Un grup d'illencs parteix cap a Gaza amb una nova Flotilla: “És una obligació denunciar aquesta brutalitat"

PalmaUn grup d'illencs (tres mallorquins i un menorquí) partiran cap a Gaza des de Barcelona aquesta setmana amb una nova flotilla humanitària. Parlam amb Lluís (Ciutadella) i Toni (Sant Llorenç), que han decidit sumar-se a la nova Flotilla Summud. Ambdós comparteixen objectiu: forçar l'obertura d'un corredor humanitari sostingut. L’acció combina l’enviament d’ajuda amb la voluntat de denúncia i conscienciació: “És també una manera de mobilitzar la gent i pressionar els governs perquè actuïn”, expliquen.

Els participants defensen que la flotilla s’inscriu en un moviment no violent amb anys de trajectòria, que cerca tant l’impacte humanitari com el polític. Consideren que l’únic fre real a Israel és el cost polític internacional, i que aquest només augmenta si hi ha pressió social. Per això, més enllà de l’ajuda directa, l’objectiu és tornar a situar el conflicte al centre del debat públic.

La decisió d’implicar-s’hi personalment respon, en molts casos, a un sentiment d’impotència. Lluís, que ha treballat de temporada per poder sumar-se al projecte –ja hi participà fa uns mesos–, explica que, després de veure el genocidi “en directe” sense poder-hi incidir, va decidir fer el pas. “A la flotilla sentia que podia fer alguna cosa que tingués més impacte”, assegura. En una línia similar s’expressa Toni Riera, jubilat de Sant Llorenç, que apel·la a la responsabilitat individual: “És una obligació denunciar aquesta brutalitat davant la inacció de qui hauria de fer complir les lleis internacionals”.

El procés de preparació ha estat llarg i exigent. Durant mesos, voluntaris d’arreu del món han treballat en la posada a punt de les embarcacions, en una experiència que descriuen com a intensa però també enriquidora. En el cas de Riera, aquesta preparació ha inclòs formació específica en no-violència, seguretat i protocols davant possibles agressions, a més de simulacions d’intercepció per part de forces israelianes. “Ens preparam per a qualsevol escenari”, afirma.

En aquest sentit, expliquen que el projecte està integrat per perfils molt diversos: des de professionals de la mar, com mecànics i fusters, fins a professors, sanitaris i estudiants, entre d'altres. “Hi ha gent de moltes nacionalitats i edats, tots hi participen de manera desinteressada”, destaquen. Aquesta diversitat és, segons ells, una de les fortaleses del projecte.

Pel que fa al carregament, cada embarcació transporta tant provisions per a la travessia com ajuda humanitària per a Gaza. En el cas de Toni, el vaixell du menjar vegà –com a símbol de no-violència–, medicaments i un carregament destacat de material escolar: prop de 300 motxilles recollides en una setantena de centres educatius, especialment de Mallorca. També hi ha aliments, productes d’higiene i altres materials bàsics. “És essencial per legitimar la missió com a acció humanitària”, remarquen.

Ambdós saben que els riscos són elevats i consideren que la principal amenaça és una possible intercepció per part de l’exèrcit israelià, a més dels antecedents de sabotatge en missions anteriors. “Ens enfrontam a una realitat imprevisible”, adverteixen, tot i que asseguren que la navegació no és el principal motiu de preocupació.

Malgrat tot, insisteixen que la iniciativa és necessària. Denuncien que el bloqueig de Gaza és il·legal i critiquen la passivitat de la comunitat internacional. “La informació hi és, el que falta és consciència”, diu Riera, que també apel·la a la mobilització ciutadana com a element clau per forçar canvis polítics. En aquesta línia, defensen que accions com la flotilla poden tenir un impacte més enllà de l’ajuda immediata.

“Pot semblar que no serveix, però cada mobilització suma. Si la gent no es mou, els governs tampoc ho faran”, conclouen. Així, malgrat la manca de suport institucional de les Balears, mantenen l’esperança que la pressió social contribueixi a trencar el bloqueig i a millorar la situació del poble palestí.