Prohens anuncia un programa per protegir la mar després de reduir una reserva marina

PalmaMarga Prohens ha anunciat aquest dilluns el Pla de conservació marina de les Balears amb el qual s'ha compromès a multiplicar per deu la superfície d'alta protecció en aigües de competència autonòmica fins a arribar a 500 quilòmetres quadrats abans del 2027, concretament al Parc Nacional de Cabrera, i fins als 600 abans del 2030. La presidenta ho ha fet públic després de reduir la superfície de la Reserva Marina del Ponent de Mallorca –que abans de la reformulació que va impulsar el Govern rebia el nom de reserves marines de l'illa del Toro i de les Malgrats. L'Executiu en va reduir la superfície total de la reserva, però va augmentar la zona d'alta protecció que s'hi preveia anteriorment. "Vàrem perdre en quantitat, però vàrem guanyar en qualitat", reconeixen fonts que han participat en la redacció del Pla. A més, consideren que la intenció de Prohens "és bona", encara que admeten que "les línies generals del Govern han estat reduir la protecció de la mar".

Tot i això, confien en la paraula de la presidenta i creuen que el 2027 l'ampliació de la superfície d'alta protecció en aigües de competència autonòmica es durà a terme en el període establert. Ara bé, confessen que no saben què passarà amb els 100 quilòmetres quadrats que Prohens ha promès fixar abans del 2030, quan encara no se sap de quin color polític serà l'equip que governarà en la pròxima legislatura.

Què diu el Pla?

El Pla de conservació marina de les Balears té l'objectiu de revertir la pèrdua de biodiversitat marina i garantir la sostenibilitat ecològica, econòmica i social de la mar Balear. Així, la iniciativa implantarà "mesures concretes amb protecció, vigilància, gestió pesquera i seguiment científic", segons ha dit la presidenta del Govern, Marga Prohens. A més, ha remarcat que el Pla "neix del diàleg i de la responsabilitat compartida" i ha subratllat que "la conservació de la mar només serà possible si es fa des del consens i disposant dels sectors implicats".

Per continuar amb l'increment de la protecció de la mar, l'Executiu demanarà al govern espanyol que creï una xarxa de zones de protecció estricta en aigües exterior "amb l'objectiu d'assolir 1.500 quilòmetres quadrats protegits abans del 2028 i 3.000 abans del 2030", ha dit. En la mateixa línia, també es preveu impulsar noves reserves marines en aigües exteriors com la del Baix Fondo i la de Sóller. Per garantir que "la protecció sigui real i efectiva, el Govern reforçarà la vigilància dels espais marins protegits amb més recursos humans, econòmics, materials i tecnològics", ha afegit Prohens. Per fer efectiu el seu compromís, l'equip de govern proposarà al Parlament la incorporació "per llei de noves infraccions per incrementar les sancions i agilitar procediments", ha avançat la presidenta.

El Pla també preveu l'aprovació de projectes de conservació d'hàbitats i espècies vulnerables, com la iniciativa que ja s'ha aprovat i que cerca protegir els taurons i rajades. Un dels plans de conservació que l'Executiu preveu dur a terme està relacionat amb la restauració de les badies somes –entrades d'aigua amb poca profunditat. A més, el Govern vol crear un grup d'experts i impulsar un programa integral de seguiment científic de la biodiversitat marina i la pesca abans del 2027 amb l'objectiu de "disposar de dades sòlides per millorar la gestió dels recursos i dels espais marins protegits", ha exposat Prohens. Les dades es publicaran anualment i tindran un sistema d'accés "fàcil i automàtic", ha promès.