El Govern i els sindicats segellen les millores laborals dels funcionaris

PalmaLa presidenta del Govern, Marga Prohens, i els sindicats han signat aquest dimecres l'acord de la Mesa de negociació dels empleats públics que preveu millores laborals i retributives per als treballadors públics autonòmics, com és el cas de l'increment del plus d'insularitat i un augment del 2,9%. Ho han fet en un acte celebrat aquest migdia al pati del Consolat de Mar, al qual també han assistit la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, i els responsables sindicals Miquel Gelabert (STEI), Miguel Ángel Romero (UGT), Pep Ginard (CCOO), Luis Apolinar (CSIF) i Ramón García (Simebal). Entre enguany i 2028, període en el qual s'han d'executar les millores, el Govern hi invertirà prop de 240 milions d'euros.

L'acord preveu la recuperació de les retallades, 2,9%, per les congelacions salarials de 2020 i 2021, un retorn que va ordenar el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) en virtut d'un contenciós interposat per l'STEI. En relació amb l'augment del complement d'insularitat, el pacte estipula que es durà a terme durant els anys 2026, 2027 i 2028 i serà igual per a totes les categories de funcionaris. D'aquesta manera, en finalitzar el procés les indemnitzacions per la insularitat seran de 205,3 euros mensuals a Mallorca; de 410,6 euros, a Menorca i Eivissa, i de 615,9 euros, a Formentera.

En matèria laboral, l'acord fixa la generalització de la jornada de 35 hores i l'activació del grup B de funcionaris a escala autonòmica, i que en casos d'incapacitat temporal es cobri la totalitat del salari des del primer dia. A més, estipula que quan s'aprovi la jubilació parcial del personal funcionari a l'Estat, es desenvoluparà també en l'àmbit autonòmic. Per vetlar per l'aplicació d'aquestes i altres millores, com les relatives a la promoció interna, les vacances i la conciliació, el document estableix la creació d'un Observatori de l'Ocupació Pública.

Un procés llarg

Prohens ha celebrat que, amb la signatura, es culmina el que ha estat un procés "llarg, de moltes reunions, debats i diàleg" per aconseguir un consens entre l'Executiu autonòmic i les forces sindicals. "No ha estat fàcil, el Govern ha cercat sempre el màxim consens, el més ampli possible, davant l'important esforç que suposa aquest acord per a la comunitat autònoma", ha subratllat la presidenta. Malgrat el volum de la inversió, ha assegurat, l'Executiu signa el document amb el convenciment que neix del diàleg i del consens. "És de justícia i us ho devíem", ha dit dirigint-se als representants sindicals.

"Invertir en els nostres treballadors públics i en les seves condicions és la millor manera de garantir serveis de qualitat, amb plantilles ben dimensionades, per atendre les necessitats dels ciutadans de les Balears", ha afirmat la presidenta. També ha considerat que aquestes millores permetran "captar i retenir talent" i que marcaran el full de ruta en matèria de funció pública per al que queda de legislatura. "Els polítics anam i venim, passam, però els treballadors d'aquesta casa, d'aquesta comunitat autònoma, sempre hi sou. Sou la cara, els ulls, les orelles i les mans de les decisions polítiques. Sense vosaltres les decisions serien només declaracions d'intencions", ha conclòs Prohens.

El representant de Simebal, Ramón García, ha celebrat que el document prevegi el pagament de les guàrdies en els casos d'indisposició per malaltia laboral. El de l'STEI, Miquel Gelabert, ha considerat que l'equip que conforma la Direcció General de Funció Pública "passarà a la història" com a responsables de la conformació d'una taula autonòmica d'indemnització per residència. Per part d'UGT, Miguel Ángel Romero ha celebrat que l'Administració i els sindicats hagin estat capaços de posar-se d'acord per tirar endavant les diferents mesures. "Cadascun ha cedit el seu trosset", ha concedit.

Per la seva banda, el CSIF, Luis Apolinar, ha agraït l'esforç del Govern per concedir un increment del plus d'insularitat que el seu sindicat feia tres dècades que reclamava, i a més ho fa "sense discriminacions" perquè no diferencia entre categories professionals. El de CCOO, Pep Ginard, ha considerat que es tracta d'un "dia històric", atès que el document final recull el 95% de les propostes amb les quals el setembre de 2023 van començar les negociacions amb el Govern.

També hi ha reclamacions

Malgrat les lloances i les celebracions, Romero ha reclamat que aquest tipus de consensos entre agents socials i administracions també s'aconsegueixin per fer front a problemàtiques com la de l'accés a l'habitatge. "No és assumible que en àmbit estatal i en el de les comunitats autònomes no siguem capaces de posar-nos un mínim d'acord. Una part important de la justificació d'aquest acord és l'habitatge", ha subratllat.

Així, ha instat les forces polítiques a "continuar treballant" per solucionar el problema de l'habitatge. "Aquest esforç s'ha de fer", ha insistit. Ginard, per part seva, ha recordat que el seu sindicat –com també UGT– s'ha posat en contacte amb la Delegació del govern a les Balears per intentar que l'increment del plus d'insularitat es faci extensiu als funcionaris de les administracions estatal i local. "Ara toca resoldre el greuge amb els funcionaris d'altres administracions. No ens aturarem fins aconseguir-ho, perquè amb aquest acord hem demostrat que és possible", ha promès.