, dues antigues pedreres situades al voltant de l’Arenal –Can Set (Llucmajor) i Can Barceló (Palma)– es varen convertir en abocadors il·legals de residus de tota mena: escombraries urbanes, restes d’obra, pneumàtics, olis, plàstics i materials potencialment tòxics. “El boom de l’activitat econòmica va coincidir amb males pràctiques ambientals i era urgent actuar perquè s’estava generalitzant la idea que tot es pot abocar a qualsevol lloc”, recorda l’exfiscal de Medi Ambient Adrián Salazar. L’actuació de Medi Ambient va incloure una gran plantada de camions davant la Conselleria verda. “D’aquell temps en record uns funcionaris de l’administració autonòmica i del Consell que varen ser imprescindibles per acreditar i perseguir els delictes, entre ells els Agents de Medi Ambient. Varen marcar un abans i un després en la vigilància del territori i les inspeccions documentades”, diu.
Tots dos casos varen acabar als tribunals. El cas Can Barceló es va resoldre amb una sentència del 2005 en què els dos responsables varen ser condemnats per un delicte ecològic a presó i arrestos de cap de setmana, a més de pagar 126.000 euros en indemnitzacions. El cas Can Set va ser jutjat el 2007 amb una sentència de conformitat: 20 acusats van acceptar penes de presó, multes de 12.000 euros i una responsabilitat civil conjunta de més de 2 milions d’euros, incloent-hi compensacions a veïns, associacions i l’administració pública. “Són considerats dos precedents de la persecució del delicte ecològic i de traslladar a la societat la idea que, si fas les coses bé, a tots ens va millor. Alguna de les empreses implicades és avui puntera en gestió de residus”, continua Salazar.
La investigació dels incendis forestals va ser una altra fita de la feina dels Agents de Medi Ambient. “Ens hem anat formant i especialitzant. Duc poc temps, però puc dir que el testimoni de la passió i el rigor que hi posen els més veterans, com Xisco, n’és un exemple. El seu missatge sempre és que hem de trobar les causes dels fets, no per condemnar ningú, com per evitar que es torni a produir”, subratlla una agent de Medi Ambient en actiu que demana l’anonimat.
L’any passat es va confirmar una condemna de sis anys de presó per l’incendi forestal d’Esporles (2019). De nou, la feina de documentació i revisió dels fets per part dels Agents de Medi Ambient va resultar clau en l’esclariment dels fets. “L’única queixa que tenim és l’excés de burocràcia, que s’hauria de reduir una mica perquè volem estar damunt del terreny”, afirma l’agent entrevistada. “El cas d’Artà és paradigmàtic, gràcies a la tasca dels agents es va passar de cremar sense control a establir uns protocols i fer prevenció”, assenyala Adrián Salazar. El cas Andratx també va comptar amb la participació dels agents, que varen ajudar a acreditar diferents malifetes urbanístiques de la trama que havia organitzat l’aleshores batle Eugenio Hidalgo. “Tenim competències urbanístiques i es tracta d’espais protegits, encara que de vegades molesti”, recorda Xisco Lillo.
Aquest element, les pressions que reben determinats alts càrrecs i polítics quan els seus agents fan denúncies, és un clàssic del sector. “Passa per tot, perquè, com bé sabeu, a les Illes els agents sovint ens trobam entrebancs dels nostres caps per investigar. Però el llegat de Xisco és clar:no defallir”, subratlla Alex Rodríguez. En aquest sentit, s’acaba d’obrir una peça judicial per la caducitat de milers de denúncies per negligència de Medi Ambient durant el Pacte. “El rigor, la constància i l’amor pel medi ambient són el llegat d’en Xisco Lillo” sentencia Salazar.