El Govern trasllada a l'Estat que les Illes només tenen places per a 56 menors migrants i n'acullen 573

PalmaLa Conselleria de Famílies i Afers Socials ha facilitat a l'Estat les dades sobre els menors migrants acollits a les Balears i ha assegurat que, malgrat que només hi ha places per a 56 infants i joves, les Illes n'acullen 573 –els consells insulars són els que tenen les competències de menors i els que han aportat la informació. "Aquesta xifra suposa un 1.023% respecte a les places específiques per a l’acollida d’aquests infants i joves", ha lamentat l'Executiu en una nota de premsa –el termini per fer arribar la informació acabava aquest dilluns–, on també diu que recorrerà davant del Tribunal Constitucional el reial decret llei que en regula el repartiment "per evitar l'acollida de menors d'altres comunitats".

Aquesta no és la primera ocasió en què el Govern assegura que les Illes no poden acollir infants i joves d'altres comunitats. Des que es va començar a treballar en el repartiment, aquest ha estat el missatge que l'Executiu ha reiterat en diverses ocasions. Quan Madrid va anunciar que havia tancat un acord amb Junts per distribuir 4.000 menors que es troben a les Canàries el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, va insistir que "les Balears no assumiran nous repartiments de menors migrants".

Segons el Govern, les dificultats per acollir menors migrants a les Illes no són "només una qüestió econòmica", sinó també de "falta d'espais i professionals" per atendre els infants i joves. Segons el repartiment de l'executiu espanyol, 54 menors vindrien a les Balears. El reial decret inclou que les comunitats que han estat per sobre de la mitjana de places estructurals que han de tenir també rebrien una compensació econòmica "adequada".

Proves dentals

A més de negar-se a acollir menors migrants procedents d'altres comunitats, el Govern del PP va acordar amb Vox fer proves dentals als migrants que arriben a les Illes per determinar si són menors. Aquesta va ser un de les exigències de l'extrema dreta per donar suport als pressupostos, malgrat que després les negociacions es varen trencar completament per decisió de l'executiva estatal de la formació de Santiago Abascal.